Diari digital d'Andorra Bondia
Document del ministeri francès de veterans de guerra que certifica la mort de Josep Sans a Gusen, subcamp de Mauthausen.
Document del ministeri francès de veterans de guerra que certifica la mort de Josep Sans a Gusen, subcamp de Mauthausen.
Stolperstein en homenatge a Neus Català plantada al gener davant de casa seva als Guiamets: Català va sobreviure al camp de Ravensbruck, on va ingressar el 3 de febrer del 1944.
Stolperstein en homenatge a Neus Català plantada al gener davant de casa seva als Guiamets: Català va sobreviure al camp de Ravensbruck, on va ingressar el 3 de febrer del 1944.

De l’Alt Urgell a l’infern


Escrit per: 
A. Luengo / Arxiu Pau Chica

L'historiador Pau Chica reconstrueix el periple dels setze urgellencs que van ser deportats als camps nazis; deu hi van morir.

Es deia Josep Sans Sansa, havia nascut el 1912 a la Seu i era cambrer d’ofici, i resulta que durant els anys de la república el trobem al servei de Josep Tarongí, tèrbol personatge que el 1933 va ser enviat per aquí dalt per exercir-hi com a “conseller diplomàtic” del bisbe, com a “delegat d’Espanya a Andorra” o com a “cònsol encarregat dels afers andorrans”, càrrecs tots ells d’una sospitosa imprecisió. Ras i curt, el que pretenia el bon Tarongí era incorporar Andorra a la República espanyola.

Òbviament no se’n va sortir, però si en parlem avui i aquí és perquè al seu costat hi trobem el pobre Sans. I de seguida veuran perquè li diem pobre: el 7 de juny del 1941 va ingressar a Mauthausen. Procedia del Frontstalag 140, el camp de presoners de guerra ubicat a Belfort, al nord-est de França. El 20 d’octubre d’aquell mateix any va ser transferit a Gusen, el mortífer subcamp de Mauthausen, i tan sols va resistir-hi dos mesos: va morir-hi el 4 de gener del 1942.

Sans és, en fi, un dels setze alturgellencs que van acabar als camps de concentració nazis, segons els comptes de l’historiador Pau Chica, que fa mig any es va embarcar en una investigació fins ara inèdita i que presentarà al maig al cicle Parlem d’història. De fet, el que és inèdit no són tant els noms dels deportats –que ha extret de les dues fonts bàsiques sobre la matèria: Els catalans als camps nazis, de Montserrat Roig, i el Libro memorial: españoles deportados a los campos nazis, de Benito Bermejo– com el periple que els va dur a l’infern: Chica els l’ha intentat reconstruir creuant les dades que aporten aquests dos patracols essencials amb la informació recollida per l’Amical Mauthausen i el Memorial Democràtic. I és així com ha anat omplint la biografia del que fins ara eren tan sols noms a la interminable llista dels més de 9.000 ciutadans espanyols que van tastar l’hospitalitat del sistema concentracionari nazi.

Li ha servit de model, diu Checa, Andorrans als camps de concentració nazis, on ara fa un decenni Roser Porta i Jorge Cebrián posar nom, cognom i biografia als nostres tretze deportats. Sis d’ells no van sobreviure, una mortalitat que frega el 50% però que va ser encara superior en el cas dels alturgellencs: deu dels setze localitzats per l’historiador hi van deixar la pell. La majoria, a Mauthausen, destí final de prop de 7.000 dels deportats espanyols: el 65% no va sobreviure. Entre ells, Sans, però tampoc Remigi Morell (la Seu, 1904), mort a Gusen el 25 d’abril del 1941; Josep Azuaga (el Pont de Bar, 1918-Mauthausen, 31 de març del 1943); Josep Pifarrer (el Pla de Sant Tirs, 1908-Gusen, 16 de setembre del 1941); Fructuós Bullida (Noves de Segre, 1913-Gusen, 28 de juliol del 1942); Pere Serradell, nascut a Fígol i mort el 25 de juliol del 1942 a Gusen; Pere Cases (Bescaran, 1902-Gusen, 10 de juliol del 1941); Víctor Córdoba (Asnurri, 1916-Mauthausen, 8 de març del 1944), i Pascual Gabarró, fill d’Alàs i mort a Gusen el 26 de juny del 1941.

Al comboi d’Angulema

Eren sobretot excombatents republicans que havien anat a raure als camps d’Argelers, Bacarès, Saint Cyprien i companyia, i que quan va esclatar a II Guerra Mundial es van enrolar més o menys voluntàriament a les companyies de treballadors estrangers. Amb la derrota de França, el maig del 1940, els que van caure en mans dels alemanys van ser internats en camps de presoners de guerra, però la condició d’espanyols els va acabar portant en una mena de llimbs jurídics: Franco se’n va desentendre, Hitler no els perdonava haver lluitat contra les forces alemanyes durant la Guerra Civil. Conclusió: a partir d’agost del 1940 van ser deportats als camps de concentració.

Mauthausen en va ser el destí majoritari, però no l’únic: dos dels deportats alturgellencs –i tots dos de la Seu: Emilio García i el nostre Antoni Puigdellívol– van acabar a Buchenwald, on és possible que coincidissin amb Josep Franch, Bonaventura Casal, Francesc Mora, Bonaventura Bonfill, Càndid Rossell i Pere Mandicó, els sis andorrans deportats en aquest camp. I entre les tràgiques peripècies que ha pogut reconstruir hi ha la de Gabarró: formava part del cèlebre comboi del 927, el transport amb prop d’un miler de refugiats espanyols que el 20 d’agost del 1940 va sortir del camp de Les Alliers, a Angulema, amb destí a Mauthausen: les dones i els nens van ser conduïts fins a Irun i entregats a les autoritats franquistes. Els homes –i eren considerats homes els nois majors de 14 anys, i també els padrins i els mutilats de guerra–, van acabar al camp austríac: el 90% d’ells, inclòs Gabarró, hi va morir.

Un altre cas és el de Morella, que als anys de la Guerra Civil qui trobem sovint en escaramusses a la frontera intentant impedir el pas de refugiats camí d’Andorra, i el d’un altre deportat –se’n reserva de moment el nom– que va ser capturat el maig del 1940 a la bossa de Dunkerque: formava probablement part d’un batalló de treballadors que no va poder ser reembarcat cap a la Gran Bretanya.

Chica confia que surtin encara mitja dotzena més d’alturgellencs si no de naixement, sí d’adopció. I la fase final d’aquesta estupenda aventura historiogràfica impulsada per l’ajuntament de la Seu culminarà primer en el reglamentari llibre i en les Stolpersteine que el 2021, si es compleix el calendari, el Memorial Democràtic plantarà davant de les cases on van viure els deportats alturgellencs. De moment, només en tindran els de la Seu, l’únic consistori de la comarca que s’ha apuntat a la iniciativa. Les Stolpersteine, sí, aquestes humils llambordes de formigó cobertes per una placa de llauna que recorda el nom del deportat, el camp no va ser empresonat i, en fi, aquesta és una història penosa i tràgica, si hi va morir o hi va sobreviure.

En podríem prendre l’exemple.

Andorra
la Seu
Alt Urgell
Chica
deportació
Stoperstein
Sans
Sansa
Tarongí
Morella
Mauthausen

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte