El Cehip suspèn els ajuts Pere Canturri i Manuel Mas per l'escassa participació

La lloable empenta amb què va néixer el 2017 el Centre d’Estudis Històrics i Polítics (Cehip), la branca de l’Institut d’Estudis Andorrans consagrada com diu el nom a omplir els notables buits existents en els nostres estudis històrics i polítics i a posar-hi cert ordre, ha rebut un cop notable amb la suspensió de moment sine die de tres de les iniciatives que semblaven cridades a dinamitzar la investigació acadèmica d’alt nivell en aquest racó nostre de Pirineu.

El període de reflexió també afecta la beca Consell de la Terra, que només es va dotar en la primera convocatòria.

El cap del Cehip, Albert Villaró, confirmava ahir el que molts sospitàvem des de feia mesos: tant la beca Pere Canturri d’investigació històrica com la Manuel Mas de ciències polítiques instituïdes el 2017 i dotades amb 4.000 euros, s’han suspès de moment sine die. De fet, l’última convocatòria que es va dotar va ser la del curs 2019-20, i els beneficiaris van ser respectivament Daniel Areny (L’esquí i els esports de neu al Principat d’Andorra) i Federico Acarregui (La democràcia i la mida del Govern). L’edició següent va ser l’última que es va convocar, però ja no es va dotar.

Villaró es mostrava ahir satisfet dels resultats científics que ha generat però advertia que “costa trobar el becat ideal”. Admetia així que l’escassa participació ha sigut determinant en la decisió de posar les beques a la nevera, però no descartava tornar-les a convocar. A més d’Areny i Acarregui, la Pere Canturri la va obtenir en la primera edició Núria Préixens (Repertori cronològic dels càrrecs institucionals medievals d’Andorra), i la Manuel Mas, Roger Padreny (Descobrint qui transforma Andorra) i Gerard Pasanau (El funcionament intern dels partits polítics andorrans).

En una situació molt similar es troba la beca Consell de la Terra, instituïda el 2018 pel Cehip i el Consell General, dotada amb uns molt generosos 45.000 euros repartits en cicles de tres anys i que pretenia estimular els estudis de doctorat focalitzats en les institucions polítiques del país. En aquest cas només se’n va arribar a convocar i dotar una edició, la del 2018 (la va guanyar Andreu Paneque amb el projecte El procés de professionalització política en les democràcies de petita escala: Andorra en una perspectiva comparada, que es defensa  precisament avui a la UPF de Barcelona). A la segona convocatòria, per al cicle 2021-24, no es va presentar cap candidat, “així que vam obrir un període de reflexió i hem reconduït la col·laboració  amb el Consell a d’altres projectes, i això tampoc no vol dir que no la repesquem en el futur”.

El ‘Manual Digest’, a debat al Consell General
La primera reformulació de la col·laboració entre el Cehip i el Consell adoptarà la forma de “col·loqui científic” i sota el lema Manuals de poder històrics pretén posar el context historiogràfic al Manual Digest, que el mateix Consell va reeditar el 2018 en una edició coordinada per Albert Villaró i que per primera vegada traduïa al català d’avui l’obra magna de Fiter i Rosell, màximes incloses. Tindrà lloc el 21 de novembre a la Biblioteca Martí Salvans i a banda de Villaró, que compararà el Digest amb el Politar, també hi participaran Eduard Juncosa (Els Espills: manuals per regir prínceps), Marc Conesa (Le Petit Thalamus de Montpeller), Pere Ripoll (Manuals de poder en l’òrbita de la Diputació del General de Catalunya), Ricard Torra-Prat (Els manuals de visitadors d’oficis públics), Josep Capdeferro (Continguts i silencis dels manuals de dret parlamentari català), Mercè Gras (La regulació de les comunitats religioses), Enric Saguer (El Plan General de gobern erconomich y moral per a la casa de Casellas) i Lluís Obiols (El govern de la ciutat d’Urgell de 1570).