Des de ‘Sexualment equilibrats’ fins a ‘E.R.’, Carbassó compleix 10 anys

La companyia Carbassó compleix deu anys, i ho celebra damunt de l’escenari i parlant de teatre amb l’obra E.R., de Josep Maria Benet i Jornet, que s’estrena avui i el 28 de maig, a dos quarts de deu de la nit a l’auditori Claror del Centre de Congressos de Sant Julià de Lòria.  Una obra que “parla de l’ofici teatral i de les actrius. És un text interessant perquè tracta dels diferents punts de vista de diverses actrius, una de consagrada internacionalment, una celebritat més local i una altra que s’ha apartat dels escenaris”, va explicar Joan Hernández, director artístic. 

Des de Sexualment equilibrats, text propi de la companyia, Carbassó ha tingut una evolució d’una dècada. “Vam començar amb ganes de fer teatre i han passat moltes coses, hi ha hagut projectes de dotze persones i d’altres de quatre, però hem decidit que no deixarem morir la companyia”, va dir ahir Naïma Fernández, actriu de Carbassó. Fernández va fer un repàs de la història de l’agrupació, que té moments durs quan les integrants han de marxar fora a estudiar i es desvinculen del projecte, però d’altres de més bons quan vénen ajudar en alguna obra. El futur, però, no està decidit. El més proper és portar E.R. a altres parròquies. “No sabem què passarà, però sabem que no deixarem anar la companyia, treballarem per projectes com hem fet fins ara”, va explicar l’actriu.

El projecte que s’estrena aquest vespre és E.R., i a més de parlar del món del teatre des dels diferents punts de vista d’actrius ‒totes tenen el referent de qui dóna nom a l’obra, l’actriu Empar Ribera‒ també tracta d’altres temes com el pas del temps i la mort. Un text adaptat a la companyia Carbassó que, malgrat no fer cap referència explícita al desè aniversari de la companyia laurediana, sí que pot tenir un cert paral·lelisme amb l’efemèride. 
Iris Orriols, Judit Martin, Naïma Fernández i Olalla Losada (d’Estripagecs Teatre, de la Seu d’Urgell) són les quatre actrius que dalt l’escenari interpretaran el text de Benet i Jornet, sota la batuta de Joan Hernández, donant veu al món teatral com una metàfora de la vida.