Diari digital d'Andorra Bondia
Benet, al taller amb el Fargo.
Benet, al taller amb el Fargo.

Claude Benet: “És contradictori que pintin un Saurer a FEDA i es desentenguin del Fargo”


Escrit per: 
A. Luengo / Foto: F. Santana

Li devem que l’històric autobús de Fontaneda no s’hagi acabat desintegrant ‘in situ’ davant de la indiferència de les institucions. Al desembre està previst que conclogui per fi la restauració del vehicle, una de les dèries de Benet. L’altra és preservar Sud Radio i convertir-la en patrimoni de la humanitat juntament amb Radio Andorra. Li queden set mesos de mandat per sortir-se’n.

Val la pena invertir tot aquest temps i tots aquests diners per salvar aquest munt de ferralla?
Hi ha qui hi veu un munt de ferralla; jo hi veig els pioners del boom, els primers esquiadors que venien a les pistes, els canillencs que anaven a Acs a comprar i a vendre... Un capítol essencial de la nostra història contemporània que d’altra manera s’hauria perdut. No és només el vehicle, la ferralla, sinó les històries que ens explica.

Què té, el Fargo, d’especial? Perquè no ens dedicarem a salvar tots els vehicles antics que ens topem...
Evidentment no. Però el Fargo és l’autobús més antic que es conserva, i per la seva configuració és únic al món, perquè el van carrossar com a autobús a petició dels primers propietaris, Casimir Arajol i Robert Cassany, que el van anar a buscar a París, el 1948. Però més enllà de la peça i de com quedarà, l’interessant em sembla a mi que és el procés, com el vam salvar del desnonament, com el vam resguardar i com l’estem tornant a la vida en tots els sentits.

En temps de Covid i de retallades, destinar 25.000 euros a restaurar una relíquia, com es justifica?
De moment, totes les aportacions són privades. Veurem fins on arribarem i això dependrà del finançament. S’ha d’acabar de polir la carrosseria, posar els vidres, el tablier, pintar i buscar els seients, que és l’únic que no s’havia conservat. Penso que això ens donarà una empenta perquè visualitzarem com era el Fargo històric de la Hispano que molts padrins encara recorden. El motor, ja veurem, la idea és que es pugui moure de forma autònoma, no fer-lo circular.

Un termini raonable?
Posem que per Nadal, un bon regal de Reis. Abans ho dubto. I no tenim pressa.

No deixarà Velles Cases fins que el Fargo estigui llest?
El mandat expira al març, i és veritat que aquest any anòmal ens ha estroncat molts dels projectes pendents. El Fargo és un compromís personal i m’hi consagraré des de la presidència de Velles Cases o com a simple soci, si arriba el cas. I crec que hauria d’arribar perquè convé que càrrecs com aquest es vagin renovant.

Legalment, de qui és?
De ningú, és una altra singularitat del Fargo. Per això m’agrada dir que és de tots, i crec que abans o després haurà de ser de titularitat pública.

Ja li han decidit una ubicació?
L’ideal seria que un Comú o el mateix Govern, i aquesta serà sempre la prioritat, se’l fes seu. I el lloc idoni, l’estació d’autobusos. Seria la millor benvinguda per al viatger que hi arriba.

El ministeri hi va enviar al juny un parell de tècnics. N’hi ha prou?
És un pas, però en la meva opinió insuficient. De vegades ens hem sentit molt sols.

Per què creu que no interessa?
Falta potser sensibilitat. Vehicles com el Fargo ajuden a explicar la transformació radical del país la segona meitat del segle XX. És contradictori que a la rotonda de FEDA, a la sortida d’Escaldes, hi pintin el mural d’un Saurer més o menys coetani però en canvi es desentenguin del Fargo, que és l’últim supervivent d’una època que només existeix a les fotografies. Però el Fargo és real.

Sud Radio, l’altra dèria de Velles Cases: el Cramea, comporta dir adeu a la Unesco?
El potencial conjunt que tenen Radio Andorra i Sud Radio hi és, i nosaltres hi continuarem lluitant perquè és un patrimoni únic al món. Però primer s’ha de conèixer: quants andorrans hi ha que no saben el que va significar l’“Aquí Radio Andorra, Principado de Andorra”, que se sentia al Canadà i a l’Argentina, o que no han visitat mai les instal·lacions monumentals de Sud Radio? El que no es coneix és impossible estimar-ho. I això, em temo, passa entre els ciutadans... i també entre alguns polítics. Aquesta hauria de ser la feina primordial del ministeri de Cultura.

Ja ho fan, amb el romànic.
I està bé que sigui així. Això ningú no ho discuteix. Però el cert és que de romànic n’hi ha a tot Europa. D’estacions com les nostres, i tan pròximes l’una de l’altra, no n’hi ha enlloc més. Per això haurien de ser, al nostre entendre, un centre d’interpretació de la ràdio. Igual que l’hostal Valira hauria sigut un sensacional centre d’interpretació de l’hostaleria dels anys 30 i 40, que va posar els fonaments del boom econòmic. L’hostal Valira, Radio Andorra, Sud Radio, el Fargo i per què no, l’hotel Casamanya, que no saben què fer-ne, ens parlen d’aquesta Andorra i de com hem arribat fins aquí.

Doncs amb les falles, el ball de l’ossa i la construcció del Coprincipat sí que anem a la Unesco.
Ens sembla molt bé, però una cosa no hauria de treure l’altra. I et diré una cosa, de falles n’hi ha a tot el Pirineu, i em consta de bona font que la Unesco n’està tipa, d’esglésies i de catedrals, que n’hi ha a tot Europa i a tot el món. Estacions com les de Sud Radio i Radio Andorra no n’hi ha més. Hem de cultivar el que ens distingeix, el que ens fa diferents. I encara hi som a temps.

Què cal?
Que el ministeri cregui en el nostre patrimoni. Cramea no és la solució per a Sud Radio. Només cal que mirem el que va passar amb el centre olímpic de Font Romeu, que govern i autoritats regionals se l’anaven passant perquè no els interessava.

Benet
contradictori
pintin
Saurer
desentenguin
Fargo
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic