De Dior a la minifaldilla: els anys ié-ié

El CAEE escaldenc exposa fins al 2 de febrer mig centenar de dissenys originals a ‘La moda als anys 60’.

Mary Quant i Corruèges han passat a la història com els inventros de la minifaldilla. Ja s ben: tot el que quedi per sobre del genoll. Greu error, diu Enrico Quinto –el comissari de La moda dels anys 60: de l’entusiasme a la realitat: fins al 2 de febrer al CAEE escaldenc–, perquè és cert que ells van ser-ne els principals divulgadors, però no se’ls pot considerar en absolut els inventors d’aquesta peça revolucionària. La veritat és que se la van trobar al carrer i que l’unic que va fer –i això sí que era revolucionari– va ser convertir-la en objecte de consum massiu gràcies al prêt-à-porter que s’havia inventat Emidio Pucci.

La minifaldilla s’ha convertit en una de les icones dels 60 –el Swinging London, Carnaby Street i tota la pesca– i té naturalment el seu raconet a la curiosíssima exposició que proposa el CAEE: un periple per la moda d’aquell decenni a través de mig centenar de models originals de noms que han passat als llibres d’història, des de Balenciaga i Paco Rabanne fins a Nina Ricci i Ungaro. Però parlàvem del prêt-à-porter, la moda per primera vegada a l’abast d’un públic massiu i majoritàriament jove, que a pc a poc s’anirà allunyant dels cànons clàssics de l’alta costura –pensin en Audrey Hepburn a Desdejuni a can Tiffanny– que va imposar la seva llei fins a principis dels 60 i que reflectia un món que volia deixar enrere els desastres i les estretors de la guerra amb un optimisme que es reflectia als dissenys de Pertegaz, Dior, Givenchy i Chanel.

La moda als anys 60 pretèn il·lustrar un fenomen iinteressantíssim: com la moda reflecteix el moment històric on sorgeix. Per això, i a banda de la minifaldilla i del prêt-à-porter, en els dissenys d’aquell decenni es poden intuir els ecos de la guerra de Vietnam, de la descolonització, de la irrupció del moviment hippy, de l’alliberament de la dona i fins i tot de la carrera espacial. Psicodèlia, nous materials –vinil, teixits metàl·lics i sintètics, cremalleres–, tendències artístiques com el pop art tenen el seu reflex en la moda del moment. I tot plegat, coincidint amb un creixement econòmic sense precedents que facilita l’accès de milions de ciutadans occidentals a producte si serveis fins aleshores prohibitius.

De tot això, en fi, parla La moda als anys 60. També del primer boom de la roba de segona mà, encaa no se’n deia vintage –i els estocs militars que calia treure’s de sobre i que expliquen l’auge de la moda militar– i fins i tot del pantaló com a peça clau del vestuari femení, que es comença a insinuar a finals dels 60 però que s’imposarà de forma universal al decenni següent i gràcies al texà. Tema, com hauran intuït, tema per a una altra exposició.