ClàssicAND per a escèptics

Rechi respon a les crítiques al festival pel pressupost i pel cartell i reivindica un format de “primer nivell mundial”.

Les crítiques li han plogut les últimes setmanes al director artístic de ClàssicAND, Joan Anton Rechi, a compte principalment del pressupost, aquests 900.000 euros que mai no s’havien vist per aquest racó de món nostre per a un esdeveniment cultural (Cirque du Soleil de banda). Una quantitat, perquè se’n facin una idea, que triplica el pressupost dels moments àlgids de la Temporada de Música i Dansa de la capital, que mai no va superar els 300.000 euros. Rechi insisteix que tan sols el 30% del pressupost total, uns 270.000 euros, s’han destinat al caixet dels artistes, que la resta, fins a arribar als 900.000, se l’ha cruspit la producció, i que aquesta part del lleó (construcció d’escenaris, seguretat, proveïdors, hotels, transports, neteja, lloguer de material) s’ha quedat a Andorra.

També han rebut els caps de cartell, que alguns consideren estrelles menors del firmament clàssic. Opinió que naturalment Rechi no comparteix i que atribueix al desconeixement del mercat més enllà de les patums més mediàtiques. Facin la prova: quines són les sopranos que segueixen Anna Natrebko a l’escalafó? Els tenors que acompanyen ara mateix Jonas Kaufmann al firmament? Els pianistes que rivalitzen amb Lang Lang?
Parla Rechi.

Ni un dia de gràcia
“Quan et dediques a l’art i a la creació estàs exposat a les crítiques, en soc perfectament conscient, el que fas pot agradar o no, però si us plau, primer ves a veure l’espectacle i després opina i critica si vols, no al revés. És que se’ns va criticar abans i tot del primer concert.”

Figures de segona fila?
“Qui sostingui això no coneix els noms del cartell. Anita Rachvelishvili és ara mateix una de les tres mezzos més reconegudes del món. Ha sigut Carmen al Metropolitan i a la Scala de Milà, on va obrir la temporada al costat de Jonas Kaufman i a les ordres de Baremboim. D’Ordino se’n va a Buenos Aires per cantar Il trovatore amb Anna Netrebko, i després a Berlín per al Rèquiem, de nou amb Baremboim. Camela Remigio és la Donna Anna de la Scala, ha gravat amb Muti i no una, sinó unes quantes vegades, i Claudio Abbado la va triar per enregistrar Don Giovanni.”
“Qui diu que no són cantants de primera fila  desconeix absolutament aquest món. Cal potser una mica d’humilitat, i no deixar-te endur només pel màrqueting. Si mires les temporades de teatres de tot el món te les trobaràs les tres. Xavier de Maistre està considerat el millor arpista del món, i Lise de la Salle és una de les pianistes més importants. No tot ha de ser Netrebko i Lang Lang, amb tot el respecte que em mereixen. M’encanta que Lang Lang ja hagi vingut i espero que ella vingui aviat.  Però insisteixo: que tu no coneguis Rachvelishvili, Remigio o De Maistre no vol dir que no siguin de primer nivell mundial.”

La producció, 630.000 €? 
“Els 900.000 euros no han sortit del no-res. El que hem aconseguit és unir un seguit d’iniciatives que ja existien, la Temporada de Música i Ordino Clàssics, amb l’objectiu de crear un festival més gran i més ambiciós. Cultura hi ha destinat una part del pressupost que fins ara reservava per a la temporada de l’Auditori i l’únic que s’hi ha afegit és Andorra Turisme. D’altra banda, deixa’m insistir que el 70% del pressupost es queda a Andorra i va destinat a la producció pròpiament dita: construcció d’escenaris, seguretat, proveïdors, hotels, transports, neteja, lloguer de material... La partida per a artistes, els caixets, és el 30% restant. Un escenari com el que vam muntar per a Park Jurassic té un cost molt elevat. Portar una simfònica també, i llogar els drets per exhibir la pel·lícula, també. Programar un concert a l’Auditori o al Centre de Congressos és relativament senzill, perquè no necessites el desplegament que cal per muntar un escenari al Parc Central, a la plaça del Consell o a Radio Andorra. Tota aquesta logística, que aporten empreses del país, és cara. Per això és la partida més important.” 

Ja teníem la Temporada
“D’altra banda, no és el mateix preparar una temporada que un festival, i ho dic amb tot el respecte i admiració per la Temporada. Si vull portar Netrebko o Jonas Kaufmann, buscar una data és molt més viable si els ofereixes un calendari de dotze mesos que no si l’has de fer coincidir amb els altres sis o set artistes d’un festival concentrat en quinze dies determinats. Això és el que costa. I també crear un relat al voltant d’un festival, que tot el país se senti implicat en un projecte que té la música clàssica a l’epicentre.”

Orquestres menors?
“L’ONCA és la nostra orquestra. Nosaltres hem de ser els primers que n’hem d’estar orgullosos i crec que no és qüestionable que ha de tenir presència en un festival de música clàssica que es fa al país. Però només perquè és la nostra orquestra, sinó també i sobretot perquè té un gran nivell artístic. Era per a mi inconcebible que l’ONCA no formés part del cartell del ClàssicAND.”
“Pel que fa a l’Orquesta del Reino de Aragón, dono fe que és una molt bona formació, encara que com ha recordat algú no formi part de l’Associació Espanyola d’Orquestres Simfòniques. N’hi ha moltes altres que tampoc i això no les desmereix. Aquesta en concret té un nivell important. I cal també tenir en compte per què vols aquesta orquestra. Portar la Filharmònica de Berlín per fer Jurassic Park a l’exterior hauria sigut una incongruència, per no dir un despropòsit. Per acabar qualsevol espectador que vingués diumenge passat al Parc Central coincidirà que va escoltar una bona formació simfònica. Una altra vegada, dir que és de tercera fila l’únic que demostra és que qui ho diu no s’ha pres la molèstia d’escoltar-la.