El cas de la destral s’embolica

L’Associació d’Arqueòlegs retreu la nul·la col·laboració del ministeri per analitzar-ne l’autenticitat.

Potser no la coneixen, perquè encara no s’ha presentat en societat, però ja està degudament constituïda i l’Associació Professional d’Arqueòlegs i Historiadors d’Andorra –així es diu la criatura– ja ha retut un primer servei a la causa: va ser ella qui va alertar sobre la problemàtica procedència –un portal de subhastes d’articles de col·leccionisme– i l’autenticitat dubtosa de la destral suposadament neolítica procedent de Juverri –deia el venedor– que el Govern va adquirir al març. Ja ho saben: la dels 45 euros més despeses. La ministra tampoc no tenia clar que la destral fos de debò, però va apel·lar a l’obligació legal de recuperar el patrimoni de l’exili per justificar l’operació. I aquí s’hauria quedat probablement la cosa si la nostra associació, que s’ensumava el nyap, no hi hagués clavat el queixal.

Sort que ho va fer, perquè van ser ells –i que se sàpiga, ningú altre– els que van continuar investigant: primer, per lliure, fent-se passar per col·leccionistes i reunint informació sobre les altres peces també suposadament neolítiques i suposadament andorranes que van anar sortint al mercat. Fins a una desena. A més, van contactar amb un dels compradors d’aquestes peces –no en podien adquirir cap per no incórrer ells mateixos en el que tant han criticat: participar en el tràfic il·legal d’objectes patrimonials de domini públic– per examinar-la amb l’ajuda d’experts del Centre Superior d’Investigacions Científiques espanyol, així com de la Fundació Marcel Chevalier.

El resultat –diu l’arqueòleg i també tresorer de l’entitat, Gerard Remolins– va ser concloent: sotmesa a una triple anàlisi arqueològica, funcional i morfotipològica, la segona destral de Juverri (?), semblant en tot a la que havia adquirit el Govern excepte que l’havien catalogat com a destral votiva, va resultar clarament falsa. De fet, diu Remolins, fins i tot es notaven els talls amb radials de diferents grans que s’hi havien aplicat per donar-li la forma i la textura que suposadament hauria de tenir una destral neolítica.

Així ho van fer saber als mossos d’Esquadra, que curiosament –continua Remolins– es van mostrar molt més interessats que el ministeri de Cultura en el curs de les investigacions. Fins al punt que els van demanar d’ampliar-les amb altres peces andorranes que ja haguessin estat adquirides per col·leccionistes. I aquí ve la gran sorpresa: l’única d’aquestes peces que estava localitzada era la destral ara propietat del Govern i resulta que, feta la sol·licitud reglamentària, va ser impossible que els la cedissin per a una anàlisi científica. Diu Remolins que la directora general, Montserrat Planelles, s’hi va negar al·legant que la peça estava judicialitzada i que cedir-la entorpiria una investigació policial en curs: “Els mossos ens van dir que ja la demanarien ells directament i que llavors ens la deixarien examinar, però els esdeveniments s’han precipitat amb la detenció dels dos suposats falsificadors d’Amer.”

De tot plegat, el que més els ha inquietat és que des del Govern ningú els hagi sabut o volgut confirmar que, efectivament, el ministeri va cursar la denúncia corresponent davant dels indicis que podria tractar-se o bé d’un espoli o bé d’una falsificació –i per tant, d’una estafa–, i que, en cas que hi hagi hagut denúncia, si existeix al servei d’ordre un grup especialitzat en la persecució dels delictes contra el patrimoni històric com el que ha permès als mossos resoldre el cas. Per no parlar de la falta absoluta de coordinació entre els dos cossos policials: sosté Remolins que els mossos –amb els quals, segons ell, han mantingut contacte regular des del maig– no han rebut mai cap sol·licitud de col·laboració per part de la policia andorrana, com hauria sigut d’esperar si hi hagués hagut una investigació oberta.

El cas podria ser ben lluny d’haver-se tancat perquè, així com la destral –i les seves germanes– semblen clarament falses, el mateix portal ha tret els últims mesos a subhasta un altre lot, aquest procedent d’un (inexistent) jaciment neolític d’Aixovall –braçalet, destraleta votiva i pedra de molí– que per l’aspecte podria ser autèntic. Val que el ministeri no s’hi va llançar a cegues com amb la primera destral, però s’ha interessat per l’origen i el destí del lot? I pels altres també suposadament andorrans?