Diari digital d'Andorra Bondia
Judici per bruixeria contra Maria Tomassa de la Mosquera (1489), que va acabar a la foguera.
Judici per bruixeria contra Maria Tomassa de la Mosquera (1489), que va acabar a la foguera.
Turment del polze, que consistia a penjar el reu del dit gros, al qual van ser sotmeses les acusades de bruixeria als segles XV, XVI i XVII. Atenció al pes que li han penjat del peu al pobre reu.
Turment del polze, que consistia a penjar el reu del dit gros, al qual van ser sotmeses les acusades de bruixeria als segles XV, XVI i XVII. Atenció al pes que li han penjat del peu al pobre reu.

‘Cuarto milenio’ a l'andorrana (i abans de la tele)


Escrit per: 
A. Luengo / Foto: Fons del Tribunal de Corts (Arxiu Nacional) / Gravat: Jean Luyken (Rijksmuseum).

L'etnòloga Isabel de la Parte documenta al catàleg de ‘Se’n parlave...’ la pervivència de la ‘màgica’ fins a mitjans segle XX.

Diu que era la jove d’una casa d’un poblet d’Ordino, no sabem quin –posem que cap a la part del Serrat– i tampoc sabem ben bé quan. Una dona que s’havia casat embarassada amb el fill de la casa i que per aquesta mateixa raó se li havia entravessat al cunyat, que donava la casualitat que era capellà: “Es veu que no la voliven, aquella dona, a aquell capellà no li agradave: es veu que aquella dona va tenir lo fill abans de temps”. Així que el bon mossèn va posar fil a l’agulla i es va proposar fer-li la vida impossible a la cunyada. I ho va aconseguir. Com? “La feve saltar del balcó a baix a terra i quedave a terra allí, a la plaça. La tornave a fer pujar i tornave a pujar al balcó i la tornave a fer saltar per la barana a baix. Tres vegades, ho va fer, i no es va fer mal ni res, però després, al cap d’un temps, aquella dona es va mig trastocar.” Natural, amb un cunyat tan mala bèstia.

L’episodi el recull l’etnòloga Isabel de la Parte a Jo d’aquestes coses n’havie sentit a parlar: la bruixeria en la literatura oral andorrana, el suculent capítol andosí del catàleg de Se’n parlave i n’hi havie, l’exposició sobre la bruixeria baixmedieval coordinada per Pau Castell –l’autor, recordin, de Terra de bruixes– que fins al 25 d’abril es pot visitar al centre cultural Les Monges de la Seu. I és només un cas del que De la Parte en diu “la màgica”. És a dir, situacions “anòmales”, diu, “que succeïen a les cases –aparicions, sorolls, comportaments estranys– que es creia que provocaven persones –freqüentment, capellans o veïns dels afectats– que feien servir encanteris i llibres per fer màgica”.

Fer màgica, deliciosa expressió que té a aparentment a veure amb la pervivència de la bruixeria baixmedieval en el món rural però que en realitat, diu, “respon a un substrat de creences diferent”. Diferent de la bruixeria i que probablement –això ho diem nosaltres– tingui més a veure amb el tipus de fenòmens paranormals –desplaçaments, materialitzacions, mimofonies– que avui englobem sota el nom de poltergeist i que explota la tropa d’Iker Jiménez a Cuarto milenio.

El cas de la jove mare que saltava pel balcó –amb el nen a coll!– no és l’únic episodi de màgica que De la Parte ha documentat al llarg de les seves investigacions sobre les rondalles, les llegendes i els remeis tradicionals i que es conserven a l’Arxiu d’Etnografia. També hi ha el d’una dona que, en certa ocasió –tampoc sabem ni quan ni on: el relat es va enregistrar el 1994– va trobar una bufanda pel carrer i va tenir l’ocurrència d’agafar-la i posar-se-la al seu fill. De nou una mare enfrontada a un fet paranormal, perquè va ser tornar a la nit a casa després de tot el dia fent el mandongo –perquè era just per la matança del porc– i sentir un soroll “terrible”: “Semblave que hi havie gent a casa. Quan va pujar les escales, diu que allò tot tremolave. I llavons li va venir la idea que havie arremassat aquella bufanda al carrer. L’agafe i la va tornar a tirar de la finestra a baix al carrer. Allavòrens se’n va anar a dormir, però van sentir aquest tremblament en aquella casa i venive de la bufanda. Va tornar a agafar-la, la cargole, la torne a tirar per la finestra, in es va haver acabat l’encanteri. Això és lo veí, que li va fer màgica”.

Els episodis de màgica es complementen amb un cas de mal donat, que no és ben bé el mateix encara que ho sembli: es veu que hi havia persones, generalment dones, que donaven el mal, és a dir, que “causaven desgràcies a les famílies veïnes” i a qui s’atribuïen “accions malignes” com ara fer emmalaltir persones i animals o bé destruir cultius. Clàssics, com es veu, de les nostres bruixes dels segles XV, XVI i XVII. Però és que estem parlant d’un cas, de seguida ho veurem, que va tenir lloc als anys 40 del segle passat. Accions que normalment, diu De la Parte, “s’imputaven dones que solien ser identificades com a bruixes”.

El protagonista d’aquesta història és Lo Bruixot de Fontaneda, un individu a qui havien batejat així perquè “curava gent”, diu la informant: la seva filla s’havia quedat inexplicablement amb els ulls “aclucats”. La mare, atribolada, va recórrer al Bruixot, que de seguida va veure que la culpable de tot plegat era una veïna, tan mala bèstia com el mossèn del començament: “Que aqueta dona no entri les portes perquè, si sortiu per alguna cosa, aqueta dona us mataria de seguit. Aqueta dona és dolenta. A la nena, doneu-li el biberó; si el pren, la teniu salvada; però si no se’l pren, és morta. Posa’t al foc, escalfa la llet i prova de donar-li una mica. I d’aquesta manera es va salvar”.

Per gestes no gaire més sensacionals que aquestes, en fi, dones com Joana Call, la Sucarranya (1471), la Naudina de Meritxell i Caterina Gastona (1629) i, és clar, la cèlebre Maria Galoxa (1621) van ser jutjades pel crim nefand de bruixeria, esquarterades –en el cas de la Sucarranya– i penjades de forca ben alta en temps de les grans caceres de fetilleres. Una mica sí que hem avançat.

Andorra
bruixes
bruixeria
Pau Cstell
donar el mal
fer màgica
màgica
Isabel de la Parte
Se'n parlave i n'hi havie
Número de vots: 44
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic