Diari digital d'Andorra Bondia
Colom hi ha colat un poema de ‘La meva mare es preguntava per la mort’; Orobitg, un altre de ‘Distàncies’.
Colom hi ha colat un poema de ‘La meva mare es preguntava per la mort’; Orobitg, un altre de ‘Distàncies’.

Colom i Orobitg s'enfilen al cànon


Escrit per: 
Redacció / Fotos: Carles Mercader / Màximus

Tots dos figuren entre els 231 autors de ‘Mig segle de poesia catalana: del Maig del 68 al 2018’.

Ho diuen Vicenç Altaió i Josep Maria Sala-Valldaura, els antòlegs: “Mai fins ara la poesia catalana havia viscut una tan alta plenitud: el nombre de poetes, el ple desplegament en tot l’àmbit geogràfic de la llengua les traduccions l’abundor de tendències estètiques, les dinàmiques generaicoals, el nombre col·leccions especialitzades i fins i tot la presència social del gènere”. I ho diuen per justificar –si és que calia justificació– Mig segle de poesia catalana, acabat de sortir del forn i que passa llista als autors en català nascuts a partir del 1940 –per això hi falten per exemple Joan Margarit i Feliu Formosa– dividits en, diguem-ne, tres generacions: la que anomenen de la “revolta”, i que cronològicament agafa els nascuts entre el 1940 i el 1958; la de la “normalització” (entre el 1959 i el 1975), i la de la “insurrecció” (entre el 1975 i el 1997).

Doncs el que diuen Altaió i Sala-Valladura és doblement vàlid en el cas de la poesia feta a Andorra: fa moltes llunes que afortunadament vam superar el monocultiu dels nostres clàssics –Dallerès i Pastor– i avui vivim en una insòlita edat d’or (poètica) que cada curs ens depara algun suculent descobriment. Pensin només en Antoni Caus, que aquest any ha donat la campanada amb Repetició i diferència. La llàstima és que no hagi arribat a temps per concórrer a l’antologia. Ja veuríem el que hauria passat si no tingués tanta al·lèrgia a les capelletes i al show business, i Editorial Andorra no hagués esperat tant a treure’l de les catacumbes. Però és igual, ens queda el consol que s’han enfilat al cànon Teresa Colom i Arnau Orobitg. I que s’hi podria haver colat Manel Gibert i qui sap si Eva Arasa, si un dia deixa de ser d’una vegada inèdita.

Colom, en fi, l’han posat els antòlegs al sac de la segona onada poètica, la dels nascuts fins a la mort de Franco, marcada històricament –sostenen– per la caiguda del Mur de Berlín (?) i literàriament per la postmodernitat, i que escriu la seva obra quan el català ja s’ha “normalitzat”. El poema que li han seleccionat és Forats, del seu últim llibre, La meva mare es preguntava per la mort. En aquesta mateixa generació –nascuda el 1973, ella n’és una de les més joves– hi figuren Hèctor López Bofill, Sebastià Alzamra, Jordi Llavina, Manuel Forcano, Marc Romera, David Castillo, i Carles Duarte, per fer-nos-en una idea.

El 'neoconceptualisme' de l'últim pastor-poeta

Orobitg, un decenni més jove, forma ja part de l’anomenada “generació del tercer mil·lenni”, la de la “insurrecció” davant d’un món que s’espolsa les lleganyes després de l’11-S i que intenta sobreviure a la crisi del capitalisme salvatge i de la globalització, literàriament marcada pel “neoconceptualisme” i pel “realisme suburbà”. No és evident que tot això tingui gaire a veure amb Orobitg –excepte l’adscripció al “neoconceptualisme”, exactíssima per a quin vam batejar com a “l’últim pastor-poeta”. I és possiblement per això que el seu poema és 1.000 ovins, extret de Distàncies, el primer i fins a la data únic poemari.

L’antologia, en fi, es completa amb l’anomenada “generació dels Setanta”, la de la “revolta”, crescuda a les mamelles de Maig del 68 i que oscil·la entre l’espessor de la nova esquerra i la banalitat del pop, amb tirada pel realisme i les avantguardes –i som ja als anys 60!– i que inclou els noms probablement més consagrats, des de Pere Gimferrer Marta Pessarrodona i Valentí Puig fins a Maria-Mercè Marçal, Miquel de Palol i Àlex Susanna.

I així, fins als 231 poetes que integren el patracol. Quan tinguin l’índex al davant, poden jugar al joc dels incomprensiblement absents. Caus i Gibert de banda, és clar. I ja que hi som, dels incomprensiblement presents. Però aquests els callarem perquè avui, de sobte, ens hem tornat molt prudents.

Andorra
Literatura
poesia
cànon
Mig segle de poesia catalana
Teresa Colom
Arnau Orobitg
Altaió
Sala-Sanahuja
Caus
Arasa
Gibert

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte