Del local d’assaig a l’estudi de gravació

El quintet Four Flags, ressuscitat l’any passat, s’estrena amb ‘Virtus Unita Fortior’.

El coneixíem com a artista digital, i un dia ens va sorprendre com a poeta i també editor. I ara que ens havíem acostumat a aquesta doble faceta, hi haurem d’afegir la de bateria de Four Flags, new band on the block. S’hi va incorporar al desembre, i en realitat no és tan nova, perquè els més memoriosos la recordaran de l’última edició del Dijous de Rock. El cas és que després de la reglamentària aturada per motius familiars –els nens, ja saben– ara fa un any Ricardo Sandrini, Chris d’Annunzio, Eric Lepoix i Jordi Dias –els quatre flags supervivents– van decidir tornar-hi. Pel camí s’havien quedat sense bateria i es va donar la santa casualitat que Blanco s’acabava de reconciliar amb l’instrument que havia tocat des del 17 als 25 anys, i que va abandonar quan va deixar Buenos Aires per venir cap aquí. “Necessitava un hobby per desconnectar de la meva feina, que –curiosament– és un hobby per als altres. Vaig apuntar-me a l’Espai de Música Moderna i així vaig entrar en contacte amb Four Flags”.

Això era al desembre, i menys d’un any després i amb tan sols dos bolos al sarró –la presentació oficial va tenir lloc al juny al Jambo, i van reincidir a l’últim Shopping Festival– ja tenen la primera criatura a punt de sortir del forn. Es titula Virtus Unita Fortior –tenen raó: no s’hi han trencat les banyes– i són dotze temes –propis, sempre propis, i en anglès– que han enregistrat a l’estudi encampadà de l’ex-Persefone Marc Mas. Si es compleixen els terminis, el CD estarà disponible a principis de desembre. Vaja, que han passat directament del local d’assaig, que comparteixen per cert amb Vintage, a l’estudi de gravació. No està malament. Estil? Four Flags practica –diu Blanco– “un indie rock amb alguna guitarra distorsionada i tocs més pop, amb moments tranquils i també més, diguem-ne, comercials: podríem dir, per entendre’ns i salvant les distàncies siderals, una cosa a mig camí entre Cranberries i Foo Fighter, la banda de Dare Grohl, l’exbateria de Nirvana”.

Entre la dotzena de temes de Virtus Unita Fortior n’hi ha tres –Finding Out, Feeling Allright i Back Again– heretats de la primera etapa de la banda i que poden escoltar al YouTube, i nou que són nous de trinca, amb menció especial per a Lilium i Summer Night que apunten, segons Blanco a senzill. Les lletres les firma sobretot Sandrini, el cantant, i la música, del reglamentari brainstorming al local, “amb el bateria sempre en segon pla, perquè és el lloc on has d’estar si no et dius Phil Collins”. Per sentir-los en directe haurem d’esperar al gener. Però el disc, ben aviat. Ja.