Diari digital d'Andorra Bondia
Un dels dos exemplars de ‘La chanson du chevrier’ del 1930 i amb veu del baríton Lucien Fuguère conservats a la discoteca de Radio Andorra.
Un dels dos exemplars de ‘La chanson du chevrier’ del 1930 i amb veu del baríton Lucien Fuguère conservats a la discoteca de Radio Andorra.

Com canta el vell cabrer d’Halévy


Escrit per: 
Redacció / Foto: Fons Radio Andorra / Arxiu Nacional

L’Arxiu Nacional consagra la Peça del mes a ‘Le Val d’Andorre’ i en penja un fragment en línia.

Si el lector es va perdre l’estrena nacional de Le Val d’Andorre, el dia de Nadal del 2001 a Sant Esteve i a càrrec de l’ONCA i els Petits Cantors, és possible que tota la vida s’hagi demanat com sonava l’òpera d’Halévy, un clàssic de la filoandorranitat francesa del XIX. Doncs ara és l’hora: l’Arxiu Nacional ha consagrat la Peça del mes a una de les àries de l’obra –la chanson du chévrier, per concretar– i l’ha penjat en línia aprofitant que a la discoteca de Radio Andorra se’n van conservar dos exemplars d’un disc del 1930 publicat per Colúmbia i amb veu del baríton Lucien Fuguère.

D’acord: la chanson formava part de la primera entrega amb 4.500 enregistraments digitalitzats publicada al febrer. Però ara li dedica un número especial de la Peça del mes que sintetitza el patracol canònic que el 1996 va publicar Marc Vila Riba, amb la partitura completa, l’argument i l’escenografia. I tot, traduït al català. El tall de l’Arxiu, en fi, posa veu al vell cabrer d’Halévy, una mena de celestí vuitcentista que maniobra per fer possibles els amors dels dos protagonistes de Le Val d’Andorre, l’orfeneta Rosa de Maig –el nom de vegades fa la cosa– i el bon Esteve, caçador de professió –podia haver sigut pitjor i que el llibretista, Vernoy de Saint-Georges, l’imaginés contrabandista– que té la mala fortuna que li toqui ser un dels quinze joves andorrans que França pretén reclutar a les nostres no tan neutres Valls.

Rosa, en fi, li pispa uns dinerons a la pagesa per a qui treballa, de nom Teresa, tot s’acaba sabent, com era previsible, i la pobra noia és conduïda davant d’un pintoresc tribunal que no respon al nom de Corts, sinó de consell d’ancians. Només la intervenció providencial del vell cabrer, que respon al molt oportú nom de Jaume Sincer– evita que Rosa acabi al patíbul, el just càstig que et queia si distreies sense permís diners aliens. I segons el cabrer, atenció, resulta que Rosa és filla de Teresa, en un oportuníssim gir argumental que prefigura l’alçada literària dels serialscatalans. La cançó del cabrer que ara veu la llum es canta a l’escena quarta de l’acte primer de Le Val d’Andorre –que en té tre– i just en el moment que el bon Jaume, que tenia dots quiromàntiques, es veu, llegeix la mà de Rosa i de Jordina, i descobreix que totes dues estan enamorades del mateix home.

Le Val d’Andorre es va estrenar l’11 de novembre del 1848 a l’Òpera Còmica de París, i el paper del cabrer el va interpretar el baix titular de la companyia, un tal Bataille. L’òpera va tenir prou èxit com perquè s’estrenés a Londres (1850) i, posteriorment, al Théâtre Lyrique (1860) i al Trianon de París (1915). A Espanya se’n va fer una versió a ritme de sarsuela (El Valle de Andorra), amb música de Joaquín Gaztambide i llibret de Luis de Olona, estrenada el 1852 al Teatro del Circo de Madrid. A banda de l’estrena andorrana del 2001 –de fet, els Petits Cantors en van interpretar només un fragment–, el baix baríton espanyol Andrés Jiménez va cantar el gener del 2017 la versió en castellà de la cançó del cabrer, de nou a Sant Esteve.

Interessantíssima també, en fi, la ressenya biogràfica d’Halévy (París, 1799-Niça, 1862), que a més de compositor prolífic va ser des del 1827 professor al conservatori de París. Atenció a la corrua d’alumnes que van passar per les seves mans: des de Gounod fins a Saint-Saëns, passant per Bizet, que, ves per on, es va acabar casant amb la seva filla.

Andorra
Radio Andorra
Le Val d'Andorra
Olona
Gaztambide
Halévy

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte