Cultura presenta la restauració de 79 metalls del jaciment de la Margineda

Navalles d’afaitar, sivelles amb decoracions, claus, forrellats,  puntes de sageta, un tres peus, una moneda o una olla de bronze que es va trobar completament aixafada i que ara es pot contemplar quasi amb tot el seu esplendor. Aquestes són algunes de les 67 peces de ferro, les onze  de bronze i una de coure que s’han fet restaurar. Totes procedeixen del jaciment arqueològic de la Margineda, descobertes  en les diverses excavacions que s’hi han anat fent en els últims deu anys. La majoria són metalls de la quarta fase d’ocupació del jaciment, és a dir, en plena edat mitjana, aproximadament, entre el segle XII i mitjans del XIV, tot i que alguns dels objectes, com una de les claus i una moneda, són del segle XIX. El departament de Patrimoni Cultural i Molines Patrimonis van presentar ahir a la Farga Rossell de la Massana els treballs finals de la restauració d’aquest conjunt rellevant d’objectes en metall de la Roureda de la Margineda. La restauració s’ha portat a terme  al Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya mitjançant un conveni que es va fer el 2016 i al qual s’hi va afegir una addenda el 2017 per a la restauració de l’olla de bronze. Aquests treballs han tingut un cost de 15.400 euros.

Segons l’arqueòleg de Patrimoni Cultural, Abel Fortó, la quantitat d’objectes metàl·lics trobats, 180, podria indicar que a la Margineda hi havia una ferreria i, al seu parer, també apuntaria al fet que els seus propietaris podrien haver tingut “una capacitat econòmica important”. Ara, un cop restaurades, es farà un estudi de cada una de les peces per establir-ne la datació “i en un futur es podrien exposar”, tot i que de moment s’han de guardar en un clima estable i no gaire humit, va explicar Berna Garrallà, cap de Béns Mobles de Patrimoni Cultural. 

Pel que fa a la controvèrsia sobre la identificació del jaciment amb el castell de Sant Vicenç, Fortó va afirmar que el criteri militar perd força, ja que dels 180 objectes de metall només un 30% tenen a veure amb l’activitat bèl·lica. També va recordar que no s’ha trobat cap mur. El que sí que corroboren aquestes peces i les de ceràmica trobades “força senceres” és que “el jaciment s’abandona d’una manera molt sobtada”, va remarcar l’arqueòleg. Per un terratrèmol? Per la pesta negra? Aquestes són encara hipòtesis per demostrar.