Descontaminar i ‘despullar’ Sud Radio costarà 400.000 euros

S’ha d’entregar expedit a Bomosa i tan sols s’hi conservaran elements de l’espai museogràfic.

La sort de Sud Radio està decidida: el Govern va adjudicar ahir per poc més de 400.000 euros la campanya de descontaminació de la històrica emissora del cap del port. La intervenció inclourà la retirada de tots els mobles i de tota la maquinària de l’edifici. De tota, excepte la que es decideixi conservar in situ per al futur espai museogràfic que es preveu al Centre Residencial en Alçada Medicoesportiu (Cramea) que Bomosa projecta construir-hi a partir del 2024. El ministre portaveu no ho va aclarir ahir, però el peritatge encarregat el 2015 pel ministre de Cultura a Jean Clergue i Sylvain Athiel es definia com un espai “limitat” on podrien encabir-se peces com ara el més petit dels tres emissors que ha sobreviscut fins avui: un BBC de 50 kW que data de finals dels anys 50. Tota la resta marxarà més aviat que tard del Pic Blanc, d’acord amb aquest mateix peritatge segons el qual les instal·lacions del cap del port no tenen “cap valor tècnic ni patrimonial”, les emissores han quedat “absolutament obsoletes”, i el complex de Sud Radio, en fi, “no revesteix cap caràcter estratègic dins l’actual context radiofònic internacional”.

S’esvaeixen així les últimes esperances de Velles Cases i de l’activa associació de veterans de Sud Radio, que somiaven convertir l’emissora en un dels eixos d’una hipotètica candidatura a Patrimoni de la humanitat. L’altre havia de ser Radio Andorra, és clar. Doncs tot això ja no serà. La puntilla la hi va donar molt probablement el peritatge del 2015 i el Cramea, a qui el Constitucional va donar ara fa un any i mig llum verd. El dubte és ara on aniran a parar andròmines com les dues grans emissores de la primera planta de Sud Radio, la Thomson CSF de 300 kW de potència amb què l’estació va començar a emetre el 1964, i la CFTH Houston de 600 kW que s’hi va afegir el 1972. Són dos autèntics patracols que molt probablement contenen restes d’amiant i d’olis minerals, però una cosa és que fossin comunes a d’altres estacions que van obrir els anys 60 a Europa i que també s’han conservat in situ i l’altra és que hagin d’anar directament a les escombraries. En qualsevol cas, allà dalt no s’hi quedaran. Tampoc els grups electrògens de la planta baixa, inicialment concebuts com a propulsors submarins.