Diari digital d'Andorra Bondia
L’artista massanenc dona els últims retocs a una de les instal·lacions de ‘Future is Now’, i entrada del pavelló andorrà a Santa Maria della Pietà, a tocar de la plaça de San Marco.
L’artista massanenc dona els últims retocs a una de les instal·lacions de ‘Future is Now’, i entrada del pavelló andorrà a Santa Maria della Pietà, a tocar de la plaça de San Marco.
L’artista massanenc dona els últims retocs a una de les instal·lacions de ‘Future is Now’, i entrada del pavelló andorrà a Santa Maria della Pietà, a tocar de la plaça de San Marco.
L’artista massanenc dona els últims retocs a una de les instal·lacions de ‘Future is Now’, i entrada del pavelló andorrà a Santa Maria della Pietà, a tocar de la plaça de San Marco.

Compte enrere a Venècia


Escrit per: 
Redacció / Fotos: SFG

La instal·lació de Philippe Shangti, ‘Future is Now’, a punt per la inauguració oficial, l’11 de maig.

Potser se n’havien oblidat perquè, a diferència d’edicions anteriors, la difusió preveneciana ha sigut pràcticament nul·la i des que Philippe Shangti va inaugurar el novembre a Caldea la seva primera individual al país –mai abans li havíem vist l’obra– no n’havíem tornat a parlar. Però la Biennal obre dissabte les portes –professionals i premsa especialitzada hi podran accedir dos dies abans– i el pavelló que des del 2011 hi gestiona el ministeri de Cultura ja està llest. Repetim a l’Instituto Santa Maria della Pietà, que Eve Ariza va estrenar fa dos anys. Ara, amb Future is Now, la instal·lació que hi presenta Shangti (Tolosa, 1983). L’esbós de tot plegat el vam poder veure al setembre a ArtalRoc, i pel que sembla l’artefacte definitiu no ha canviat gaire. La comissària, Eva Martínez, Zoe, el defineix com “una proposta provocadora i de ficció especulativa, fragmentada en retalls que cal examinar aïlladament i amb què Shangti sacseja la consciència col·lectiva”, diu, amb un missatge que salta a la vista: “Criticar el consumisme exacerbat i els seus efectes.”

Com ho fa, Shangti, tot això? Doncs amb una multiinstal·lació dividida en mitja dotzena d’àmbits en què combina la fotografia hiperrealista de proporcions XXL –si es planten a l’entrada principal de Caldea, en veuran un exemple– amb l’escultura i la videoescultura. Tocat d’una dèria grafòmana –o potser per cert horror vacui– Shangti omple les peces de frases, conceptes, lemes, crides i etiquetes de marcada vocació publicitària, perquè les coses ens quedin clares des del començament i l’espectador no es distregui. El missatge, insisteix Zoe, pretén ser una crítica al sistema, sigui això el que sigui –el consumisme, el canvi climàtic, el materialisme– construïda amb les eines que ofereix el mateix sistema. Per això Shangti recorre a una estètica contemporània “en clau pop”, i en la seva obra abunden els colors “alegres” i les composicions “hilarants”, les “superfícies brillants”, els colors saturats i els “acabats nets i perfectes”, diu la comissària. I un erotisme monumental i de tall publicitari –Toscani– i regust sado –però light: pensin en Newton– que ajuda a captar l’atenció de l’espectador. Això no ho diu ella, ho diem nosaltres.

Com no fixar-se en la senyora que protagonitza Goddess of Oxygen, abillada –és un dir– amb una parafernàlia que semblen instruments de tortura, glups, però que sintetitza el rien ne va plus del mercantilisme: comercialitzar l’aire que respirem. Val a dir que això ja ho havia preconitzat a Total Recall el director Paul Verhoeven –que d’altra banda li va prendre prestada la idea a Philip K. Dick, l’autèntic visionari.

Com no fixar-se tampoc en Gate of Lost Paradise Park, la porta del paradís perdut –una mena de jardí de les delícies– per on entra una altra senyoreta de qui només veiem l’esquena, el cul i les cames, tot de nou monumental, que du gravat al clatell un altre lema shangtià: “I’m a Fucking Good Destroyer”. N’hi ha més: “No fuck here”, “No deforestation here”, “No war here”, “No prostitution here” i anar fent. Future is Now es completa amb Prison of Spender Addict, una videoescultura kitsch –diu Zoe– “que es podria relacionar amb els treballs de Dan Graham i Bill Viola” i els troncs desfullats –sense fulles– de Soul Tree Museum. Tot plegat construeix –conclou la comissària– “una història pensada al mil·límetre i s’inspira en James Bidgood i David LaChapelle, que també critiquen en la seva obra la societat en què vivim”. Perquè no ens moquem amb mitja màniga, a l’hora de buscar referències.

Shangti, en fi, es deia ahir “molt satisfet” del resultat i “molt impacient” perquè arribi la inauguració: “Espero que sigui un èxit”. Si l’11 de maig són a Venècia, ja ho saben. I si no, no s’hi amoïnin gaire: tenen temps fins al 24 de novembre.

Andorra
Biennal
shangti
Future Is Now
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic