Des de l’inici d’una era

“Vivim el principi d’una era, no el final d’una altra.” Això deia el recentment desaparegut Òscar Ribas al discurs que va fer amb motiu de la celebració del primer aniversari de la Constitució d’Andorra, el 14 de març del 1994, un parlament que l’Arxiu Nacional rescata i converteix en primer protagonista de l’any de La peça del mes, una iniciativa per difondre el fons documental que custodia. L’Arxiu recull aquell parlament on el prohom posava en relleu els valors de la societat andorrana i de les seves institucions després d’un procés de transició que ell mateix definia com a lent però segur, recorden des de l’equipament. El document forma part de l’expedient amb motiu dels actes protocol·laris de la celebració del segon aniversari de la Constitució.
    
“La nostra història i la nostra realitat exigua, caracteritzada per la senzillesa d’una economia primària i d’un poder polític mesurat, mai hiperdesenvolupat”, hi apuntava el polític traspassat el 18 de desembre,  van permetre crear “un teixit de relacions de solidaritat i de llibertats reals i efectives, al qual els andorrans no volem renunciar”. Així, va recordar, Andorra “ha viscut durant segles amb uns estàndards de democràcia, de llibertat, de tolerància i de convivència pacífica més elevats que a molts països de la nostra mateixa Europa”.

Amb la base d’un règim feudal,  “expressió a la qual alguns s’entesten a donar un regust despectiu”, puntualitzava, “Andorra ha anat bastint un Estat social avançat, amb un teixit d’assistència i de solidaritat digne dels països més moderns”. I això, “sense que l’origen antic de les seves institucions li ho impedís”. Un sistema i uns valors, reblava, als quals “els andorrans no volem renunciar”.
    
La recentment estrenada Constitució, que glossava en aquest discurs, era el fruit, i la necessitat, d’una Andorra que avançava, que havia passat dels 5.000 habitants de principis del segle XX als 60.000 del moment. L’Andorra “complexa” havia de dotar-se d’un instrument, el text constitucional, “definitori i ordenador que reflectís els valors adquirits”.
    
La Constitució, concloïa, “tindrà uns efectes catalitzadors del nostre sempre demostrat caràcter emprenedor”. El text impulsaria el seu país, confiava en aquell parlament, “sempre endavant, mai enrere, en el progrés, en la democràcia, en la llibertat”.