Diari digital d'Andorra Bondia
Les claus de l'enquesta de coneixements i usos lingüístics 2022.
Les claus de l'enquesta de coneixements i usos lingüístics 2022.
Riva i Micó ha presentat avui al Rosaleda l’enquesta.
Riva i Micó ha presentat avui al Rosaleda l’enquesta.

El català, primera llengua materna però testimonial en l’atenció al públic


Escrit per: 
A. L. / Foto: SFGA

Riva es compromet a revertir la situació focalitzant-hi accions i impulsant el Consell Nacional de la Llengua. La ministra no veu necessari que els professionals en exercici hagin d’acreditar el B2.

En una enquesta tan àmplia com la de coneixements i usos lingüístics que es va presentar ahir hi caben totes les interpretacions, des de la més entusiasta fins a la més pessimista. Així que és lògic que la ministra de Cultura, Sílvia Riva, hagi vist el vas mig ple, posem que fins a tres quarts, a partir d’uns quants dels indicadors. Per exemple, el de la llengua materna, el català segons assenyalen el 44% dels enquestats, sis punts per sobre de l’últma onada, ara fa quatre anys, i que per primera vegada des del 1995 se situa per davant del castellà.

Així que durant els pròxims quatre anys podrem dir, amb les estadístiques a la mà, que el català és la primera llengua materna del país, amb un coixí de quatre punts sobe el castellà. Un altre indicador que avala l’optimisme de la ministra, que ha comparegut avui al Rosaleda acompanyada del coordinador de l’eix sociològic d’Andorra Recerca i Innovació, Joan Micó, és el de la llengua que els enquestats consideren com a pròpia, que en el cas del català s'enfila fins al 53%, a distància més que considerable del castellà (38%), i no diguem del portguès (12%) i del francès (6%). Ës clar que en aquest cas no hi ha cap daltabaix en la classificació perquè el català ocupa el primer lloc des de l’enquesta del 2014.

Però no tot podien ser flors i violes, i el revers d’aquestes bones dades –i d’altres com la llengua habitual, en què el català es propulsa fins al 64% dels enquestats, a mig mon de distància del castellà (49%)– cal anar-lo a buscar a l’atenció al públic. Les xifres en aquest àmbit continuen sent tan catastròfiques com en les onades anteriors. La palma se l’enduen els grans magatzems, on tan sols el 10% afirma que l’atenen "només en català". Una dada paupèrrima, tot i que millora en un punt l’obtinguda fa quatre anys, i que cal posar en relació al castellà, única llengua en què diuen ser atesos el 43% dels enquestats, quatre punts més, atenció, que el 2018.

La situació no és gaire millor –per a la llengua oficial, s’entén– en bars (15%), restaurants (22%), perruqueries (34%) i comerços (37%), i Riva s’ha agafat al notable increment registrat en canvi al transport públic, impulsat pel reglament aprovat a l’agost passat i que obliga els conductors de les línies nacionals a dirigir-se en català als usuaris. Doncs bé, tot i així, els enquestats que diuen haver sigut atesos "només en català" a l’autobús va passar del 20% el 2018 al 33% en aquesta onada.

L’únic sector on la llengua oficial guanya per golejada, quant a l’atenció al públic, és curiosament el bancari (78%), mentre que el sanirari mereix capítol a part: la llengua en què atèn el metge generalista és l’oficial en el 61% dels casos; l’especialista baixa al 52%, xifres molt similars a les de quatre anys enrere i que podrien evolucionar substancialment si prospera el projecte de llei de professions titulades, que obliga els nous professionals a acreditar com a mínim el nivell B2.

Riva ha defensat en aquest punt la redacció actual del text, que no preveu la retroactivitat d’aquest requisit: els professionals sanitaris que ja exerceixen no caldrà que obtinguin el B2: “No crec que sigui així com està regulat a altres països i en qualsevol cas, ens sembla més efectiu que tothom que vingui en endavant sàpiga que ha de certificar aquests coneixements”. També ha admès, és clar, “mancances molt, molt importants”, en l’atenció al públic, les ha explicat per la nostra condició de país turístic i per l’origen extracomunitari de biona part dels treballadors d’uns sectors, restauració i comerç, que necesiten mà d’obra intensiva, i s'ha compromès a focalitzar en aquests àmbit les accions i programes de Política lingüística per “revertir la situació”, començant per la creació del Consell Nacional de la Llengua previst al Pla Estratègic i en què han de tenir veu la societat civil i el mon empresarial, “no perquè els vulguem passar la pilota sinó perquè la volem compartir”.

L’enquesta, una mina de dades, demana pels usos lingüístics a casa, on el català és l’unica llengua que es parla en el 38% dels casos, dotze punts per sobre del castellà i el millor resultat des del 1995. Atenció, per acabar, al canvi de llengua: el 47% diu iniciar una conversa en català, vint punts per sobre del castellà. Però quan l’interlocutor contesta en castellà, un abrumador 75% es passa en aquesta llengua i tan sols el 20% ho fa en la llengua oficial. Per sucar-hi pa.

català
enqiuesta usos lingüístics
llengua materna
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic