Diari digital d'Andorra Bondia
La casa Guillemó, tal com l’ha imaginat Sergi Mas per al cartell de la fira-concurs, a través d’un estripagecs imaginari.
La casa Guillemó, tal com l’ha imaginat Sergi Mas per al cartell de la fira-concurs, a través d’un estripagecs imaginari.
Sergi Mas treballa en l'original del cartell al seu taller de la laurediana plaça de la Germandat.
Sergi Mas treballa en l'original del cartell al seu taller de la laurediana plaça de la Germandat.
Ball del contrapàs a la plaça Benlloch: era el 1906 i la façana de casa Guillemó conservava parcialment ben visible la decoració original.
Ball del contrapàs a la plaça Benlloch: era el 1906 i la façana de casa Guillemó conservava parcialment ben visible la decoració original.

Casa Guillemó recupera l’esplendor


Escrit per: 
A. Luengo / Il·lustració: Sergi Mas / Fotos: Casi Arajol / Col·leció Casi Arajol

El cartell de la 41a fira concurs de bestiar proposa una reconstrucció ideal de la façana de l’històric casalot.

Arriba puntual cada segona quinzena d’octubre. I sempre, sempre amb sorpresa. La d’aquest curs és doble: d’una banda, que Casi Arajol i Sergi Mas s’ho han repensat i, contra el que van dir l’any passat, s’han tornat a encarregar del cartell i del llibret de la fira-concurs de bestiar. Hi han tingut molt a veure els bons oficis de Consol Naudi al departament d’Agricultura; de l’altre, el motiu que han triat per il·lustrar-los: la casa Guillemó de la capital contemplada des de la finestra imaginària, estripagecs inclòs, del que podria ser –però no ho és– cal Coletes. L’actual Fleca Font, per entendre’ns.

La gràcia, com hauran endevinat, és que li han tornat a la casa Guillemó l’esplendor perdut: a la biblioteca oceànica de Casi Arajol hi van aparèixer un grapat de fotografies del tombant del segle XX en què encara s’intuïa amb cert detall i certa claredat la decoració geomètrica de la façana: dos grups de medallons –tres ovalats i tres de rectangulars– que s’alternen entre els finestrons del primer i del segon pis. Sergi Mas s’ha encarregat d’il·luminar una casa que en els seus bons temps devia causar sensació: a més dels medallons, decorats amb motius religiosos, finestres i balcons es van guarnir amb un marc de falsa pedra pintada, i també les cantoneres. Per acabar-ho d’arrodonir, Sergi Mas hi ha afegit la font amb abeurador que hi havia en un costat de la porta principal, i la creu de la Santa Missió, tots dos elements desapareguts al primer terç del segle XX. Ah, sí, i la gran galeria que donava a l’actual plaça Rebés, que va sobreviure fins als anys 60.

La bona notícia és que sembla –de moment, només sembla– que la propietat s’ha decidit a restaurar la decoració original de la façana. De fet, fa dos anys que tècnics de Patrimoni s’hi van enfilar per fer-ne els cals reglamentaris abans que s’acabessin de desintegrar després d’anys, per no dir decennis d’incúria. Ja ho veurem. El cas és que, contra el que pot semblar a ull nu, no es tracta d’esgrafiats –com els de cal Fusilé i Sant Pere màrtir, a Escaldes– sinó probablement, diu Sergi Mas, de pintura al fresc sobre la capa de calç amb què es va arrebossar la façana.

Quan? Això ja són figues d’un altre paner. Sergi Mas, que en temps de Bartomeu Rebés va elaborar un projecte per refer la decoració, opina que podria datar de finals del XVIII o principis del XIX, potser del 1809, any gravat a la llinda de la porta que correspon a la primera gran reforma de l’edifici. N’hi va seguir una altra el 1885, quan, ara segons l’historiador David Mas, s’hi van afegir les balconades de ferro actuals. El segle XX no va ser gaire respectuós amb la façana de casa Guillemó, i tots els negocis, comerços i empreses que s’hi van anar succeït hi van deixar ferides en forma de cicatrius, des de la corresponsalia del Banc de la Seu fins a la Caixa de Pensions, el primer Banc Agrícol, la primera clínica Vilanova i Fhasa, que als anys 30 hi va penjar un enorme rètol que anava de costat a costat, per sobre dels balcons del segon pis. Fins i tot mossèn Cinto, hoste il·lustre de Francesc Duran l’estiu del 1883, hi té una làpida de gust dubtós que recorda l’episodi.

Cal afegir-hi que casa Guillemó es va aixecar el 1730, diu David Mas, i que tot i la seva antiguitat i prominència no figura a l’inventari del Patrimoni. També, que la dèria aquesta d’arrebossar les façanes la comparteix amb altres edificis nobles (i veïns) de la plaça Benlloch, com cal Cintet i casa Molines.

Això, pel que fa al cartell de la fira-concurs. No es perdin el monogràfic que el llibret elaborat per Casi Arajol dedica als estripagecs, amb el permís de l’escultor Erik Dietman (i el conjunt escultòric que ens va deixar al Madriu, cortesia de la CASS) i Pere Moles i l’estripagecs gegant de Sorteny.

Número de vots: 116
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic