Com sonava Radio Andorra?

L’Arxiu Nacional penja la primera entrega dels fons digitalitzats de l’emissora.

És veritat que n’hem parlat unes quantes vegades, però és que avui és el dia. De fet, ho era ahir, que era el Dia internacional de la ràdio i amb aquesta estupenda excusa l’Arxiu Nacional va penjar els primers 4.500 enregistraments de la monumental discoteca de Radio Andorra. Ha costat set anys, arribar fins aquí, des que el 2012 van començar les campanyes de catalogació i digitalització del fons discogràfic de l’emissora, i per fi se’n pot escoltar un primer tastet. O tastàs, perquè trigaran a esgotar aquests primers 4.500 talls.

I tornarem a parlar, és clar, de Tout va très bien, madame la marquise, perquè produeix una rara emoció escoltar la cançó que la vintena de xavals de Tarascó que el 13 de maig del 1943 van arribar a l’hotel Coma d’Ordino –ja saben, fugint del Servei de Treball Obligatori instaurat pels nazis a la França ocupada: ho explica Francis Aguila a Les cols de l’espoir– van demanar que punxés Radio Andorra: era la consigna per fer saber als parents i amics que havien quedat enrere que l’expedició havia arribat a bon port. El disc en qüestió –amb veu de Pierre Daragon i música de l’Orchestre Musette d’A. Deprice– va aparèixer contra pronòstic entre el mig centenar de caixes en què es va entaforar la discoteca i que s’havien emmagatzemat al roc del Pui.

Doncs poden escoltar com sona la humil victòria contra Hitler que van obtenir el 1943 els nois de Tarascon. Vagin al portal de l’Arxiu i punxin a la pestanya Catàleg discogràfic. De moment s’hi han penjat les 28.000 referències, 4.500 de les quals amb el tall de veu inclòs. Estan distribuïdes en set categories temàtiques: Cançons infantils, principalment franceses; Clave ben temperat, amb una nodridíssima presència de Bach; Contes infantils en castellà i francè; Creació de la parròquia d’Escaldes; Jazz fins al 1954, amb Benny Goodman, Duke Ellington, Sidney Bechet, Count Basie, Charles Trenet, Dizzy Gillespie i anar fent; Musette, les varietats franceses en què s’inscriu per exemple Tout va très bien; Òperes, amb un reguitzell de títols majors –Carmen, El rapte del Serrall, Guillem Tell, Romeu i Julieta, El barber de Sevilla... totes elles també anteriors al 1954; sardanes, i sarsueles –El barberillo de Lavapiés, La Dolores, Las Leandras...

El millor és anar provant a l’atzar, però si volen anar al gra, busquin per paraules clau i vagin directament a la secció Publicitat, un viatge en el temps gràcies al sulfat d’amoníac Agriculteurs, attention, el conyac Fundador, l’aspirina Aspro, l’antimosquits Vulcano, les fulles d’afaitar Sangre ante el espejo (!), la pasta de dents Orive El Torero, el sabó Bonux, l’insecticida DDT i moltíssims més.

Entre els enregistraments agrupats sota el nom de Creació de la parròquia d’Escaldes hi trobaran també els parlaments dels coprínceps Martí i Giscard, amb motiu del 7è centenari dels pariatges (1978), i entrevistes als candidats que concorrien a les comunals d’aquell any: entre d’altres, Lluís Viu, Benet Pantebre, Estanislau Sangrà, Marcel Besolí, Francesc Cerqueda i... Jaume Bartumeu, incombustible, que ja donava guerra!