De pedra i de butxaca

Sant Serni s’afegeix al cicle Cambra romànica: sis concerts en cinc esglésies de la parròquia.

Ja la tenim aquí: la segona edició del cicle Cambra romànica, estupenda iniciativa que el Comú de Canillo es va treure l’any passat de la màniga amb el doble objectiu –diu el coordinador del departament de Cultura, Francesc Oriol– de potenciar el patrimoni romànic de la parròquia amb una proposta que servís per dinamitzar l’agenda cultural en temporada baixa. Amb aquests nobles propòsits va néixer Cambra romànica, un grapat de concerts de butxaca concebuts per ser escoltats, o més aviat respirats, en un entorn de pedra venerable. La segona edició arrenca el 28 d’octubre a Sant Jaume de Ransol, i en les setmanes successives anirà desfilant per Sant Pere del Tarter (4 de novembre), Sant Miquel de Prats (11 de novembre), Sant Bartomeu de Soldeu (18 de novembre) i Sant Serni (25 de novembre i 2 de desembre). Amb un parell de novetats que, si recorden el cartell de l’any passat, segur que han detectat: d’entrada, la incorporació de la parroquial, que acollirà a més dos concerts.

Es tracta, insisteix Oriol, d’aprofitar la major capacitat del temple: les altres esglésies tenen un aforament tan limitat –mig centenar de persones– que en alguna ocasió va costar d’encabir-hi els assistents. A Sant Serni no és previsible que això passi. D’altra banda, el nombre de concerts ha passat de cinc a sis. I tot plegat amb un pressupost ajustadíssim que frega els 5.000 euros –inclosa la xocolata desfeta amb què es tanca cada concert– i que garanteix que Cambra romànica encara tingui molta vida per endavant, i un programa –aquí hi ha el secret de tot plegat– que combina, de seguida ho veurem, músics professionals amb aficionats.

Pel que fa al tall, que no deixa de ser la música en un context monumental –recordin l’orquestra de cambra de Tolosa, que fa quinze dies va tocar a Sant Martí de la Cortinada i a Sant Miquel d’Engolasters–, en la primera cita (Sant Jaume de Ransol, 28 d’octubre) el Quartet Amadeu –dos violins, viola i violoncel, tots ells estudiants al conservatori del Liceu– desgranarà un programa amb tres quartets de Borodin, Mendelssohn i Haydn –el número 3, conegut com a Emperador– i Por una cabeza, el cèlebre tango de Gardel.

A Sant Pere del Tarter hi tocaran Maria Ribera i Jordi Sàbat, guitarristes catalans que compareixeran amb Scarlatti, Albéniz, Falla, Granados, Mompou i, atenció, dues peces del Llibre Vermell de Montserrat (MariamMatrem i Stella Splendens). Serà el 4 de novembre, i una setmana després els seguirà a Sant Miquel de Prats el duo Alter Efo, format pels germans Félix (guitarra) i Lucien Lacquement (clarinet) i un programa que viatja a l’Amèrica del Sud amb cançons inspirades en el folklore tradicional de mestres com ara Gismonti (Retratos), Carlos Jobim (A felicidade), Villalobos (Prélude) i, naturalment, Piazzola (Café 1930, Bordel 1900, Libertango).

Els músics del país s’han concentrat a la segona part del cartell: per Sant Bartomeu (18 de novembre) hi desfilaran dos intèrprets de l’ONCA: Elias Porter, a la viola, i Francesc Planella, al violí, amb un duo de Haydn i dos de Mozart. I tot plegat acabarà, com ja havíem dit, a Sant Serni: el 25 de novembre, amb Jordi Albelda (viola) i Nicolas Ricciardi (piano), tots dos professors a l’Institut de Música de la capital, i temes de Beethoven, Brahms, Nin i Davidov; i el 2 de desembre, amb el pianista i un repertori que inclou bandes sonores (Amélie, El piano, La la land, Local Hero), versions de clàssics com Beethoven i temes pop contemporanis (Mark Knoffler, Elton John, Leonard Cohen...). L’entrada, per cert, gratuïta. I amb xocolata desfeta. Com per no anar-hi.

‘La bella dorment’, al Centre de Congressos

Torna el Ballet de Moscou al Centre de Congressos, i de nou amb La bella dorment, el megaclàssic de Txaikovski, i la coreografia de Marius Petipa. Serà aquesta tarda, funció única (19 hores), i amb els solistes de la companyia al capdavant: Cristina Terentiev, Alexei Terentiev i Anatolie Ustimov. Les entrades, al preu de les grandíssimes ocasions: 38 euros la individual, 20 la de grup. Fundada el 1991 pel coreògraf i ballarí Timur Fayziev, la formació és una habitual del Centre de Congressos des que s’hi va estrenar, el 2011. I una de les escasses oportunitats de veure ballet clàssic per aquí dalt. Llàstima que aquests sis anys s’hagi limitat a la trilogia canònica de Txaikovski, amb el Trencanous, El llac dels cignes i La Bella dorment, com en un bucle amb tutús i sabatilles.