Diari digital d'Andorra Bondia
Maria Cucurull és l’editora del setmanari ‘InfoMigjorn’.
Maria Cucurull és l’editora del setmanari ‘InfoMigjorn’.

Com en diem, d'un ‘gatillazo’?


Escrit per: 
A. L.

Maria Cucurull reflexiona sobre l’ús i evolució de la llengua i les paraules a ‘Jo en dic llom però l’àvia en deia llomillo’.

És el català una llengua apta per a les converses informals, de bar, o potser de discoteca? Dirien que sí? Segur que sí? Fem la prova: quina expressió faria servir el lector per referir-se a un picadero? I al canalillo? És conscient que tirar-se algú, en el sentit avui habitual de mantenir relacions sexuals, no està recollit al diccionari, que en canvi defineix l’expressió com abusar o burlar-se d’algú? D’un gatillazo, com li’n diria? I si volgués presumir de les seves presumptes proeses sexuals dient que aquí te pillo, aquí te mato?

Perquè vegin que no només fallem en els àmbits més sicalíptics, sabien que en català els petons no es donen, sinó que es fan? Podria ser que tot el que precedeix els donés igual, però de nou estarien caient en un castellanisme flagrant, perquè en bon català les coses ens són igual, no ens donen igual, de la mateixa manera que felicitem el Nadal, no els Nadals. Tampoc hem de dir que ja hem posat masses exemples, sinó massa; ni forces, sinó força.

La llista és llarguíssima, apassionant i fins i tot –això és el millor– discutible: tot això i molt més ho planteja Maria Cucurull, filòloga, professora i editora del butlletí de llengua InfoMigjorn a Jo en dic llom però la meva àvia en deia llomillo, un recull d’articles (86, per concretar) publicats en mitjans de comunicació diversos i amb què pretén, diu, “reflexionar sobre l’ús de la llengua en societat i sobre l’evolució de les paraules”. No per fer proselitisme ni tampoc per predicar la bona nova del català acadèmic, sense suc ni bruc, sinó des del convenciment legítim que “uns bons hàbits lingüístics poden ser la clau per preservar la nostra llengua”. Des d’una certa militància, “sovint acceptem subordinar-nos lingüísticament i fins i tot de vegades patim assetjament lingüístic i callem, així l’objectiu del llibre és que en prenguem consciència i siguem capaços de reaccionar davant de situacions anòmales, entendre que tenim uns drets”, però sense maximalismes. “El català no es mor, però l’ús social del català davalla i tots en som responsables. Les institucions han de fer la seva feina i nosaltres a títol individual també. Som la 88a llengua en nombre de parlants, i n’hi ha més de 5.000 a tot el món, així que hem de tenir més autoestima i deixar de tenir complexos d’inferioritat”.

Un volum no direm que necessari però sí revelador perquè indirectament planteja una radiografia rapideta sobre l’estat de salut de la nostra llengua i de passada de l’actitud dels seus parlants. Amb una autoironia que s’agraeix, des d’una perspectiva que s’allunya del sectarisme i amb certes dosis d’iconoclàstia, com quan aborda la verinosa qüestió del desdoblament de gènere i les derives extremes, com el cèlebre donanatge que ella titlla de “ridícul”. “Si continuem per aquest camí aviat hi haurà qui digui totdon per tothom, i donanitat per humanitat”. D’acord, però parlàvem de desdoblar... No fer-ho, em converteix em masclista? “Jo em nego a desdoblar, i no em considero masclista. El que passa és que el gènere de les paraules no sempre coincideix amb el sexe dels humans. La llengua, en fi, no és sexista ni androcèntrica, són els parlants els que poden tenir actituds masclistes i de vegades se serveixen de la llengua per manifestar-les”.

Ho veuen? Per molt menys n’hi ha que els han llançat al pou ignominiós del masclisme cunyao. Així que està bé que vingui Cucurull a posar-hi una mica de llum. Però segur que s’han quedat amb les ganes de saber com hem de dir-ne, d’un picadero, oi? Cucurull no és que ho vegi gaire clar, però proposa alternatives plausibles: follòdrom, cardòdrom o, com diuen al Pallars, conillera! Del canalillo, regatera. D’un gatillazo, destrempada. I d'aquí te pillo, aquí te mato, atenció, te l'endinyo.

I llomillo, qui en diu avui llomillo, a banda de l’àvia de l’autora? “Arran del llibre força gent m’ha dit que ho fa servir. La llengua, en fi, evoluciona, i davant de noves necessitats sorgeixen nous termes. Però amb cada paraula que deixem enrere afeblim el nostre vocabulari. La riquesa del nostre repertori lèxic ens defineix com a persones, forma part de la nostra carta de presentació.”

Andorra
Cucurull
llomillo
llom
gènere

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte