Diari digital d'Andorra Bondia
En època de pandèmia els llibres es presenten a l’aire lliure: Gifreu ho va fer dissabte al Parc Olímpic del Segre.
En època de pandèmia els llibres es presenten a l’aire lliure: Gifreu ho va fer dissabte al Parc Olímpic del Segre.

El bisbe heretge d’un segle fosc


Escrit per: 
Alba Doral / Foto: Marcel·lí Pasqual

A Josep Gifreu, catedràtic de Teoria de la comunicació i professor emèrit a la Universitat Pompeu Fabra, li fascinava la figura de Fèlix d’Urgell, bisbe de la Seu, probablement consagrat el 781, que fou condemnat per Carlemany i el concili d’Aquisgrà del 799 com a heretge, resa la solapa de El bisbe i l’emperador (Ed. Salòria), el llibre on ha novel·lat la vida d’una figura i una època fosques. En el sentit de mal conegudes. 

Fèlix d’Urgell “és un personatge que resumeix les grans contradiccions i batalles de finals del segle VIII a les terres d’Urgell i la Cerdanya, que formaven part de la frontera superior d’al-Àndalus”, explica l’autor. Un territori important del regne musulmà de Còrdova on es cuinava el futur de la Marca Hispànica, l’imperi de Carlemany. En aquest context apareix la figura de Fèlix d’Urgell, un bisbe de l’Església visigoda hispana i, per tant, defensava els postulats d’Elipand de Toledo davant l’Església franca, que també avançava amb l’emperador. Al bisbe d’Urgell (fundador del monestir de Sant Serni de Tavèrnoles) el van acabar considerant heretge al Concili  d’Aquisgrà del 799 presidit per Carlemany, no pel Papa, recorda l’autor, “perquè l’emperador es considerava un nou Constantí”. Li van perdonar la vida però va acabar exiliat a Lió. 

El fet que sigui “l’únic bisbe català declarat heretge” és el que tant va cridar l’atenció de Gifreu ja fa temps. Ara va trobar el moment per documentar-se i atrevir-se amb la novel·la. “Amb la historiografia existent em vaig trobar amb moltes dificultats. El segle VIII és un segle molt fosc en molts sentits i de documentació sobre la controvèrsia politicoreligiosa n’hi ha poca”. Com sobre l’heretgia de la qual van acusar Fèlix d’Urgell i l’arquebisbe de Toledo, l’adopcionisme. 

Per cert, que per a qui vulgui anar més enllà de la novel·la, el llibre suma una biografia i bibliografia per endin-sar-s’hi. “Entrar al segle VIII és molt complicat”, reconeix Gifreu, que s’ha hagut d’imaginar tant l’entorn familiar i el més immediat del bisbe, començant per la figura del narrador, encomanada a Claudi de Torí, personatge real –va ser bisbe posteriorment als fets narrats– però del qual tampoc no sobren les fonts. “Convertir una controvèrsia religiosa i política en novel·la té els seus riscos”, admet. El narrador ajuda. A banda, puntualitza Gifreu, és “un altre fill de la Seu d’Urgell”.

El va acompanyar  a Aquisgrà i “defensa no sols els mateixos postulats, també la santedat de Fèlix i que no hi havia tal heretgia, en tot cas, el considerava cismàtic: volia continuar amb les tradicions de l’Església visigòtica i no acceptava les reformes” que cavalcaven amb Carlemany. “Volien imposar la regla de Sant Benet als monestirs, que es regien per la regla de Sant Isidor o de Sant Fructuós”.

Els territoris de frontera són propensos a ser novel·lats, coincideix Gifreu. “La frontera, d’entrada, és un escenari de conflicte, i la frontera extrema que eren els Pirineus era una zona especial de conflicte, amb passos importants per arribar més avall i tantes expedicions militars van utilitzar aquestes vies.” Així és com, recorda, els sarraïns van devastar la Seu. I van provocar el primer exili, a Toledo, del bisbe Fèlix (el segon seria a Lió). “Tothom volia controlar tothom: Lluís d’Aquitània, el fill de Carlemany, imposava els seus comtes, com Bernat, que controlava la frontera des de Llívia.”
Gifreu s’ha proposat en la novel·la, resumeix, recuperar una figura “excelsa” però en realitat mal coneguda, un personatge que l’ha perseguit des dels seus temps com a estudiant de seminari. Per fi ha posat fil a l’agulla.

bisbe
heretge
segle fosc

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte