Diari digital d'Andorra Bondia
L'edifici que finalment es va construir a la Rotonda entre el 1952 i e l1956 és la tercera versió que Sostres va fer del mateix projecte.
L'edifici que finalment es va construir a la Rotonda entre el 1952 i e l1956 és la tercera versió que Sostres va fer del mateix projecte.

Casa Farràs: l’última joia racionalista


Escrit per: 
A. Luengo / Foto: Jonathan Gil

Enric Dilmé cataloga l’obra andorrana de Josep Maria Sostres, que inclou un visionari projecte per a la plaça Rebés.

Sabíem des del desgraciat episodi que va acabar amb l’edifici de Casal i Vall a terra que, contra tots els tòpics que redueixen el nostre llegat arquitectònic al romànic i para de comptar, a mitjans del segle XX vam experimentar per aquí dalt el que Enric Dilmé –aquí, en la faceta d’historiador– anomena amb total exactitud un “efímer episodi d’avantguarda arquitectònica”. L’obra completa de Domènec Escorsa, el pare de Casal i Vall, ja la va repassar setmanes enrere en aquesta mena d’enciclopèdia per entregues en què ha convertit el seu bloc d’arquitectura. De la desena d’edificis que va projectar entre el 1958 i el 1966 només en queda un: la Casa Font, a la capital.

Doncs Dilmé hi torna ara amb l’altre gran nom del racionalisme català i espanyol que va treballar per aquí dalt: Josep Maria Sostres (la Seu, 1915-Barcelona, 1984). El sabíem autor de la Casa Farràs (1952-56), i de seguida hi tornarem, perquè la seva ubicació privilegiada –en plena Rotonda, a la capital– fa que hi passem contínuament sense que la majoria de les vegades siguem conscients del que tenim.

Però és que en el lustre escàs que va treballar entre nosaltres Sostres va tenir temps d’aixecar dos edificis de vivendes més a Sant Julià –la casa Mallol, a la plaça Major (1955); i la casa Julià Reig, a l’avinguda Canòlich (1956): tots dos avui desapareguts–; d’heretar la direcció d’obres del Park Hotel (1951-56), que ell va finalitzar quan Joan Margarit va obtenir –diu Dilmé– la plaça d’arquitecte municipal a l’illa canària de Las Palmas; de projectar una terrassa i un nou pavelló d’habitacions per a l’hotel Valira d’Escaldes que mai no es van arribar a executar; i sobretot, sobretot, una anomenada plaça Nova que havia de servir per urbanitzar, a instàncies de Bartumeu Rebés, els terrenys que ocupa l’actual plaça Rebés.

I ens hem fixat en aquest projecte –exhumat com tots els altres per Dilmé a l’Arxiu Històric del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC)– datat del 1955 i que és per tant anterior a la plaça de les Arcades, perquè incloïa propostes tan visionàries per a l’època com un centre comercial soterrani que hauria aprofitat el desnivell del terreny; un ascensor panoràmic per comunicar amb Prat de la Creu, i, atenció, fins i tot un telefèric que havia connectat amb la Comella i el Prat Gran! Tot això, tornem-ho a dir, el 1955 i amb els pressupostos racionalistes –pilars, terrasses, plantes lliures, obertures longitudinals– habituals en Sostres.

Tot el que precedeix o bé es va quedar al calaix o bé va acabar al terra –el meu país i jo som així, senyora. Així que l’únic rastre del pas de Sostres per aquí dalt és la Casa Farràs. Que no és poca cosa, sosté Dilmé, perquè es tracta d’una de les dues joietes del nostre “efímer episodi d’avantguarda” i en el seu moment, especula, “devia ser una raresa extraordinària en un territori marcat per la tradició vernacular i l’arquitectura del granit”. L’altra, és clar, era Casal i Vall. A diferència d’aquest últim edifici, que l’administració mai no va trobar el moment de protegir –i quan s’ho va plantejar, ja era tard– la Casa Farràs va accedir el 2004 a l’inventari de Patrimoni, així que sembla que no haurem de patir pel seu futur.

Tres projectes i una casa

Cronològicament, correspon a la primera etapa de la trajectòria professional de Sostres, que va transcórrer entre la Seu, Puigcerdà i –com hem vist– Andorra. Sostres –diu Dilmé– no és un autor especialment prolífic, però mimava cada projecte “com si fos l’últim” i acostumava a fer-ne unes quantes versions. De la Casa Farràs en consten tres. Inicialment havia de ser un edifici de vivendes, que es va convertir de seguida en un habitatge unifamiliar del qual també en va projectar dues versions. Dilmé en destaca la visió de Sostres, que va saber intuir que el que als anys 50 no deixava de ser la perifèria de la capital –la Rotonda, on acabava Andorra la Vella– acabaria integrant-se plenament en el teixit urbà. Una ubicació privilegiada que el va animar a projectar un immoble “eminentment urbà i allunyat de les referències autòctones de les seves obres pirinenques”.

I tan allunyades: com que li va sortir, conclou, un edifici estrictament racionalista “que recorda exemples paradigmàtics d’aquest estil com la casa Stein, de Le Corbusier (1928), amb els seus talls horitzontals i el solitari balcó a l’última planta”. És clar que parentius igualment il·lustres –certes reminiscències a l’obra d’Alvar Aalto, per concretar, que Escorsa va plasmar en le xemenia lobulada– no li van servir de res a Casal i Vall. En qualsevol cas, i per comprovar que la Casa Farràs era poc més que un experiment marcià en el context andorrà de l’època, només cal recordar que és quasi coetània de la veïna casa Coll –l’actual Refugi Alpí– projectada per Xavier Pla (1948) i que és als antípodes conceptuals.

La Casa Farràs, en fi, és probablement l’obra més destacada de la primera època de Sostres, que als anys 50 va ser membre fundador de l’anomenat Grup R –al costat d’altres arquitectes catalans com Coderch, Gili, Martorell i Bohigas– i que va deixar com a obres més destacades –conclou Dilmé– la seu del Noticiero Universal al carrer Roger de Llúria de Barcelona, la Casa Iranzo de Ciutat Meridiana, i el mercat de la Salut a Badalona.

[Per llegir la monografia que Dilmé ha consagrat a Josep Maria Sostres, cal punxar aquí: http://www.enricdilme.com/sites/default/files/Sostres%20a%20Andorra.pdf]

Andorra
arquitectura
Rotonda
Casa Farràs
Dilmé
Sostres
Bauhaus
Aalto
Le Corbusier
Escorsa

Compartir via

Comentaris: 1

Comentaris

Molt interessant .

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte