Diari digital d'Andorra Bondia
La mostra de fotografies antigues penjarà vint-i-cinc còpies en gran format d'imatges com aquesta de la desfilada, datada als anys 60.
La mostra de fotografies antigues penjarà vint-i-cinc còpies en gran format d'imatges com aquesta de la desfilada, datada als anys 60.

El Carnaval d'Encamp: del blanc i negre al digital


Escrit per: 
A. Luengo / Foto: Arxiu fotogràfic del Comú d'Encamp

Lluís Dejuan i Ruben Calvo retraten en una exposició fotogràfica i dos audiovisuals l’últim mig segle de la festa més irreverent del país.

Diu Lluís Dejuan, encampadà practicant i l’ànima de VTR7, la productora audiovisual degana del país, que fa trenta anys llargs que es dedica per compte d’uns –el mateix Comú– o d’altres –la comissió de festes– a enregistrar el Carnaval d’Encamp. Un clàssic del calendari que no dubta a definir com la festa més irreverent del país (i probablement del Pirineu). De cada edició n’ha gravat una mitjana de sis hores de pel·lícula, de vegades més. Així que facin comptes i fàcilment s’enfilaran fins a les 200 hores.

Doncs aquest és l’oceà d’imatges en què s’ha submergit Dejuan per destil·lar-ne els 15 minutets que constitueixen el primer dels tres plats de Retrospectiva d’un acte anomenat Carnaval que a Encamp és i serà immortal, el llarg, sonor i inevitable títol de la mostra que des de dijous i fins al 6 d’abril es podrà visitar a la sala d’exposicions del Comú, i que resumeix mig segle d’història d’un dels signes d’identitat de la parròquia. Els altres dos plats d’aquest àpat no apte per a tots els paladars –recordin l’Operació Carnestoltes, on acostumen a volar budells, fetges, ronyons i altres vísceres– seran un altre audiovisual, un quart d’hora en què s’aniran succeint imatges procedents d’una desena de fons particulars de la parròquia –inclòs el del mateix Dejuan– i una exposició de fotografies històriques –una trentena, a partir dels anys 60– que ell mateix i qui ha de ser el seu successor, Ruben Calvo, han herboritzat a l’arxiu del Comú.

I tot plegat, diu, reglamentàriament ambientat: per visionar els audiovisuals, res millor que seure en les autèntiques bales de palla que s’utilitzen en el Ball de l’Ossa, i la comissió de festes ha tingut l’ocurrència de cedir per a l’ocasió la cistella de la Fregona, les dalles dels dallaires, els fardos dels contrabandistes i, atenció, la celebèrrima i pobra ossa encampadana, que cada any acaba feta un nyap però que sempre repeteix.

Un any han trigat Dejuan i Calvo a reunir tot el material. I si ho ha fet precisament ara és perquè ha vist les orelles al llop de la jubilació –ben aviat farà els 65 anys– i tot i que no té cap intenció de plegar ha arribat l’hora, diu, “de cedir el testimoni a les noves generacions”. En aquest cas, Calvo, que des de fa un any treballa al seu costat i que com a encampadà que és –i membre de la comissió de festes– “coneix millor que ningú la peculiaríssima idiosincràsia d’aquesta festa i que, a més a més, és un excel·lent professional”.

Cessió al comú

Com ja va fer fa un decenni enrere, quan va dipositar a l’Arxiu Nacional les prop de 700 cintes i un miler d’hores de pel·lícula que constituïen aleshores el fons de la productora, Dejuan cedirà ara al Comú el documental que s’estrena dijous. Es tracta, diu des de la talaia de la seva intensíssima trajectòria, “de començar a tornar a Andorra i també a Encamp part del que m’han donat, que professionalment és tot”.

Així que Dejuan no s’ha perdut cap carnaval des de, posem-hi, els primers anys 80, que és quan va fundar VTR7. Ha vist tot el que es pot veure a Encamp entre el Dijous Gras i el Dimecres de Cendra, però també les bambolines, la cara B. Per exemple, quan els contrabandistes pugen a la muntanya per no tornar a aparèixer fins al Judici del Carnestoltes. On van? Què fan? De què parlen? Impossible de saber si un no ha tingut el rar privilegi d’exercir de paquetaire. Doncs ara ho sabran i gràcies a Dejuan, que presumeix legítimament de ser l’únic que s’ha enfilat a dalt de tot per deixar-ne constància.

Els audiovisuals estan dividits segons els quadres concebuts per Rossend Marsol. Sícoris, el visionari que als anys 50 va agafar el que quedava d’una tradició a punt de desaparèixer i en va destil·lar el Carnaval que avui coneixem, amb el Ball de l’Ossa –des del 2010 patrimoni immaterial de la humanitat–, la Matança del porc, la desfilada de carrosses, l’Operació Carnestoltes, la penjada i la despenjada de Carnestoltes. Un cas únic entre les nostres festes i festetes, insisteix, “perquè ha sabut passar pel sedàs de l’humor gruixut i del sarcasme els temes més candents de l’actualitat econòmica, social i política”: un profà potser comprendrà millor si li diem que el Carnaval, per desinhibit, iconoclasta i un pelet salvatge, és el més pròxim a les chirigotas gaditanes –recordin el cas Puigdemont– que ha sortit d’un crani andosí.

Si en tenen algun dubte, pugin a Encamp el 10 de febrer (i següents). No ho oblidaran fàcilment. Com fa la dita: “Per Carnaval, tot s’hi val”.

Andorra
Encamp
Canaval
Carnestoltes
Dejuan
RTV7
Ruben Calvo
exposició
audiovisual
fotografies

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte