Diari digital d'Andorra Bondia
L'actriu Claudia Riera protagonitzarà el 30 de gener 'Alba' al Claror lauredià.
L'actriu Claudia Riera protagonitzarà el 30 de gener 'Alba' al Claror lauredià.

Claudia Riera, actriu: “No es tracta d’omplir espais, sinó d’aixecar bons projectes”


Escrit per: 
A. Luengo / Foto: Màximus

La vam descobrir fa tres cursos a ‘Refugiats’, aquella lectura dramatitzada que l’ENA va estrenar al Claror. Ara estudia interpretació a l’Institut del Teatre i el 30 de gener torna a Sant Julià amb ‘Alba’, on dona vida –és un dir– al robot ‘Jota’, model d’ultimíssima generació que és el viu retrat de Montse Guallar, la senyora que dóna títol a l'obra, només que amb 40 anys menys. I tot, per parlar del pas del temps i de la memòria, aix.

Se li dona bé, fer de robot?
Se’m dona bé fer el meu robot. No sé què passaria amb altres robots. El meu l’he creat a partir d’un text, d’unes directrius i d’unes referències com per exemple la pel·lícula Ex ma-china. I el cert és que m’agrada.

Com l’hem de veure: com un animalet de companyia, com una geisha, com un model bàsic de plaer a l’estil de la Pris de ‘Blade Runner’?
Jota és el que tu li demanis. Està dissenyada per servir-te en el que et calgui: per fer les feines de casa, per donar-te conversa, per ajudar-te si ets gran i no et pots valer tu sola, o per satisfer les teves necessitats sexuals. Tot. Jota és l’últim model i té tots aquests modes, i tu pots escollir la que vulguis en funció de les teves necessitats.

Debutar a l’escenari, i a un com el del TNC, al costat de Montse Guallar i de Lluís Marco, fa vertigen?
Abans de començar els assajos estava òbviament molt nerviosa. Sents la responsabilitat que has d’estar a l’altura del muntatge i del repartiment. Primer que no se’t mengin, i després, que no se sentin enredats, que els han posat una nena de 22 anys que a l’hora de la veritat no funciona. Però em van acollir amb els braços oberts, són persones meravelloses i amb moltíssima llum tots dos, que m’han ajudat a créixer com a actriu i com a persona. El vertigen hi era, però se’n va anar al primer assaig.

Vostè és ‘Jota’; és a dir, Alba, és a dir, Montse Guallar amb 40 anys menys. Per posar-se en la seva pell, ha repassat la seva filmografia: ‘Secrets de família’, ‘El  cor de la ciutat’ i tota la pesca?
Algun capítol de El cor... sí que l’havia vist, quan era petita i amb la meva iaia! Després els he seguit al teatre, però de lluny, és clar.

Si li dic ‘Amor a primera vista’, que s’emetia quan vostè  –ejem– no havia nascut, sap de què li parlo?
I tant! He passat molts dies amb ells, hem tingut molt de temps per parlar... I parlar-ne. T’asseguro que és un tema de conversa recurrent.

M’imagino: com les batalletes de la mili. S’hi veu, en una telesèrie d’aquest estil?
Tots els projectes poden ser interessants. Millor dit, quasi tots. El meu ideal és participar en muntatges en què cregui. I he tingut la immensa fortuna que el meu debut al TNC sigui amb Alba, una proposta preciosa que parla de qüestions que no podem defugir. Si m’interessen les telesèries? N’hi ha que es resignen a produir capítols com xurros,  però n’hi ha també de portentoses, que desenvolupen trames interessantíssimes i que creen personatges amb un arc potent. Per què no somiar a enrolar-m’hi?

Ja que en parla, quin són aquests temes ineludibles que toca ‘Alba’?
La memòria, la por, l’oblit, l’amor... No són poca cosa!

Als seus companys de l’Institut del Teatre els deu fer una mica de ràbia, que pel fet de ser andorrana tingui accés directe a un projecte que va directe al TNC.
Tinc la sort que la meva promoció és extraordinària. Tenir l’ENA al costat és una sort immensa per als artistes del país. I que m’hagi tocat a mi la loteria d’Alba és doble sort.

Va haver de passar un càsting, suposo.
Quan es va saber el personatge de la Jota, edat i característiques, se’ls va passar un llistat d’actrius i de totes les candidates vaig acabar sortint jo.

Fa sis anys, i perdoni que li ho recordi, somiava de ser cantautora, i si no cirurgiana. Què ha passat entremig?
Si poguéssim fer desaparèixer aquella entrevista...! En fi, era una nena, tenia 16 anys. Sempre he tingut clar que volia ser artista: segons l’època, ballarina, cantautora, actriu... M’agrada ser a l’escenari i dir coses, que la gent no surti indiferent de la sala, que hi passin coses i que els transformi mínimament: emocionar-los amb una cançó o amb el moviment, fer-los reflexionar sobre la vida... 

Per què el teatre?
El que tenen de fascinant les arts escèniques en general és el  caràcter efímer: si tens un mal dia no faràs el mateix que si en tens un de bo. I això val tant per a l’intèrpret com per a l’espectador. Cada funció és única. 

Quinze dies enrere deia Juanma Casero aquí mateix que entre els grups estrictament aficionats i l’ENA ens falta classe mitjana, semiprofessional. Es veu establerta un dia a Andorra (i treballant com a actriu, és clar)?
Crec en els bons projectes, i si arriben em donarà igual si són a Andorra, a Barcelona o a Austràlia. Si algú em proposa un projecte interessant, si tinc aquesta sort, me n’aniré on calgui. Els bons projectes no tenen pàtria perquè són de tots, i són el que donen sentit al teatre: no es tracta d’omplir espais, sinó d’aixecar bons projectes, que expliquin coses i ens plantegin temes interessants. 

Vaja, que no tornarà.
Deixa’m afegir que a Andorra hi ha un talent extraordinari. Molts companys meus volen tornar. Actors, però també artistes plàstics i músics. Però tots sabem el que costa sobreviure en aquests oficis, i que és ineludible buscar fora els projectes per tirar endavant.

El tall de cabell és una exigència del guió, m’imagino. Què no estaria disposada a fer per un paper?
Els personatges no són només això, personatges. Són persones, amb una història, un passat, una personalitat, unes creences... Si com a Clàudia no volgués fer una cosa que el personatge hauria de fer, estaria pervertint el personatge i per tant el projecte. Per tant, si està justificat, si és necessari, faria qualsevol cosa. Per una qüestió de respecte i perquè al final és un honor que m’hagin escollit a mi per donar-los vida.

Coneix casos d’assetjament laboral com el que li va costar el càrrec a Lluís Pasqual al capdavant del Lliure?
He tingut la gran fortuna que a mi no m’ha passat, però casos com aquest existeixen. I és més habitual del que sembla. Però les dones tenim ara i per fi la força per parlar en veu alta i sense vertigen. 

Andorra
Sant Julià
Claror
teatre
temporada
ENA
Riera
Casal
Alba
Guallar

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte