De l’aula a Richard Clayderman

Dos alumnes i quatre professors de l’Institut de Música acompanyaran demà l’intèrpret de ‘Ballade pour Adeline’.

Esteve Ticó té disset anys, i Jordi Albelda Jr., quinze. El primer toca la viola, i el segon, el violoncel. Tots dos són estudiants de l’Institut de Música de la capital, i cap d’ells no havia nascut, ni remotament, quan Ballade pour Adeline, una melodia d’aquestes que la sents una vegada i no hi ha manera de treure-te-la del cervell, va catapultar un joveníssim Philippe Pagès, àlies Richard Clayderman, a la celebritat universal. Era el 1977 i el títol potser no els digui gran cosa, però si la busquen pel Youtube sabran de què els parlem.

El cas és que la Ballade, que de fet no és un tema propi sinó del compositor Paul de Senneville –Adelina és el nom de la filla d’aquest últim, aleshores acabada de néixer–, va vendre 22 milions de còpies i que quaranta anys després encara és el que els anglosaxons en diuen un signature hit, és la cançó insígnia de Richard Clayderman (París, 1953). I això és molt dir en un home que al llarg de la seva trajectòria ha enregistrat un miler i mig de temes i una vuitantena de discos. L’últim, Romantique, data del 2013, i amb ell recalarà divendres al Prat del Roure escaldenc en la primera aventura d’aquest calibre de Gatzara: la productora encampadana celebra així el 20è aniversari i si les coses surten bé, diu Gerard Pifarré, tornaran a intentar-ho amb estrelles internacionals. Que surtin bé vol dir omplir les prop de 700 localitats de la sala. Ahir a última hora s’havien col·locat tres quartes parts de l’aforament, així que la cosa està molt ben encarrilada.

Però tornem al començament: Ticó i Albelda Jr. són dos dels vuit instrumentistes que divendres al vespre acompanyaran Clayderman al Prat del Roure. La formació la completen quatre violins –Rebeca Ballestar, Eva Santamargarita, Jordi Albelda i Àlex Arajol: els tres primers, professors al mateix Institut, i Arajol, membre de l’ONCA–, Sílvia García, que també exerceix com a professora, a la viola; i Svetlana Yakubiv, al violoncel. Un repte majúscul per a tots ells, que tot just ahir van rebre les partitures del concert –una vintena llarga de temes– i que disposaran de dos dies, dos, per assajar individualment abans de la prova definitiva, divendres al migdia i en presència de l’astre: “La feina del músic professional consisteix precisament en això, i aquí rau la principal dificultat d’un bolo com aquest: t’has d’estudiar tot el material en tan sols dues jornades”, diu Albelda Sr., que va ser –juntament amb Arajol– l’encarregat de reclutar la formació. Així que ja es poden imaginar que tant avui com demà tots plegats se’l passaran enclaustrats.

La Ballade, diu, no presenta especial dificultat, i de fet el que Clayderman els ha fet arribar són les partitures arranjades: “Ell toca la melodia amb el piano, i nosaltres l’acompanyem amb la base harmònica i rítmica”. Un paper aparentment secundari, perquè l’estrella és ell i tot gira al seu voltant, però d’enorme responsabilitat, “perquè això és com un cotxe: perquè circuli, totes les rodes son imprescindibles; si en falla una, tens patacada segura”.

A banda del rellotge –tic, tac– l’altra dificultat de la jornada serà adaptar-se a Clayderman: el recital té un guió, però al final l’artista es mou segons el que li diu el seu cor, diu Albelda, “i si s’estira per aquí, tu t’has d’estirar amb ell”. Però nervis, els justos; més aviat, la tensió d’estar a l’alçada de les circumstàncies. El que sí que garanteix és espectacle: a banda del piano de gran cua amb què tocarà Clayderman –un Steinway servit per Marrugat, l’únic del país– la gira de Romantique inclou un desplegament considerable d’efectes de llum, i incorpora un audiovisual.

L’estrella aterra aquest matí a Tolosa; al migdia oferirà una roda de premsa a Escaldes, i a la tarda desfilarà pel Prat del Roure. L’únic assaig amb els músics serà demà al migdia. El concert, a partir de les 22 hores. Fàcilment s’enfilarà fins a les dues hores, bisos inclosos, amb un repertori que aposta a cavall guanyador i que a banda dels hits propis repassa bandes sonores tan populars com La La Land, Star Wars, La llista de Schindler i Doctor Zhivago. El punt culminant, és clar, serà per a la Ballade, més o menys –vagin preparant els encenedors, o els mòbils– cap a la meitat de la vetllada. Tot preparat per aquesta cita amb la història de la música popular –secció ensucrada– que ens ha cuinat Gatzara. Per cert: l’únic capritx diví que s’ha permès Clayderman és el piano que s’ha fet instal·lar a l’habitació de l’hotel, perquè diu que no pot passar ni un dia sense tocar. No n’hi ha per tant: a De Gaulle li van haver de canviar el llit...