Diari digital d'Andorra Bondia
Projecte original de l’hotel Casamanya, firmat per Pla el 1952 i que inicialment havia de ser una casa de veïns.
Projecte original de l’hotel Casamanya, firmat per Pla el 1952 i que inicialment havia de ser una casa de veïns.

El Casamanya: teoria i pràctica


Escrit per: 
Redacció / Il·lustració: Col·legi d'Arquitectes d'Andorra

Dilmé reconstrueix les vicissituds de l’hotel, projectat el 1952 per l'arquitecte escaldenc Xavier Pla.

Mentre l’antic hotel Casamanya lluita per deixar de ser un derelicte abandonat al mig d’Ordino, calia que algú n’assumís la funció de biògraf i ens expliqués per què es tracta d’un monument singular, indiscutiblement únic a la parròquia, que mereix una atenció i una fortuna sens dubte millor que la que ha tingut fins ara. I vist que ni tan sols Ludmilla Lacueva, que ho sap quasi tot sobre els nostres hotelers dels segles XIX i XX, n’ha pogut de moment reconstruir l’estricta trajectòria turística, ha sigut l’arquitecte Enric Dilmé qui ha posat fil a l’agulla situant-lo al lloc que li correspon: “L’hotel Casamanya és un dels pocs edificis de la parròquia que es bastiren seguint un dels corrents arquitectònics en voga en aquell moment a Europa, d’inspiració neoclàssica, mediterrània i popular, que a Catalunya rebé el nom de noucentisme i a Andorra, arquitectura del granit”.

Dilmé no en té dubtes: projectat el 1952 per l’escaldenc Xavier Pla –el primer andosí que es va treure la carrera d’arquitectura: el 1934, per concretar– el Casamanya és un “exemple viu” de la transició entre la tecnologia vernacular i la contemporània, amb la utilització de nous materials com el formigó, que –diu Dilmé– “permeten construir unes plantes quasi diàfanes i donar-los una divisió interior lliure, facilitant el canvi d’ús i les reformes que calguessin amb una simple modificació dels envans interiors sense necessitat d’alterar ni les façanes ni l’estructura”.

Convé tenir en compte, per exemple, que originalment l’edifici havia de ser una casa de veïns, i no un hotel, tot i que al projecte del 1952 ja es concebia com un establiment hoteler, i que la construcció no es va iniciar fins al 1956. Es tracta d’una mola “compacta” i “quasi cúbica”, de plana quadrada i cinc alçades, que es va ampliar posteriorment amb uns annexos laterals: una planta semisoterrània destinada a garatge, explica Dilmé, i un pavelló en forma de L, per on va créixer un menjador que de seguida es va quedar petit. L’ascensor també va ser un afegit posterior. A la planta baixa s’hi ubicaven els serveis de l’hotel –recepció, cuina, menjador i sala d’estar–, i les habitacions es repartien per les quatre plantes superiors.

Recalca Dilmé un aspecte que vincula Pla amb l’anomenada Arquitectura moderna que a Espanya va liderar Coderch de Sentmenat sota el lema “L’interior dels edificis és dels particulars; l’exterior, de tots”: la clara jerarquia amb què s’organitzen les façanes. La principal, que dona a la carretera, molt més “monumental” que les laterals, i encara més que la posterior, “sense un esforç compositiu ni en l’ordenació de les obertures ni en els acabats del parament”. Una solució que pot semblar “poc sincera”, admet Dilmé, però que “ordena la part visible dels edificis, un ordre que costa de trobar actualment”.

El Casamanya, en fi, forma part de la vintena llarga d’edifics projectats que porten la firma de Pla, i tots amb el mateix segell d’arrels clàssiques i noucentistes: des del quart i les escoles d’Ordino, fins a la casa Coll de la Rotonda, i la fàbrica de pells i la casa Tudel d’Escaldes.

Andorra
Ordino
Casamanya
Dilmé
Xavier Pla
noucentisme arquitectura del granit

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte