ComARTpedrosa 2.0: més alt, més gran i més fort
Doncs sí: hi haurà segona edició del ComARTpedrosa, el festival d’art contemporani que l’estiu passat va convertir el refugi del sostre del país en una mena de pop-up gallery: serà el 13 d’agost i aquesta vegada sota el paraigua del col·lectiu Mountain Alchemists. Ja ho saben: aquella colla d’artistes multidisciplinaris amb una dèria comuna –explorar, explotar i difondre els llenguatges creatius més radicalment contemporanis i experimentals– i que va debutar al desembre a l’era Rossell d’Ordino amb aquell insòlit experiment que va ser l’AlterNadal.
El ComARTpedrosa 2.0 serà, doncs, més alt, més gran i segur que sonarà més fort que el primer. Més gran perquè el programa s’amplia amb una colla de propostes no direm que trencadores, perquè fa moltes llunes que es van inventar, però que al nostre racó de món constitueixen novetats quasi absolutes. Per començar, una instal·lació escultòrica que es plantarà camí de l’estany de les Truites –per primera vegada a l’exterior del refugi: més alt, per tant– i amb què Sara Valls reflexiona sobre la crisi dels refugiats i que es completarà amb un monòleg de Mireia Escalé; en segon lloc, una performance col·lectiva en què participaran tots els artistes implicats en aquesta segona edició i que pretén explorar a través de material audiovisual i teatre gestual un tema tan ambiciós –i tan eteri– com ho és la creació de l’univers, uf, i ja que hi som, també la de l’ésser humà. I per acabar, una altra instal·lació, en aquest cas multimèdia i interactiva, concebuda per Lluís Casahuga i que a partir de “material sonor i visual” i amb una mena de potenciòmetre –diu ell mateix– permetrà a l’espectador generar “els seus propis paisatges”.
Fins aquí, les novetats. Però és que el festival continuarà sonant fort, molt fort, amb un menú musical que inclou dos plats: un concert de guitarra contemporània –Brauer, Walton, Villa-Lobos i anar fent– a càrrec de David Font i del mateix Casahuga, i un segon de música moderna, amb temes propis passats pel sedàs del rock, el blues, el reggae i els ritmes llatins a càrrec de Patxi Gómez, Èric Rossell i, de nou, Valls i Casahuga, perquè estem parlant d’una fornada d’artistes eminentment polifacètics. També estrena el ComARTpedrosa una secció diguem-ne pictòrica, amb un díptic del fotoil·lustrador Martín Blanco inspirat en la molt nostrada tradició del “Mort, qui t’ha mort”, i aposta fort per l’audiovisual, marca de la casa, amb Retorn, videodansa protagonitzat per la ballarina catalana Tànit Gómez; Not Himself Only, amb què Pol Escalé es va endur l’última edició de l’Ull-Nu, en la categoria de videoart; dos curts –L’ou de Fabergé, d’Hèctor Mas, i Barbie, de Jessone Morillon– i el videoart La gàbia, d’Èric Rossell i protagonitzat per Mireia Escalé.
L’entrada és lliure però cal reserva prèvia si pretenen dormir al refugi. I vist l’èxit de l’any passat, amb una setantena d’espectadors que van desafiar els elements, no dubtin que tornaran a fer el ple.