Diari digital d'Andorra Bondia
Andorra, la Massana, Cels Piñol, Museu del Còmic, narizones, Fanhunter, Pieras, Dacasa, Caus, Pomerol, Márquez, Sant Miquel, San Miguel, Museu del Còmic
Andorra, la Massana, Cels Piñol, Museu del Còmic, narizones, Fanhunter, Pieras, Dacasa, Caus, Pomerol, Márquez, Sant Miquel, San Miguel, Museu del Còmic

Cels Piñol, dibuixant: “Els ‘narizones’ d’avui són exactament com els dibuixava a la pissarra del col·le”


Escrit per: 
A Luengo / El dibuixant barceloní, amb un des seus 'narizones', inaugura aquest vespre al Museu del Còmic de la Massana l'exposició 'Fanhunter: Dràcula'.

Aquest senyor d’aquí dalt ha convertit els ninots que pintava als marges dels llibres escolars en una longeva franquícia: ‘Fanhunter.’ Avui inaugura a les Fontetes una mostra amb els originals de ‘Dràcula’, humil fanzine ambientat a Sitges i publicat el 1992 que ha reescrit de dalt a baix i que va ser el còmic oficial de l’últim festival. Si el lector és fan d’alguna sèrie, pel·lícula o personatge de la cultura popular, que no s’ho perdi, perquè en trobarà referència riurà, segur. Recomanat per a ‘friquis’.

Al cartell de l’expo ha canviat l’església de Sant Bartomeu de Sitges pel pont de Sant Antoni de la Grella. Sàpiga que no és la nostra terra pròdiga en vampirs.

Però teniu unes muntanyes escarpades i molt transsilvanes. I mira, he trobat referència d’una mena de vampirets anomenats pils que acostumen a pul·lular pels paratges pirinencs. Surten de nit i es cruspeixen el bestiar. Així que jo de vosaltres no estaria tan tranquil.

Il·lustrador, guionista, novel·lista, editor i empresari: s’ha convertit vostè en una marca, en una franquícia.

I contra tot pronòstic. Pensa que quan vaig acabar COU jo el que volia era ser soldat, però no m’hi van voler per asmàtic. Com que feia els meus gargots, vaig inundar les editorials de dibuixos, articles i entrevistes, sense ser dibuixant ni molt menys periodista. I m’ho van acabar publicant!

Què dirien els seus professors –el de llengua espanyola, per exemple– si veiessin com ha acabat Cels Piñol?

Pó favó: encuentro etúpido tu compotamiento. Però un respecte, perquè en aquest senyor –el professor Dacasa– li dec bona part de la meva vocació: l’altre dia, quan em van dir que vivia a Andorra qui va ser professor meu de grec, vaig buscar els llibres de BUP i vaig descobrir que els de castellà estaven plens de narizones. No hi cabia res! Mai he tornat a dibuixar tant. Bé, sí: a Dret, una de les tres carreres que vaig començar... i deixar a mitges.

I són clavats als d’avui.

El grafisme és el mateix, tot i que he evolucionat. No pots fer el mateix durant 27 anys. A més, sempre he sigut molt conscient que no sé dibuixar...

Home, malament del tot tampoc no li ha anat.

...el que se’m dona bé és narrar, explicar coses més o menys gracioses amb ninos divertits. Però és veritat que, si tinguéssim una fotografia del que dibuixava a la pissarra del col·legi, diries que són exactament els mateixos narizones d’avui.

Va començar amb fanzines, que avui sonen plistocènics. Encara se’n publiquen?

Avui és més eficaç pujar les teves creacions a pàgines com Pinterest. De fet, un dibuixant pot publicar els seus còmics en línia sense que li costi un cèntim. Dit això, és el mateix cas que els vinils, que la gent encara vol escoltar-los. Als autors, igual: els agrada encara publicar en paper, autoeditar-se i grapar les revistetes.

Molt 'vintage'. Segur que vostè no ho fa des del segle passat.

De tant en tant, per compensar l’espera quilomètrica d’una sessió de firmes, obsequio els fans amb fanzines de vuit o dotze pàgines. A l’antiga.

N’hi haurà, a les Fontetes?

Fanzines, no, però sí que hi haura cosetes.

Ser un pope de la subcultura i regnar sobre una tribu de 'friquis': benedicció o condemna?

Jo en formo part, d’aquesta tribu: soc un fan de moltíssimes coses. De vegades, em demanen com és que als meus 47 anys encara llegeixo còmics. Doncs perquè m’agrada. Et sembla poc? A França i als EUA és la cosa més normal del món. Només aquí t’has de justificar.

Vostè és dels que se’ls llegeix, els còmics, o dels que només en miren les il·lustracions?

M’ho llegeixo tot, fil per randa. Els lectors veterans sabem per experiència que còmics que de jove descartaves perquè podien ser –per dir-ho així– lletjos, resulta que ocultaven guions sensacionals. M’he passat a l’altre extrem: els còmics aquests que es llegeixen en tres minuts em semblen una estafa. Res com el còmic que comprava a la sortida del col·legi per 95 pessetes i em durava tot el viatge de tornada en autobús.

Confessi: té negres?

No són negres. Col·laboro amb moltíssims dibuixants, coloristes i guionistes. Tots, acreditats: Àlex Santaló, David Esbrí, David Valdeón, Che Mapamundi... Tots ells enriqueixen el meu univers amb el seu estil.

Com que m’he perdut en l’univers 'Fanhunter', quants títols pot haver publicat?

Cap a 300, mínim.

Quantes pàgines?

Milers. Pensa que són 27 anys publicant tres o quatre còmics l’any.

Si el defineixo com una barreja de Tarantino i Almodóvar en versió comiquera?

Discreparé lleugerament: un mix de Tarantino, Kevin Smith i Álex de la Iglesia, més que Almodóvar. El kitsch al final se’n riu, del fenomen fan; i jo ric amb els fans. El meu és un humor referencial i autoparòdic.

Deixi que em posi esnob: això dels fans i la mitomania sí que és kitsch.

Els prejudicis el que fan és castrar-te. Si t’agrada una cosa, no et tallis. La nostàlgia és un filó ben legítim. Jo en soc el primer practicant. I el lector d’una certa edat, segur que també. Quan vegi Ready Player One, la pròxima pel·li d’Spielberg, a veure si plora o no amb aquella dosi extra en vena de subcultura pop dels 70, 80 i 90. El retro no és una moda que passarà: alimenta bona part de la cultura popular que es fa avui.

Com a fan letal en cap, critiqui, critiqui: 'Alien: Covenant'?

No és tan desastrosa com m’esperava, tot i que els colonitzadors humans són uns ineptes absoluts i es mereixen que se’ls cruspeixin. En la meva opinió, clausura molt bé el desastre de Prometheus.

'Blade Runner 2049'?

En vaig sortir emprenyadet, però pel final, que és un anticlímax total. Però, vista una segona vegada, crec que és una petita obra mestra.

'Star Wars: los últimos Jedi'?

Estupenda: veure el cine ple de nanos que es passen dues hores i mitja muts, amb els ulls clavats a la pantalla, té mèrit. No és perfecte, hi sobren algunes escenes massa apegaloses, típiques de Disney, però em vaig emocionar moltíssim, com als últims vint minuts de Rogue One.

Per acabar, dues rareses bèl·liques que m’encantarà descobrir?

Un puente lejano, sobre l’operació Market Garden, un desastre. És del 1977 i, després d’ella, un desert fins a Salvar al soldado Ryan. I en honor a Rorke’s Drift, fins on han anat a lluitar els meus narizones, Zulú i Amanecer Zulú: l’èpica de la derrota narrada de forma magistral.

Andorra
la Massana
Cels Piñol
Museu del Còmic
narizones
Fanhunter
Pieras
Dacasa
Caus
Pomerol
Márquez
Sant Miquel
San Miguel
Número de vots: 413
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic