Diari digital d'Andorra Bondia
Primera maqueta de l’hospital: s’hi distingeix el llosat a dos vessants inicialment projectat.
Primera maqueta de l’hospital: s’hi distingeix el llosat a dos vessants inicialment projectat.
Perspectiva de l'hospital des de Fiter i Rossell.
Perspectiva de l'hospital des de Fiter i Rossell.
Alçat del projecte original de l'hospital, de nou amb el llosat a dos vessants.
Alçat del projecte original de l'hospital, de nou amb el llosat a dos vessants.
La terrassa de la planta baixa, on avui hi ha el restaurant, s'havia projectat inicialment com a heliport.
La terrassa de la planta baixa, on avui hi ha el restaurant, s'havia projectat inicialment com a heliport.

Dilmé celebra els 25 anys de l’hospital exhumant-ne el projecte original


Escrit per: 
Redacció / Il·lustració: Arxiu Dilmé

S’imaginen l’hospital Nostra Senyora de Meritxell amb la façana recoberta amb pedra del país, i amb un llosat de pissarra a dos vessants? I amb l’heliport a l’alçada de la terrassa actual, ben bé al davant del restaurant? Doncs aquesta era la idea inicial amb què els arquitectes catalans Francesc Montaner, Joaquim Solé i Francesc Pernas van guanyar el concurs per al nou centre hospitalari que el Consell General va convocar el 1986. Com és habitual, aquell projecte inicial –la maqueta d’aquí al costat n’és la plasmació física– va anar evolucionant i l’edifici que es va inaugurar el 1994 incorporava les sensibles modificacions amb què l’hem conegut tota la vida: la pedra del país dels acabats exteriors es va convertir en “innovadores façanes ventilades amb plaques de pedra de granit rosa”, la coberta ja no era de dos vessants i molt menys de pissarra, sinó “una extensa coberta plana” que es va reformular per instal·lar-hi l’heliport, “alliberant d’aquesta funció la terrassa de la planta baixa”.

Doncs aquests i altres detalls de la intrahistòria de l’edifici –“l’equipament públic més gran i més complex del país, resolt a més de forma exquisida”– els explica l’arquitecte Enric Dilmé, aquí amb el barret d’historiador del ram, en l’última entrada del sensacional blog sobre l’arquitectura andosina del segle XX. I ho fa amb l’excusa del 25è aniversari de l’hospital, que va obrir les portes com s’ha dit el 1994. El granit rosa i l’“extensa coberta plana” van treure “pesadesa” al conjunt i li van conferir una imatge “més moderna”.

Més novetats: els pares de l’hospital van recórrer al dibuix per ordinador, una tecnologia a l’època –parlem del 1986– encara a les beceroles però que, “atesa la magnitud de l’edifici i la seva singular forma, els arquitectes van creure necessari usar per disposar d’una base fiable i constant”. Igualment innovador va ser el recurs al prefabricat: els “nuclis sanitaris” van ser construïts “fins a l’últim detall” a la casa Hosby de Dinamarca: “La fabricació al taller permetia un exhaustiu control de qualitat que era difícil d’aconseguir amb la construcció tradicional”, diu Dilmé.

L’hospital, en fi, va ser una iniciativa de la CASS, que en va cedir al Govern la gestió del concurs d’idees i el control de les obres. La clínica de Santa Coloma i la Clínica Meritxell havien quedat “petites i obsoletes”, i es va decidir aixecar l’hospital en un solar inicialment destinat al complex escolar que avui hi ha a l’altre costat de Fiter i Rossell. Deu equips van concórrer al concurs. El projecte guanyador proposava “fer funcionar com una unitat l’edifici existent [la clínica Meritxell] amb la nova edificació, i superar el desnivell existent entre els dos i el tall que suposava el carrer que els separa”. L’avantprojecte guanyador preveia una superfície total de 27.200 metres quadrats, incloses les tres plantes d’aparcament –que finalment van ser 29.200– distribuïdes en onze nivells.

Una de les decisions més arriscades va ser, conclou, “proposar habitacions individuals a l’estil dels hospitals americans, opció que permetia dibuixar la característica forma sinuosa i augmentava la superfície de les plantes”. El resultat, en fi, va ser “una construcció adequada als temps i a la finalitat a què s’havia destinat, i una solució arquitectònica de primer nivell”. Hi poden rumiar, si el motiu els deixa, la pròxima vegada que el visitin.

L'entrada que Dilmé dedica a l'hospital, sencera, aquí,

http://www.enricdilme.com/sites/default/files/Hospital%20Ntra.Sra%20Meri...

Andorra
escaldes
hospital
Meritxell
Montaner
Soler
Pernas
25
aniversari

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte