És nou i és vell a la vegada: nou perquè la d’aquest any, que va acabar ahir amb tanc plens com funcions –cinc– és la tercera des que el 2014 el Comú va ressuscitar la iniciativa; i vella perquè la idea visionària la va tenir Esteve Albert el 1955, i va ser el Nadal d’aquell any que va néixer precisament a Engordany la mare de tots els Pessebres Vivents que avui es fan i es desfan per tot Catalunya. Fa per tant 61 anys. Val que el nostre va eclosionar ràpidament, i que després de contribuir decisivament al boom del primer turisme es va anar esllanguint fins que a mitjans anys 60 va desparèixer. Però precisament per això té doble mèrit l’Operació Pessebre iniciada fa dos anys. Amb prou èxit com perquè aquesta tercera edició, de nou sota la direcció d’Irina Robles, s’hagi atrevit a un lleuger lífting: d’una banda s’ha restituït la versió original i íntegra del Pessebre d’Albert, amb personatges com el del conseller que per hac o per be mai van arribar a debutar, i se n’hi han afegit de nous, com la parella de padrins que relaten a les nves generacions la peripècia d’aquella idea visionària a l’Andorra dels anys 50. A més, i insistint en el caràcter itinerant i essencialment dinàmic de l’espectacle, aquesta edició s’ha estrenat com a escenari la façana de l’hotel Valira. En les cinc funcions del Pessebre –l’última, ahir a la nit– hi han pres part un centenar i mig d’intèrprets, entre actors amb paper i figurants, així com els ballarins de l’esbart Santa Anna i els cantaires de la coral de l’escola de música del Comú.
