Diari digital d'Andorra Bondia
27 de novembre del 1967: inauguració d’Editorial Andorra, amb Bartomeu Rebés i Jaume Aymà, els dos impulsors de l’aventura.
27 de novembre del 1967: inauguració d’Editorial Andorra, amb Bartomeu Rebés i Jaume Aymà, els dos impulsors de l’aventura.

De Chesterton a Gálvez: en 50 anys i 200 títols


Escrit per: 
A. Luengo / Foto. Fèlix Peig / Diario de Lérida / Fons Família Rebés)

Xavier Rebés repassa la història d’Editorial Andorra, fundada el 1967 i amb un catàleg que inclou Tagore, Melville, Max Aub, Sender, Umbral, Rosa Chacel i Vázquez Montalbán, entre d'altres.

Dilluns que ve farà exactament mig segle de l’escena que tenen aquí al costat: som a la planta superior de la casa Guillemó de la capital, i Bartomeu Rebés acaba de llegir el breu discurs amb què arrenca oficialment la singladura d’Editorial Andorra. Han passat cinquanta anys, i en un país on les empreses culturals, i encara més les patrocinades per la iniciativa privada, acostumen a tenir trajectòries més aviat efímeres, només l’efemèride ja seria notícia. I de les grosses. Però és que, a més, Editorial Andorra ha redefinit el visionari projecte original del fundador amb el qual han batejat com a Incubadora Cultural.

Per dir-ho breument, un centre de creació amb dos espais ben diferenciats: una sala polivalent que donarà acollida a creadors emergents amb tallers i sala d’exposicions, i que es completarà amb un programa de formació i de beques; i l’editorial pròpiament dita, que continuarà l’aventura literària iniciada mig segle enrere. Es tracta, diu Xavier Rebés –fill del fundador i segona generació al capdavant de l’invent–, de “projectar cap al segle XXI el llegat cultural i intel·lectual de Casa Guillemó”. Com? “Buscant el talent que hi ha al país i donant suport als creadors, que és el que sabem fer”. I tot això, des de l’estricta iniciativa privada, col·laborant, si cal, amb les institucions, però mantenint la independència que ha caracteritzat la trajectòria d’Editorial Andorra.

Fins aquí la idea, una visió que es concretarà els pròxims mesos en la nova seu d’aquest projecte pioner. Així que en tornarem a parlar més aviat que tard. El que toca avui és repassar el mig segle i prop de dos centenars de títols en què es resumeix la vida del segell, amb tres etapes ben diferenciades: la primera amb prou feines va durar un lustre, i és probablement la més desconeguda i a la vegada sorprenent d’aquest mig segle, perquè va deixar un fons monumental, que deixarà de pedra els no avisats. Què hi fan Tagore, Melville, Sender, Max Aub, Rosa Chacel, Francisco Ayala, Gómez de la Serna, Umbral, Zamacois i fins i tot un premi Nobel com Miguel Ángel Asturias al catàleg d’Editorial Andorra?

D’entrada, respondre a la voluntat fundacional exposada per Bartomeu Rebés aquell 27 de novembre del 1967: “Busquem editar el llibre bo, prestar un bon servei a les lletres i a la cultura catalana, sense descuidar el llibre espanyol i francès”. Per aconseguir-ho, es va associar amb l’editor català Jaume Aymà, que a principis dels anys 60 havia venut a Proa l’editorial d’aquest mateix nom. Aymà –diu Rebés fill– és qui va aportar el coneixement de l’ofici i els contactes, començant per l’agent Carmen Balcells: “M’imagino que entre tots plegats van veure la possibilitat d’editar el que a Espanya podria haver tingut problemes per veure la llum”. Van ser cinc anys especialment prolífics, amb mig centenar de títols entre el primer –Sant Francesc d’Assís, de Chesterton– i l’últim d’aquesta primera etapa –La educación de Palmira, de Núria Pompeia i Manolo V el Empecinado, pseudònim de Vázquez Montalbán.

I al 1972, la crisi

En els moments àlgids, l’editorial –amb seu a la Casa Guillemó i magatzem a Barcelona– donava feina a mitja dotzena de treballadors i, a banda de patums internacionals, també va publicar amics com Lluís Capdevila –són d’aquesta època el Llibre d’Andorra i la primera entrega de l’Alba dels primers camins– i el pedagog Octavi Fullat. L’aventura es va topar finalment amb la realitat: “Aymà era un gran editor, però un pèssim gestor”, recorda Xavier Rebés. Les pèrdues eren insostenibles, Bartomeu va adquirir la part d’Aymà i va deixar l’editorial en suspens: els cinc anys següents es van dedicar a donar sortida als fons acumulats, i no va ser fins al 1978 quan Editorial Andorra reneix de les cendres i es converteix en tota una altra cosa: el fundador forma ara tàndem amb Joan Riera i Simó, que exerceix d’home-orquestra –investigador, escriptor, corrector, editor– i durant uns anys el segell es limitarà a publicar la nadala anual de temàtica andorrana amb què Bartomeu Rebés felicitava les seves amistats.

La nova etapa va arrencar amb Pariatge d’Andorra (1978) i tindrà continuïtat amb la incorporació, ja a mitjan 80, d’Esteve Albert i Manuel Anglada. Anys de regust eminentment històric i intensament local –se succeeixen al catàleg David Mas, Montserrat Palau i els mateixos Riera, Albert i Anglada, així com Bartomeu, que debuta amb Andorra dels ulls al cor, una mena d’antologia d’una de les seves grans passions, la fotografia–, que conclouen el 1997 amb el traspàs del fundador: “Amb els meus germans vam acordar que seríem la meva dona i jo els que continuaríem amb l’editorial; vam tirar endavant els dos projectes que el meu pare havia deixat embastats –Muntatges escènics II, d’Esteve Albert, i Legítima defensa, de Montserrat Palau–, i al 2000 vam reformular les col·leccions actuals: Narrativa, Poesia, Història, Guies, Art, Viatges i conte il·lustrat”. A un ritme, si es vol, modest, però realista i sostenible –mitja dotzena de novetats l’any– que la converteixen en la més prolífica de les editorials nacionals, i sempre amb una atenció preferent pels autors locals.

En sentirem ben aviat a parlar: abans de Nadal veurà la llum el nou volum de l’hiperactiu David Gálvez, que debuta en la –diguem-ne– prosa poètica amb Fragments de paisatge, a quatre mans –o a dos pinzells– amb la il·lustradora Mònica Armengol. La història continua, i que sigui per cinquanta anys més.

Andorra
Editorial Andorra
Bartomeu Rebés
Xavier Rebés
Titus
Lluís Viu
Viu
Incubadora cultural
Jaume Aymà
Aymà
Umbral
Chacel
Sender
Tagore
Comentaris: 2

Comentaris

Les nostres millors felicitacions per tirar endavant una tasca tant noble i civica com promoure la lectura
Moltes felicitats per la gran i bona tasca feta fins ara. I els millors desitjos per la que vindra. Endavant EA

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic