Diari digital d'Andorra Bondia
Perspectiva de l’estructura, amb les escales i l’ascensor, des de l’antiga carretera geenral. A dalt, mig oculta, Radio Andorra.
Perspectiva de l’estructura, amb les escales i l’ascensor, des de l’antiga carretera geenral. A dalt, mig oculta, Radio Andorra.

Dilmé defensa l’ascensor com l’única alternativa viable per a Radio Andorra


Escrit per: 
A. Luengo / Foto: Facundo Santana

Sosté que les cintes transportadores no son funcionals i insisteix que es pot desmuntar “si no és assumit”.

No hi havia alternativa viable a l’ascensor que comunica l’antiga carretera general amb la façana noble de Radio Andorra. Aquesta és naturalment l’opinió d’Enric Dilmé, el director facultatiu del projecte de rehabilitació del centre emissor, inclosa l’estructura polèmica d’aquí al costat. D’una banda, la rampa existent té un pendent massa pronunciat per garantir l’accessibilitat de les persones amb mobilitat reduïda, un dels objectius bàsics per què es va concebre l’ascensor. Tampoc era viable instal·lar-hi una cinta transportadora. Simplement, diu Dilmé, “no son funcionals quan l’han d’utilitzar persones amb minusvalies perquè han de superar el mateix desnivell de la rampa que pretenen resoldre”. Però és que a més, son estructures de manteniment difícil i costós, insisteix, allà on n’hi ha estan habitualment espatllades i al final, precisament per tot això, habitualment s’hi acaba construint un ascensor al costat: “Caldria buscar una altra alternativa, i no deu ser tan fàcil si ningú no encerta a trobar-hi la solució”.

La que ell va proposar i l’executiu va aprovar –en aquest cas Ordenament Territorial, que és  el que s’ha encarregat de la rehabilitació, cal pensar que amb l’assessorament de Patrimoni– va ser el “nucli de comunicació vertical” que finalment es va construir el 2015, amb les escales i l’ascensor. Dilmé busca referències per justificar el patracol. I en troba de ben il·lustres: “La piràmide del Louvre va constituir en el seu moment un autèntic escàndol. Com la Torre Eiffel un segle abans, d’altra banda. Però malgrat els problemes de manteniment i energètics que presenta ningú no es planteja enderrocar-la. L’arquitecte, Ieoh Ming Pei, havia de solucionar l’accés de tanta gent com volia visitar el Lovre... encara que la solució n’acabés afectant la vista principal. De fet, considerava la seva intervenció una peça més en l’evolució històrica del Louvre”.

Dilmé apel·la, com es veu, a la perspectiva –és arquitecte!– i demana diferir el judici fins que hagi transcorregut un temps prudencial. I de nou recorre als paral·lelismes: “Què diríem ara de la urbanització del poble de Santa Coloma que va projectar Cèsar Martinell [i que no va passar del paper]? La defensaríem, segur. I de l’edifici administratiu de Puig Torné? Ara hi ha qui l’enderrocaria, però dintre d’un temps, veurem. L’arquitectura necessita temps per ser apreciada. Mira la mateixa Radio Andorra, tan valorada ara i tan poc no fa gaire”.

Més exemples: la Sagrada Famíla, avui un símbol de Barcelona d’abast universal però que va tenir fins no fa gaire els seus detractors: als anys 70, recorda, els contraris a acabar-la –entre els quals hi havia l’escultor Subirachs– convocaven manifestacions perquè s’aturessin les obres, “i de fet tota l’obra de Gaudí va passar de ser rebutjada a glorificada”. Més a la vora, com es devia veure el nou Comú d’Encamp, projetat per Roberto Suso i Jaume Viaplana i acabat el 1991, respecte del nucli històric? “Molt probablement, si el Rosaleda hagués tingut aleshores entorn de protecció no hauria estat possible aixecar él Comú nou. I consti, adverteix, “que no m’hi estic comparant, només repasso alguns dels exemples més coneguts en què el pas del temps ha canviat la percepció d’edificis incialment denostats”

Però cap la possibilitat que no sigui el cas de l’ascensor de Radio Andorra. “si no és assumit”, conclou, “sempre es podrà desmuntar”. Això, però, no és previsible que passi. Com a mínim en el curt i mitjà termini. El ministeri ho decartava ahir mateix i assegurava que els responsables dels projecte “treballen en la millora paisatgística de l’entorn immediat de l’històric centre emissor per minimitzar-ne l’impacte a la façana principal”. Veurem en què es concreta aquesta bona voluntat. És clar que hi podrien haver rumiat el 2015, quan van autoritzar l’embalum.

 

Dilmé
ascensor
radio

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte