Diari digital d'Andorra Bondia
Dolmen d’Encenrera: compte enrereFotografia per satèl·lit que va revelar una estructura circular sospitosa: els arqueòlegs creuen que podria ser un dolmen.
Dolmen d’Encenrera: compte enrereFotografia per satèl·lit que va revelar una estructura circular sospitosa: els arqueòlegs creuen que podria ser un dolmen.
Lloses que els arqueòlegs sospiten que van servir per tapar la cambra mortuòria.
Lloses que els arqueòlegs sospiten que van servir per tapar la cambra mortuòria.
El dolmen, si és que ho és, fregava els 14 metres de diàmetre.
El dolmen, si és que ho és, fregava els 14 metres de diàmetre.

Dolmen d’Encenrera: compte enrere


Escrit per: 
A. Luengo / Fotos: SFGA

Encamp programa per al setembre una prospecció per confirmar la hipòtesi, i una campanya d’excavació el 2020.

Se’n recorden del protodolmen d’Encenrera? Sí, home: va ser el sensacional efecte col·lateral de les campanyes d’excavació a la ruta dels orris que cada estiu programa el Comú d’Encamp. En la de l’any passat, es va detectar en el rutinari estudi preliminar de les fotografies per satèl·lit de l’àrea que s’havia d’excavar una sospitosa estructura circular de grans dimensions que, examinada de prop, va resultar ser una acumulació de pedres d’origen molt probablement antròpic.

L’arqueòleg Josep Font, director de les excavacions, va aventurar aleshores que podria tractar-se –de moment, només podria– d’un dolmen de proporcions considerables –prop de 14 metres de diàmetre– al mig del qual es distingien perfectament, deia Font, dues lloses trencades d’uns metres de llarg que possiblement eren la coberta de l’enterrament, i dues més de longitudinals, aparentment els murs de la cambra mortuòria. El mateix Font el datava ente el 4000 i el 2000 abans de la nostra era, i advertia immediatament que allò era de moment una suculenta i prometedora hipòtesi. Perquè es convertís en una tesi certa caldria practicar-hi la reglamentària excavació.

Doncs bé, la consellera d’Agricultura d’Encamp, Vanessa Carrascosa, va confirmar ahir que el Comú hi ha programat per al setembre una primera prospecció que haurà de ventilar alguns dels dubtes que planen sobre el jaciment: sobretot, si es tracta o no del que seria el primer dolmen que es documenta al país. El cert és que, tot i que ni ella ni Font ni tampoc el cap de béns immobles de Patrimoni, Xavier Llovera, vulguin posar la mà al foc, tots ho tenen més aviat coll avall: l’estructura d’Encenrera té “molts números” per ser efectivament un dolmen, admetia ahir Llovera. Si la prospecció del setembre ho acaba confirmant, el ministeri i Encamp programaran per a l’estiu del 2020 una campanya d’excavacions amb tots els ets i uts, que es podria allargar dos mesos i que permetria exhumar el que queda del (una mica més que) possible túmul megalític.

Tots els indicis apunten cap aquí: les restes materials –fins i tot se n’intueix el peristàtil o cròmlec, quin nom: el cercle de pedres que marcava el perímetre de l’enterrament– i també l’arqueologia comparada: seria realment insòlit, diu Llovera, que precisament a Andorra, situada enmig d’un enclavament megalític especialment prolífic com el que dibuixen les comarques de l’Alt Urgell, la Cerdanya i el Pallars, no hi hagués aparegut cap estructura dolmènica. El d’Encenrera seria per tant el primer que es documenta entre nosaltres, i completaria segons Llovera el mapa arqueològic de l’edat del Bronze, perquè just d’aquesta època no s’ha excavat cap enterrament col·lectiu.

Perquè un dolmen era bàsicament això: un lloc on inhumar-hi els morts que habitualment es reutilitzava. Deia Font l’any passat que el jaciment havia aparegut sense signes aparents d’espoli i que era per tant “possible” que a l’interior s’hi haguessin conservat restes humanes. Entre cinc i deu, especula Llovera. Serà una altra de les incògnites que resoldrà probablement la prospecció del setembre. El d’Encenrera, en fi, el van construir els protoandosins de fa 5.000 anys a més de 2.000 metres d’alçada, cosa que limita la forquilla temporal en què s’hi poden programar excavacions i que el convertiria en un dels més alts del Pirineu, junt amb el de Ras de Conques, a Valls de Valira, i el del serrat de Capifonts, a Tor.

Pel que fa a la tipologia, l’arqueòleg Gerard Remolins augurava també l’estiu passat que es tracta d’un dolmen tipus cista, en què els difunts es dipositaven a la cambra mortuòria central a través d’una llosa o tapa zenital, tot plegat cobert per un túmul i emmarcat pel cròmlec de pedres. Més semblant al del Tarter Gros del Serat de la Moixella, a Cabó, que no al de la Llosa, al qual s’accedia a través d’un corredor. Ho comprovarem aviat. Però no diguin que no és emocionant: un dolmen!

Encamp i Ordino estrenen les rutes de pedra seca

Encamp i Ordino estrenen el 17 de juliol les dues primeres rutes de pedra seca, una iniciativa que materialitza el programa Primera pedra impulsat el curs passat per Cal Pal de la Cortinada i que s’anirà ampliant a un ritme de dues rutes més cada temporada fins completar itineraris per les set parròquies. Es tracta, diu Xavier Llovera, de donar a conèixer l’extraordinària col·lecció d’estructures de pedra seca que han modelat el paisatge, tant d’alta muntanya com del fons de la vall des del Neolític i fins a principis del segle XX. Una tècnica ancestral que, insisteix Llovera, “defineix la identitat del nostre paisatge”. Les rutes es poden contractar tant a la web del Comú com a la de Cal Pal. La primera arrenca precisament d’aquí i arriba a les bordes de les Planes de Sornàs abans de tornar cap al punt de partida. Al llarg de sis quilòmetres aptes per al turista familiar es visiten parets de tanca i de feixa, aixoplucs de pastor i engravats de camí, així com bordes, que no és una tipologia estrictament de pedra seca –els murs es lliguen amb fang, adverteix el guia Josep Babi– però hi estan directament relacionades. La segona ruta, la dels orris, arrenca als Cortals, passa per vuit orris –entre els quals, Emportona, Enradort i Cubil– i s’enfila fins a Grau Roig, en un itinerari que si es fa complet requereix certa forma física i que s’allarga 12 quilòmetres que es poden fer en sis hores. Aquest nou producte de turisme cultural, que combina la pedra seca amb la geologia, la flora i la fauna locals, es comercialitzarà a partir del 17 de juliol, amb sortides els dimecres i els dissabtes, inclou un esmorzar de pastor amb productes del país i costa 20 euros per persona.

Andorra
Encamp
ruta dels orris
dolmen
Encenrera
Ordino
la Cortinada
cal Pal
Josep Font
arqueologia
megalitisme
megàlit
neolñitic
Edat del Bronze
Llovera

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte