Cultura traduirà ‘An Island In The Sky’, el poemari andorrà de Kirkup

El vam ignorar olímpicament en vida i ara, deu anys després de traspassar, el celebrem olímpicament amb una molt pedagògica exposició –fins al 22 de juny, al vestíbul i a la plaça del Consell General– i l’edició bilingüe d’An Island In The Sky, el seu únic poemari andorrà, que es publicarà a final d’any amb traducció del lingüista Txema Díaz Torrent i estudi introductori a càrrec del poeta Manel Gibert. És el que tenen les efemèrides i els números rodons, tot i que Esteve Albert i Cebrià Baraut també van arribar recentment a centenaris i no van merèixer tanta atenció per part del ministeri. Per no parlar de Montserrat Palau.

Ens referim naturalment a l’encampadà James Kirkuk (South Shields, 1918-Encamp, 2008), assagista, memorialista, crític, traductor i, sobretot, poeta, autor d’una obra oceànica que supera el centenar de títols i que no només ha passat a la història de la literatura anglesa, sinó també a la història judicial: un poema seu publicat el juny del 1976 a la revista Gay News –The Love That Dares To Speak Its Name, on especula sobre uns hipotètics encontres sexuals entre Jesucrist, Ponç Pilat, sant Joan Baptista i el centurió romà que assisteix a la Crucifixió– va ser objecte d’un sonadíssim judici. Kirkup va ser condemnat per blasfèmia –va ser l’últim blasfem d’Albió– amb la prohibició encara vigent de publicar The Love That... en un mitjà britànic.

El poema, amb la corresponent traducció al català, forma part de l’apartat indoor de l’exposició, cinc vitrines que recullen una heteròclita col·lecció d’objectes personals de l'autor, des d’una postaleta del temple de Kyoto on reposen les seves cendres fins al seu joc de ploma, pinzells i tinter japonès, targetes de visita, exlibris –atenció a la misteriosa divisa: “Courage à l’ecosse”–, el bol ceràmic amb les inicials gravades pel cal·lígraf Mutsuo Shukua, la cartilla militar del seu pare i una brevíssima selecció de la monumental biblioteca –prop de 30.000 volums– que va reunir a l’àtic de les Bons que va adquirir el 1975 i on es va instal·lar definitivament el 1988 per començar –diu Alfons Codina, comissari de l’exposició juntament amb Júlia Fernández– el període més prolífic de la seva trajectòria lírica. Tindrem uns mesos per anar descobrint la vida i l’obra d’un home consagrat fins a l’últim moment a la literatura. De moment, Codina, Fernández i Gibert n’han escatit l’origen de la dèria andorrana: es veu que va desfilar per aquí el 1957, just abans de mudar-se a Kyoto. Els tres següents decennis els va passar al Japó ensenyant literatura anglesa, però ja llavors –el 1957– es veia retirat un dia en el que en deia an island in the sky. Ho va complir.

En traspassar, el seu llegat es va repartir entre la seva ciutat natal i les universitats de Leeds, Yale i Tolosa, així com la biblioteca d’Encamp, que en conserva mig miler llarg de llibres, preferiblement poesia i preferiblement en francès, però amb un lloc destacat també per a la catalana, a la qual va dedicar especial atenció ressenyant per al Times Literary Supplement els Haikus de Bartra, el volum Poemes per Andorra i Nívia, d’Anton Carrera, i escrivint la necrològica de Martí i Pol per a l’Independent.