Cervera i Farràs reclamen incentius fiscals per als mecenes culturals
El gerent de la Fundació Museu Andorra, Pep Farràs, va ser ahir claríssim: les administracions públiques han d’invertir en cultura, però també han de procurar posar les coses fàcils al mecenatge cultural privat. Com? Amb incentius fiscals. El cert és que una empresa que avui es plantegi patrocinar un esdeveniment artístic o una institució com el mateix Thyssen no n’obtindrà cap benefici més enllà del prestigi de veure-hi associada la marca i els intangibles que retornen a través de la publicitat indirecta. El govern de DA tampoc no ha mogut un dit per resoldre una situació insòlita, perquè fins i tot a Espanya –insisteix Farràs– qualsevol aportació privada en forma de mecenatge es pot acollir a un paquet d’incentius fiscals: “Les empreses poden ser més o menys sensibles al fet artístic, però és evident que al final busquen algun retorn, i el retorn ideal és en forma de desgravacions.” Una fórmula similar a la que des de fa temps reclama el sector audiovisual, per cert. El cas és que Farràs té ben a la vora l’interlocutor ideal per plantejar-li aquests neguits: la ministra de Cultura és la presidenta natural de la Fundació Museu Andorra, i és ella qui podria haver instat aquests estímuls fiscals. Però no ha sigut així. Un altre model, diu Farràs, és el de la Fundació ONCA, bolcada des de fa un quart de segle en la difusió de la música clàssica i en què a més del ministeri de Cultura hi ha Crèdit Andorrà. Un model d’èxit que desgraciadament “no és fàcil de replicar”.