Corda per a tres dies

Carlos Lozano, Zoran Dukic i Juan Ramon Caro actuen el cap de setmana a la Llacuna.

Va néixer l’any passat amb l’objectiu d’omplir un buit, si no clamorós, com a mínim sorprenent: en un país on hem tingut o tenim festivals de saxo, piano, veu i fins i tot electrònica, resulta que no n’hi havia hagut mai de guitarra, sent com és aquest l’instrument més demandat pels alumnes de les escoles de música: possiblement superen els tres centenars a tot el país, especula Oriol Vilella.

Doncs bé: el que l’any passat va començar de forma modestíssima, amb un grapat de concerts i taules rodones concentrats en una sola jornada, ha crescut aquesta segona edició fins a convertir-se en tres dies consagrats a les tres principals disciplines d’aquest instrument amb un cartell que inclou, atenció, la presència de dos guitarristes de pes en el panorama internacional –el barceloní Juan Ramon Caro (guitarra flamenca) i el croat Zoran Dukic (guitarra clàssica)– amb la cirereta del Persefone Carlos Lozano (guitarra moderna).

La cita arrenca demà a la Llacuna i s’allargarà fins al diumenge, i tots tres combinaran una “conferència didàctica” –el que habitualment en diem una classe magistral– amb un concert ad hoc. Però la cosa no acabarà aquí: aquesta segona edició inclou també i per primera vegada un taller d’ukulele dirigit al públic familiar que tindrà lloc diumenge i excepcionalment al Llamp, i que té el molt saludable objectiu de despertar la vocació guitarrera en els més petits. L’impartiran, per cert, Violant Olivares i Eduard Hernández, tots dos formats al conservatori del Liceu i tots dos membres de l’Orquestra de guitarres de Barcelona.

El programa es completa amb el col·loqui inaugural, que anirà a càrrec de Manuel Alonso, David Sanz i el mateix Vilella, que són els pares d’aquesta estupenda iniciativa. Tot i el que pugui semblar a ull nu, no es tracta d’una proposta per a iniciats ni tampoc per a entesos. Tota la programació és oberta –entrada lliure, perquè no hi hagi dubtes– i es tracta, diu Alonso, “d’oferir la possibilitat, gens habitual al nostre país, d’escoltar dos dels guitarristes més importants del panorama europeu, cadascun en la seva disciplina, i de descobrir-ne els seus trucs i les seves dèries”.

Es refereix, és clar, a Caro i a Dukic. La presència de Lozano és absolutament coherent –diu Vilella– perquè es tracta d’un guitarrista “tècnicament excepcional i rapidíssim, i a l’hora de convidar un intèrpret de guitarra moderna vam pensar que no tenia sentit anar-lo a buscar a fora si a casa en teníem un de primeríssim nivell”. No cal recordar –o potser sí?– la trajectòria de Persefone, sense dubte la  nostra banda més internacional, que acaba de concloure la gira d’Aathma i que ja prepara disc nou: sortirà a la primavera.

El Festival de música, des d’ara ja “internacional”, és, en fi, el resultat excepcional de la triple col·laboració entre l’Institut de Música, de l’Espai de Música Moderna i de Música Fusió, que n’és d’altra banda l’organitzadora oficial. Totes tres, per cert, amb un guitarrista al capdavant. No deu ser casualitat.