Doctor Nequi també tindrà mural

Sam Bosque interpreta la fira de bestiar dels anys 30 a la façana de l’edifici Vilalta de la capital, a sobre de la galeria comercial La Fira.

Segur que aquests últims dies s’hi han fixat, pujant des de Santa Coloma per Doctor Nequi: a la façana lateral de l’edifici Vilalta de la capital, just a sobre de les galeries comercials La Fira, ha anat brotant el que ja comença a semblar el que serà a finals de mes, quan el mural estigui acabat: la bucòlica estampa de la fira de bestiar que tenia lloc en aquests paratges, segons n’ha quedat constància fotogràfica en una estupenda sèrie de Guillem d’Areny-Plandolit que es conserva a l’Arxiu Nacional. Sam Bosque n’ha seleccionat alguns fragments per armar una mena de personal interpretació del que devia ser la fira de bestiar, amb especial protagonisme per a la figura femenina que excepcionalment apareix a la part dreta de la fotografia de Plandolit. I aquesta que tenen aquí al costat és l’escena que traslladarà durant les pròximes setmanes a la façana de la casa Vilalta.

Es tracta de la segona peça d’aquest prometedor projecte d’art urbà que el Comú de la capital va estrenar fa dos cursos amb Transparència, la rèplica de la plaça Benlloch amb què la mateixa Bosque va il·luminar la façana posterior de la rectoria, tocant a la plaça del Poble. La intenció –diu el cònsol menor, Marc Pons– és crear un circuit de façanes i, de fet, per a aquest 2018 ja hi ha prevista una partida de 20.000 euros: els primers 11.000 seran per a la fira de bestiar de Doctor Nequi; la resta, per a una altra façana, aquesta a Santa Coloma, que s’està acabant de negociar amb la propietat però que Pons ja té coll avall. Tant, que està lligat fins i tot l’artista que se n’encarregarà. I serà ben aviat. Imminent, augurava el cònsol.

Pel que fa a la de Doctor Nequi, Bosque n'explicar els detalls: es tracta, diu, d’un mural relativament més senzill que el de la plaça del Poble. La superfície, prop de 180 m2, és la meitat de Transparència, i en aquesta ocasió serà un paisatge en blanc i negre, cosa que no vol dir en absolut monocrom –o dicrom– perquè la gamma de grisos, diu, és pràcticament infinita. Com a la rectoria, Bosque ha dividit la superfície en una quadrícula –amb caselles de metre quadrat– i utilitzarà com és habitual la mateixa pintura plàstica especial que fan servir els pintors de paret per als revestiments de façanes. De fet, el procediment és exactament el mateix: Bosque també ha aplicat prèviament una capa de fixador, i a sobre d’aquesta capa és on ha dibuixat primer l’escena quadre a quadre, i després l’anirà pintant. La previsió és acabar a finals de maig, i la principal dificultat amb què s’ha trobat ha sigut novament la perspectiva: es tracta que l’escena sigui identificable per als vianants i per als conductors que pugin de Santa Coloma. El cas és que la façana té tres plans de profunditat, adverteix Bosque, que s’hauran de tenir en compte perquè en combinar-los composin una sola perspectiva. Els laterals que uneixen aquesta tres plans es deixaran sense pintar perquè des de baix no s’arriben a veure.

El repte, en fi, no té, malgrat les aparences, la complexitat tècnica de Transparència, que li va exigir dos mesos de feina gairebé diària: la façana de casa Vilalta no és tan alta, i la terrassa de La Fira atenua considerablement la sensació de vertigen. El resultat, d’aquí a tres setmanes. Si es compleixen les especificacions del fabricant, els veïns de Doctor Nequi tindran mural per un període no inferior a deu anys, que és el termini mínim que la pintura plàstica resisteix la intempèrie. Ja ho veurem.