Casero dirigirà l’‘Andorra’ de Sandy

L’ENA convoca un càsting per a l’elenc de l’adaptació teatral de l’obra; l’estrena, el 27 de març.

És el més pròxim a una operació d’arqueologia teatral a què hem assistit en època moderna per aquí dalt: ressuscitar l’adaptació per als escenaris de Les hommes d’arain, l’obra magna d’Isabelle Sandy que l’hispanista, traductor i també dramaturg Jean Camp va estrenar el 1938 al teatre Odéon de París i que el professor Jean Claude Chevalier, marmessor literari i íntim de Sandy els anys finals de la novel·lista, va rescatar el 2011 dels fons oceànics de la Bibliothèque Nationale. Quasi res. El mateix Chevalier augurava aleshores que en un món ideal aquesta Andorra teatral l’havia de ressuscitar l’Escena Nacional (ENA). I el dia ha arribat: serà el 27 de març en un escenari encara per determinar i sota la direcció de Juanma Casero, que és sens dubte l’home del moment. Acaba de dirigir Els Pastorets, ben aviat el tornarem a veure a Hansel i Gretel, el segon muntatge de la temporada d’òpera, i immediatament després encadenarà l’Andorra de Sandy i Camp, que és l’útima cita de la temporada de l’ENA.

Serà, atenció, una mica més que una lectura dramatitzada, però una mica menys que un muntatge amb tots els ets i uts, amb escenografia, vestuari i tota la pesca. La dotzena d’actors que donaran vida –o millor, veu– als Xiriball sortiran d’un càsting que tindrà lloc a l’auditori Rocafort lauredià els dies 25 i 26 de gener. L’ENA busca tota classe de perfils, inclosos els més veterans, per encarnar Anton, el patriarca dels Xiriball, a partir dels 16 anys, i no cal experiència prèvia. El nombre final d’actors, diu Casero, dependrà de la “versatilitat” de l’elenc. No hi ha cap paper tancat, adverteix, i la idea és, ara mateix, que fins i tot els protagonistes –Joan, Maria Asnurri, el Nyerro i Angelo– surtin del càsting.

Pel que fa al text, Drame en quatre actes tiré du roman d’Isabelle Sandy, el va titular Camp, data del 1926, quan en feia tan sols quatre que s’havia publicat la novel·la. L’estrena es va fer esperar un decenni, i de fet no va ser als escenaris, sinó a Radio Liberté de Burdeus, en el que a l’època se’n deia teatre de les ones –recordin La guerra dels mons d’Orson Welles. La primera emissió va tenir lloc el 20 de maig del 1938; la segona, set dies després a La Tour Eiffel parisenca, a càrrec de la companyia Art et Travail. Amb prou èxit perquè aquella mateixa temporada recalés a l’Odéon, amb tot un Louis Jouvet al repartiment.