Diari digital d'Andorra Bondia
Andorra, Escaldes, CAEE, exposició, Warhol, Haring, Lichstenstein, Robert Indiana, Pop Art, Marilyn, Mao, Campbell's, exposició
Andorra, Escaldes, CAEE, exposició, Warhol, Haring, Lichstenstein, Robert Indiana, Pop Art, Marilyn, Mao, Campbell's, exposició

De la lleixa del súper a la paret del museu


Escrit per: 
A. Luengo / ‘Sopa Campbell’s’ (serigrafia, 1980) i ‘Marilyn Monroe’ (serigrafia, 1980), dues de les obres de Warhol que s’exposen al CAEE (Foto: Comú d'Escaldes).

El CAEE exposa fins al 23 de setembre els gurus del pop art, amb Warhol, Lichtenstein i Keith Haring al capdavant.

Si es van perdre –o han oblidat– la retrospectiva que la traspassada sala de Govern a Bombers li va dedicar fa un decenni a Warhol, ara és el moment de recuperar el temps perdut. I gràcies al CAEE, que fins al 23 de setembre repassa en mig centenar d’obres i sota el lema de This Is Pop Art els noms clau del moviment als EUA, amb el trident titular al capdavant: Roy Lichstenstein (1923-1997), Keith Haring (1958-1990) i, naturalment, Andy Warhol (1928-1987). Sí, home, el guru, el visionari que va fer realitat el somni dels alquimistes medievals: convertir el plom en or. ¿O no ve a ser el mateix l’ocurrència aparentment estrambòtica d’anar al súper de la cantonada, agafar una llauna de sopa Campbell’s i elevar-la a la categoria d’obra d’art amb un truc tan senzill com genial: exposar-lo a una galeria?

Però primer cal convèncer el personal que allò que sembla plom en realitat és or. I aquí és exactament on rau el rampell genial de Warhol. Era l’any 1962, l’home patia una mena de crisi creativa, una amiga li va suggerir que explorés les possibilitats de la llauna, i ell s’ho va prendre seriosament: en va pintar una sèrie de 32, les va portar a Los Angeles i la cosa li va sortir rodona, perquè encara avui n’estem parlant. Al CAEE s’hi exposa, és clar, una serigrafia del 1980, però molts de nosaltres no tornarem probablement a tenir l’oportunitat de tenir un Warhol de debò a un pam dels nassos. Així que no els faci mandra, oblidin-se de la calorada i pugin fins al CAEE.

A més, la sopa Campbell’s està estupendament acompanyada: no hi falten dues serigrafies de Marilyn Monroe (1980), una altra de Mao (1972), un Jimmy Carter també del 1972 –aquest, un gravat– i la Sèrie Flash November 22Black Kennedy, Green Rifle i Pink Oswald (1963-1968). I no ens descuidem d’Electric Chair (1972). És a dir, el Warhol canònic que tots coneixem i que tots reconeixem, perquè es tracta en el fons d’això: mitomania i morbositat passades pel sedàs de les tècniques publicitàries –Warhol va començar la seva carrera com a il·lustrador– i una convicció a prova de tòpic. Val que feia mig segle que Duchamp havia fet una cosa similar –elevar a obra d’art un objecte d'ús quotidià– amb el cèlebre urinari. I ell sí que tenia mèrit: el mèrit del pioner. Per no parlar de la merda d'artista -literalment- que l'italià Manzoni havia enllaunat i patentat un any abans de la sopeta. Però per alguna raó, l’invent de Warhol els va semblar als seus contemporanis la cosa més revolucionària, i encara dura.

Hem començat per Warhol perquè ell és sens dubte la icona del pop art. De fet, la millor obra de Warhol potser sigui haver-se convertit en una estrella pop. I el cas és que el molt noble objectiu de This Is Pop Art és repassar l’edat daurada d’un moviment que –ho diu la comissària, Lola Durán– va néixer als anys 50 a Anglaterra com a reacció a l’expressionisme abstracte de postguerra, massa espès, que de seguida va saltar als EUA i que aquí va trobar la terra de promissió: una societat que perdia l’oremus amb les estrelles de Hollywood, entregada al consumisme i educada –és un dir– pels mitjans de comunicació de masses. El collage, el fotomuntatge i la serigrafia; els colors plans, la bidimensionalitat i els grans formats: vet aquí les eines dels artistes pop.

Al costat de Warhol l’altre nom que ens surt sense rumiar-hi gaire és el de Lichstenstein: un altre visionari que en lloc de la llauna de sopa va trobar el cel obert en el còmic. Amb un tirabuixó més: a ell no li calia escriure una historieta sencera; en feia prou amb una vinyeta, amb la seva trama de punts de quadricomia. Per això era artista, i no historietista. I les seves obres, art, i no un tebeo. Al CAEE no hi ha la celebèrrima Obra mestra però sí Red Lamp, Merton Of The Movies i sobretot, sobretot, el tríptic As Open (1962), que és un Lichstenstein concentrat i arquetípic.

La tercera patum de This Is Pop Art és naturalment Haring, el més jove de tots i més aviat un epígon. Compareix amb la sèrie Apocal·lipsi (1988), amb textos de Burroughs i que va executar quan ja li havien diagnosticat la SIDA, la malaltia que el duria a la tomba. És, però, un Haring de llibre, amb les seves siluetes a retolador, que no té manies a retocar estereotips de la cultura occidental –la Mona Lisa, el Sagrat Cor– i que no s’oblida de posar-hi cullerades de les seves dèries particulars.

Tot el que precedeix, en fi, ho podíem donar més o menys per sabut. En canvi, no ho són tant, de sabuts –o gens– els altres tres noms de la mostra: Robert Rauschenberg (1925-2008) i Robert Indiana (1928), l’únic que encara és viu. I possiblement, el més sorprenent i suculent de tots: al CAEE hi atrerra amb la sèrie American Dream, un particular manual de circulació que reinterpreta la pintoresca i interminable proliferació de senyals de tràfic que trufen les carreteres americanes, i pensin només en la Ruta 66. Segons ell, “a Amèrica hi ha més senyals que arbres, més senyals que fulles; per això penso en mi mateix com en un pintor del paisatge americà”. I per acabar, Rauschenberg, el més hermètic, el menys evident, probablement el menys pop de tots.

Quan ho tinguin tot ben vist, en fi, estaran preparats per enfrontar-se amb un bagatge teòric i pràctic de primer nivell als caramels de Jenkell, els nets espavilats i oportunistes de la sopa Campbell’s. Gloriosa coincidència.

Andorra
escaldes
CAEE
exposició
Warhol
Haring
Lichstenstein
Robert Indiana
Pop Art
Marilyn
Mao
Campbell's

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte