El Consell General evoca a través de l’humor gràfic els 25 anys de la Constitució
“No, tu encara no pots votar, maca”, li diu el president d’una mesa electoral a la nena que se li atansa esgrimint una papereta amb un cor i una paraula: “Futur”. Som l’abril del 1992, en ple procès constituent, i la vinyeta de Raül marca el to innocent de l’humor gràfic en els temps immediatament preconstitucionals. Aquest guant blanc evolucionaria ràpidament cap a un humor vitriòlic que fa el cim el gener del 2000, en ple període electoral i coincidint amb Sant Antoni: un honrat ciutadà li pregunta al confrare que remena l’olla: “Perdoni, quina és la que porta més porc?” El dilema, perquè ho entenguin, és entre l’escudella “liberal”, la “de progrés” i la “independent”.
Doncs aquests són només dos exemples del mig centenar de vinyetes que conformen 25 anys i un dia, l’estupenda exposició que el Consell General ha produït amb l’excusa del primer quart de segle de la Carta Magna, i en què a més de Raül Valls, participen Ermengol i Planellas, i que es pot visitar al vestíbul del Parlament fins a l’11 de gener. La Constitució és el tema més recurrent, però no l’únic, perquè també hi ensenyen la poteta la caça de l’isard –“La visita de Chirac obliga a endarrerir la Setmana de caça”, diu Ermengol el juliol del 1997, en una escena on les pobres bèsties temporalment indultades fan cua darrere del Copríncep– , l’estrena de dues dones –Bibianna Rossa i Lydia Magallón- al càrrec de cònsol: va ser el desembre del 1995, i Ermengol les va imaginar entrant al lavabo i trobant-s'hi un urinari de peu-, el tràfic, l’aeroport, el tabac i, és clar, les relacions amb Europa –“I si Adam i Eva haguessin estat andorrans?”, li fa dir Raül a Marc Forné, som al març del 2003, davant la insistència comunitària en la llufa de paradís fiscal. Per tot això, i al Consell en tenen 50 exemples més, els ninotaires són no tan sols necessaris, sinó imprescindibles en una democràcia i en una societat segures d’elles mateixes. Per això, i pel somriure que ens arrenquen cada matí amb el crusan de l’esmorzar. I no és fàcil.