Diari digital d'Andorra Bondia

Dos mil·lennis de Laurèdia


Escrit per: 
A. Luengo / Foto: Servei de Patrimoni

El jaciment es va excavar el 2007 en ple centre urbà de Sant Julià, a la confluència del carrer de les Escoles amb Doctor Palau. Però no es facin il·lusions: sobre aquell venerable solar s’aixeca avui el reglamentari edifici, no fos cas. En queda, això sí, la sensacional història que els arqueòlegs de Patrimoni n’han anat escatint a partir de les restes que hi van aparèixer: assenyaladament, un enterrament romà i el sòcol de pedra del que devia ser una cabana, datats entre els segles II i IV; un conjunt de vuit sitges per emmagatzemar-hi gra i un forn per a l’obtenció de ferro, datats aquests entre els segles V i VII, i les restes de dos hàbitats més, de nou cabanes de les quals només s’ha conservat el sòcol de pedra, que van ser construïdes i ocupades entre els segles VIII i XII. Les úniques, per cert, d’aquesta època que han arribat fins a nosaltres.

En conjunt, i quantitativament, no és que sigui precisament una mina, admet l’arqueòleg Abel Fortó. Però el cas és que es tracta d’un jaciment “interessantíssim” des del punt de vista històric perquè, diu, “mostra una seqüència d’ocupació humana ininterrompuda com a mínim des del segle V; fins i tot podríem anar encara més enrere, fins al segle II: amb les dades paleoambinetals i arqueològiques de què disposem, ens sembla una hipòtesi plausible”. Més encara: el forn -”taller metal·lúrgic”, li diuen els arqueòlegs- excavat a Camp Vermell és un exemplar únic al nostre racó de món, i caldrà esperar un mil·lenni -fins al segle XVII, amb l’aparició de les fargues- perquè es tornin a aixecar per aquí dalt estructures dedicades a l’obtenció del ferro. Aquesta troballa excepcional, lligada a l’existència arqueològicament documentada de forns similars a la Vall Farrera, posa Andorra al mapa metal·lúrgic pirinenc, activíssim -diu Fortó- entre els segles V i VII, i demostra que el Pirineu no era una regió remota, aïllada i marginal sinó que, al contrari, estava plenament integrat a les xarxes comercials de l’època, “perquè un taller metal·lúrgic com aquest requeria una inversió considerable, perícia tècnica, coneixement d’aquestes xarxes comercials i contactes per col·locar-hi l’excedent”. Així que no és casualitat que sigui precisament la producció de ferro a Camp Vermell durant l’Antiguitat tardana el tema de la ponència que el mateix Fortó i el també arqueòleg Àlex Vidal presenten avui a Arqueopyrene, el primer congrés internacional d’arqueologia pirinenca, que fins al 3 d’octubre té lloc a Bolvir.

L’única romana del cens

Queden, és clar, algunes incògnites: ¿per què és precisament a partir del segle V quan proliferen aquests tallers per la regió? ¿I per què desapareixen a partir del segle VII? En qualsevol cas, i a diferència de les fargues de l’edat moderna -iniciaitva protoempresarial de famílies enriquides en el comerç de bestiar- Fortó sosté que es tractava d’una activitat auspiciada des de dalt, pel poder polític del moment: “Això implica l’existència d’una administració més o menys estructurada que devia estendre’s pel que era el territori de la diòcesi i que podia tenir el seu centre polític bé a Lleida, bé a la mateixa Seu”. El forn és, en fi, el secret més suculent que els arqueòlegs van arrencar-li al jaciment. Però n’hi ha de tant o més sensacionals, especialment per al profà. Assenyaladament, la tomba del segle II, una “fosa simple” -per dir-ho clarament: la difunta, perquè es tracta d’una dona d’edat indeterminada, va ser inhumada en un forat excavat directament al sòl, sense lloses ni molt menys caixa- amb un humil bol de terra per eixovar: “És l’únic enterrament d’època romana excavat a Andorra, i un dels pocs que s’han exhumat al Pirineu oriental”.

Val que una flor no fa estiu, però junt amb les restes de la cabana datades també entre els segles II i V, és raonable inferir que hi ha una ocupació del territori, “potser no un poble amb cases agrupades i murs de pedra però sí un hàbitat dispers integrat per cabanes probablement de fusta construïdes sobre sòcols de pedra”. Al Camp Vermell, en fi, hi van aparèixer quatre enterraments més, pertanyents a quatre dones traspassades entre els segles VIII i XII que per la cronologia haurien d’haver estat inhumades al veí jaciment del Camp del Perot -la gran necròpoli altmedieval, amb prop de mig centenar de tombes, fins a l’excavació als anys 90 de Sant Joan de Caselles, que quadruplica aquesta xifra- però que per algun motiu que ignorem -¿eren estrangeres? ¿Víctimes d’una epidèmia?- però van acabar a Camp Vermell. Hi poden rumiar, si els sembla, la pròxima vegada que passin xino-xano pel carrer de les Escoles. I de passada, demanar-se: ¿com li devien dir, a Canòlic, aquells protolauredians del segle II: amb o sense h?

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte