Cultura consolidarà el colomer de Rocacorba per inscriure’l a l’Inventari

El ministeri de Territori hi destinarà aquest curs 55.000 euros i el Comú vol incloure’l en un itinerari cultural.

No tot està perdut. Deu dies enrere alertàvem aquí mateix de l’estat ruïnós del colomer de Rocacorba, al marge de la muntanya, per la boca sud del túnel de la Tàpia a Sant Julià. Tampoc és que sigui res d’excepcional, que un dels nostres històrics colomers agonitzi. Només cal que pensin en el de Mora, a Canillo. Per no parlar del de Nagol: Pere Canturri ja advertia a principis dels anys 90 que només en quedaven les “restes”. Ara, ni això. Però tots dos, com també el de Cotxa, a les Bons, són (o eren) de propietat particular. El que convertia el colomer de Rocacorba en un cas especial és precisament que és propietat del Govern, i feia per tant una mica d’angúnia que l’Executiu no prediqués amb l’exemple a l’hora de preservar el patrimoni.

No direm que hi hagi una relació de causa-efecte perquè sembla que la intervenció ja hi estava prevista, però no ha sigut fins ara, i amb motiu que saltés a la llum pública el lamentable estat de l’estructura que Patrimoni no ha confirmat la campanya que hi prepara amb la col·laboració del ministeri de Territori, que hi aportarà una partida de 55.000 euros. Com apuntàvem dies enrere, no es tractarà d’una restauració pròpiament dita, sinó de la “consolidació” del que queda del colomer, la façana i dos dels murs laterals, i encara aquests, molt degradats. De la coberta, ni rastre. Si només això ja és una bona notícia, encara ho és més que, segons Patrimoni, la intervenció servirà per “valorar-ne” la inclusió de l’Inventari General, on ja figuren el colomer de Casa de la Vall i els de Casa Rossell i Casa Areny-Plandolit, a Ordino, en la categoria de béns d’interès cultural, la que confereix màxima protecció, i el de Cotxa, el de la Casa Blanca (Segudet) i el de Cal Pal, a la Cortinada. El colomer de Rocacorba només figurava fins ara en l’anomenat Registre del Patrimoni, una eina d’estricta gestió per tenir documentats els béns immobles que el departament considera singulars des d’un punt de vista patrimonial, però que no comporta cap protecció especial per al bé registrat. Segons Patrimoni, en fotografies de principi del segle XX es pot observar que la coberta era d’un sol vessant, i s’assemblava probablement al colomer de Casa de la Vall. La intervenció la justifica en l’interès patrimonial, “perquè és un testimoni material d’una organització econòmica i unes formes de vida avui desapareguts”, i perquè l’anomenat colomer de torre, la tipologia a la qual pertany, “forma part d’un grup d’edificis singulars que han anat desapareixent els últims anys”.

Sembla que aquesta vegada arribarem a temps. I per si no n’hi havia prou, el Comú de Sant Julià el vol incloure en un itinerari pels vestigis patrimonials de la parròquia, pensin en el forn del terrissaire en l’Era del Vermell i en les xemeneies de les fades. Es podia haver fet abans, d’acord. Però a qui hauria sorprès que s’esllanguís fins a ensorrar-se? Ho veuen, com no està tot perdut?