Data per a l’aquelarre final

El serial que des de fa uns anys protagonitza el Roc de les Bruixes podria tenir un capítol final en acabar l’any. O no. Però és el que espera aconseguir el director general de Patrimoni, Xavier Llovera, amb una decisió ferma sobre si el jaciment de Sant Miquel de Prats s’ha de tancar i barrar als possibles visitants (ell no n’és partidari)  i sobre com s’ha d’actuar per evitar el perill que suposa un pi que hi creix, com va denunciar l’arqueòleg independent Gerard Remolins. No es poden centrar en el problema de l’arbre perquè el jaciment té tot un conjunt de patologies que van des de la proliferació de líquens, que també suposen una amenaça per a la roca, fins a riscos de tipus geològic, va explicar Llovera en acabar la reunió del Consell Assessor de Patrimoni celebrada ahir. El Roc de les Bruixes no estava a l’ordre del dia, però es va escolar a través de la pregunta de Montserrat Martell, una de les integrants de l’òrgan consultiu.

En pocs dies començaran les exploracions geològiques, que realitzarà personal de l’Institut d’Estudis Andorrans (IEA). Tècnics de disciplines diverses aportaran el seu parer sobre les decisions que Cultura ha de prendre per evitar la degradació del jaciment. És a dir, una nova comissió d’experts en marxa. Però amb l’objectiu, assegura Llovera, que la resolució no es dilati en el temps, sinó que sigui presa abans que acabi l’any. S’ha accelerat un temps degut al rebombori generat per l’advertència de Remolins sobre el perill que comporta el pi; però no gaire, matisa Llovera: entre febrer i maig del 2021 el ministeri volia tenir tancada la decisió.

En tot cas, abans que acabi aquest any nefast Patrimoni sabrà com actuar sobre el conjunt de Prats. “A mi, més que el pi, em preocupa què s’ha de fer amb la pedra, com s’han de cosir, d’aproximar” les parts fragmentades pel creixement de l’arbre. També tindran presa una decisió sobre el no menys espinós aspecte de com s’ha de controlar l’afluència de visitants al bé. Però tancar-lo per protegir-lo d’hipotètics actes vandàlics o un excés de visitants que el posin en risc, que era la proposta mantinguda des de Patrimoni abans del desembarcament de Llovera, sembla ara una solució llunyana. “Jo no en soc partidari, perquè l’impacte és brutal”, avança.

Candidatures a la Unesco
Sí que estaven a l’ordre del dia les candidatures a integrar la llista de Patrimoni immaterial de la humanitat de la Unesco. Amb diferents decisions preses pel Consell, començant per la inclusió a l’inventari general de patrimoni del ministeri de Cultura de les falles, que encara no hi figuraven: les d’Encamp, Ordino, Sant Julià i Escaldes-Engordany. Segueix endavant la  candidatura de les festes de l’os i Andorra s’apunta a la candidatura de la transhumància. En aquest cas, la Unesco reobre a instància de França i Espanya un dossier que havien presentat altres països, una oportunitat que aprofita el Principat per afegir-s’hi, explica Llovera.

   En canvi quedarà per a més endavant intentar que el país s’integri a la inclusió a la llista pel que fa a les tècniques de construcció en pedra seca. “Ho deixarem per al 2021 perquè ara és molt difícil que la Unesco torni a obrir el dossier.”

L’entorn d’Engolasters promet una zona verda “espectacular”

L’entorn de protecció de Sant Miquel d’Engolasters preveu una “zona verda espectacular”, assegura el director general de Patrimoni. El decret del perímetre, confia Llovera, estarà publicat abans que s’acomiadi el 2020, promet. No preveu que el pla tingui gaires dificultats per sortir endavant tal com està projectat. Primer, argumenta, perquè “s’ha mirat molt bé” i segon, perquè Patrimoni ha comptat amb la complicitat del Comú escaldenc a través del seu arquitecte, Gerard Calvet, que abans havia format part del departament que dirigeix Llovera i que s’ha encarregat de realitzar totes les negociacions necessàries per portar el perímetre a bon port. En un parell de setmanes, confia Llovera, el dossier arribarà al Govern.