Diari digital d'Andorra Bondia
Andorra, Fada, poeta, poesia, Nacho Mayo, Heterotermia, Cantos amatorios, Elvira Sastre, Marwan, úvula, Meritxell, Karmelo Iribarren
Andorra, Fada, poeta, poesia, Nacho Mayo, Heterotermia, Cantos amatorios, Elvira Sastre, Marwan, úvula, Meritxell, Karmelo Iribarren

D’ofici, poeta maleït (modèstia a part)


Escrit per: 
A. Luengo / Mayo, amb el nou volum: el presenta el 29 de novembre a la Fada (Foto: Màximus).

El massanenc Nacho Mayo recull un centenar de peces a ‘Heterotermia’, el seu segon poemari.

Tants articles rondinant perquè d’aquesta terra no surten poetes –o com a mínim, no se’n publiquen– i resulta que el teníem ben a prop: entre la Fada, on es últims temps i abans que l’invent s’extingís s’havia erigit en un dels assidus dels recitals Veus, i l’escola Meritxell, on exerceix d’educador. De fet, el massanenc Nacho Mayo (Cadis, 1967) diu que això d’educar és el seu hobby, i que el seu ofici és el de poeta maleït, quina enveja.

Se n’està sortint: fa tres anys va reunir la seva obra completa –fins aleshores– a Cantos amatorios, oportunament subtitulat Poesía erótica y otros escritos. I ara hi torna amb Heterotermia, un volum prometedor ja des del títol –que ell defineix com l’habilitat de modificar la temperatura corporal segons el moment i, sobretot, segons la companyia– continuant per la mena de ressenya (auto)biogràfica amb què es presenta –“Mujeriego jubilado, sabelotodo insufrible, fetichista algo friki, admirador de fracasos y coleccionista de errores”– i acabant per la companyia que s’ha buscat en aquesta aventura: tres de les veus prometedores de la poesia espanyola contemporània –el mallorquí José Andreu, el madrileny Marwan i la castellana Elvira Sastre–, amb Alberti, és clar, com a gran guru de la paraula.

Fins aquí, el, diguem-ne, personatge. Però si en parlem avui és pels poemes i altres peces no estrictament poètiques d’Heterotermia, que segueixen la vena més o menys eròtica dels cantos, però en què ha afegit altres dèries que evoquen –sense enyorar-lo– el que en diu el seu passat salvatge o rock’n’roll, “en què intentava conjurar la profunda infelicitat que sentia buscant compulsivament companyia, i el resultat era que no em sentia millor, sinó tot el contrari”.

Fins que un dia tot allò es va acabar, afortunadament. Mayo convoca llocs més o menys mítics –les illes Cíes, Vigo i Cotlliure; Roma, l’Escala i naturalment Cadis; el Serengueti i, en fi, Tristina!– però també poetes, cantautors i artistes més o menys maleïts –Bukowski, Joel Reyes i Ouka Lele, Luis Ramiro, Gloria Fuertes i... Serrat!– i el resultat són uns versos secs, eficaços, rústics i sense ensucrar, amb un toc vuitanter i urbà –cosa ben pintoresca si tenim en compte que Mayo és veí de Sispony– i que en ocasions recorden els del basc Karmelo Iribarren. Aquí va un poema, perquè se’n facin a la idea: “No hay nada mejor/ que un refrigerio postcoital/ con una Imperial Stout/ de Samuel Smit/ en una terraza fresca/ al caer la tarde en agosto./ Sí. No hay nada mejor”.

Diu que ell escriu poesia per estalviar-se la psicoanàlisi, i és des d’aquesta gloriosa perspectiva com cal interpretar poemes com aquest –“Mi úvula se entrisctece/ y te echa de menos/ si te alejas un poco,/ así que se inflama/ para llamar tu atención”– i endreces manllevades a pel·lícules generacionals com Esencia de mujer –“¿Alguna vez has enterrado la nariz en una montaña de rizos y has querido morir para siempre?”. No sé si s’ho fa o ho és, però Mayo és el més pròxim a un poeta underground que hem vist per aquí dalt en molt de temps. I el 29 de novembre presenta la criatura a la Fada. Tastin-lo.

Andorra
Fada
poeta
poesia
Nacho Mayo
Heterotermia
Cantos amatorios
Elvira Sastre
Marwan
úvula
Meritxell
Karmelo Iribarren

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte