Diari digital d'Andorra Bondia
'Autoretrat', amb el pintor vestit amb la capa de 'pìlou', el soldat ras francès e la I Guerra Mundial (1918), i 'Rosarito', els dos Cases de Crèdit que s'exposen des d'avui a ArtalRoc.
'Autoretrat', amb el pintor vestit amb la capa de 'pìlou', el soldat ras francès e la I Guerra Mundial (1918), i 'Rosarito', els dos Cases de Crèdit que s'exposen des d'avui a ArtalRoc.

Dos olis de la col·lecció de Crèdit, a la individual de Ramon Casas


Escrit per: 
A. L. / Fotos: Jaume Blassi (Col·lecció Crèdit Andorrà).

ArtalRoc obre ‘Mestre de la modernitat’, amb cinquanta d’obres del pintor català.

Aquest vespre sortirem de dubtes i contemplarem a un pam de distància la cinquantena d’obres que integren Mestre de la modernitat, la primera individual que li consagrem per aquí dalt a Ramon Casas (Barcelona, 1866-1932). Però mentrestant, no diguin que no té la seva gràcia especular amb les obres del pare del modernisme –amb el permís de Rusiñol, Casas i Nonell, d’acord– que recalaran a ArtalRoc. Ahir vam repassar algunes de les que es van exposar a la primera versió de Mestre de la modernitat, que va penjar entre el novembre i el febrer a la sala Gothsland de Barcelona, i que tenen molts números per venir a Escaldes, i avui hi afegirem dos dels quatre Casas que figuren a la col·lecció d’art de Crèdit Andorrà: Rosarito (1925) i Autoretrat (1918). Confirmadíssims.

Rosarito, en fi, no és altra que Júlia Peraire (1888-1941), primera musa, després companya i finalment esposa del pintor, i model prolífica –la va retratar en desenes de teles– des que la va conèixer, el 1905: tenia 18 anys, 22 menys que ell, i treballava com a cambrera a la Maison Dorée de Barcelona. Casas no hi va poder conviure fins al traspàs de la seva mare –la d’ell, òbviament: s’hi jugava una suculenta herència– així que va haver d’esperar fins al 1912, i no es van casar fins al 1922. Però a través dels retrats que li consagra assistim des de primeríssima fila a la portentosa metamorfosi de la humil cambrera en tota una senyora burgesa, com es comprova a Rosarito.

El paper decisiu que la Peraire, en fi, té en la iconografia de Casas justifica que Mestre de la modernitat li consagri un dels set espais en què es divideix l’exposició. Els autoretrats en són un altre, i el de Crèdit té l’interès afegit que es tracta d’un dels pocs de cos sencer que va pintar. Casas hi canvia la pipa i el barret marca de la casa per la capa del poilou, el soldat ras francès. I tan estrany vestuari té una explicació: el va pintar en data incerta, però probablement cap al 1918 i per tant en plena I Guerra Mundial, en agraïment a la Legió d’honor amb què l’any anterior li havia concedit el govern francès pels serveis prestats a la causa aliada –francòfil com era, el 1917 havia organitzat a Barcelona una gran retrospectiva de pintura francesa per recaptar fons.

Els altres cinc espais de Mestre de la modernitat són Sportsman –Casas va ser un bon vivant que ja el 1899 conduïa un De Dietrich alemany–; Chulas i Manolas, on esprem la moda folklòrica que va inundar el mercat europeu de senyores morenes vestides amb farbalans; París, amb vistes de la ciutat on va viure intermitentment entre el 1880 i finals de segle; Retrats, per on desfilen amics, parents, polítics, artistes i escriptors del moment, i Cartells, amb Anís del Mono en primeríssim lloc.

Del que ja ens podem anar acomiadant, en fi, és del Renault Frères AX del 1902 i procedent del Museu de l’Automòbil que es va exposar a la Gothsland: impossible pujar-lo a ArtalRoc.

Andorra
Crèdit
escaldes
exposició
artalroc
Mestre de la moderniitat
julià
Rosarito
Autoretrat

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte