El colomer d’Areny-Plandolit continua brut i sense porta

Han passat quinze dies des que Velles Cases Andorranes va llançar l’alarma per la deixadesa i la brutícia que s’acumulava a l’interior del colomer de la casa d’Areny-Plandolit, inventariada des del 2003 dintre de la categoria de monument. El ministeri de Cultura es va donar aleshores per assabentada, va al·legar que es tracta d’un dels blancs habituals dels vàndals “com altres béns del patrimoni arquitectònic que es troben una mica allunyats dels nuclis urbans” –no arriba a cent metres, en aquest cas– i va anunciat que estava previst arreglar-ne la porta i netejar-ne l’interior. Doncs bé, han passat quinze dies, dèiem, i Patrimoni no ha tingut temps encara ni tan sols de precintar l’entrada, que dissabte continuava amb la porta esbotzada –i amb l’habitació convertida en femer. No és només la brutíca, amb restes evidents de botellón, sinó també i sobretot la columna negra que s’enfila pels racons del colomer i que suggereix que a l’interior s’hi ha encès repetidament foc, extrem alarmant perquè el sostre se sosté sobre una estructura de bigues de fusta. El cas és que el colomer d’Areny-Plandolit és un exemplar únic entre la mitja dotzena que s’han conservat: segons Pere Canturri, es va aixecar a la segona meitat del segle XIX i presenta una insòlita coberta a quatre vessants: “Sembla tenir una concepció més moderna, diferent dels colomers tradicionals del país, més evolucionat i més senyorial”.