El cossetà Servi, en castellà

Va ser el més venut del Sant Jordi d’ara fa tres anys. El més venut a casa nostra, és clar. I no ho tenia fàcil, perquè competia amb L’escala del dolor, la segona entrega del vidu Boix, el poli existencialista d’Albert Villaró. Doncs Xavier Maymó (1966) ho va aconseguir amb Servi de Semma, el seu debut en la ficció i un patracol de romans amb tots els ets i uts publicat, per cert, per aquesta casa. El cas és que el cossetà Servi, que per si no han llegit la novel·la és fill de la vila romana dels Munts, ben a prop de Tàrraco, parlarà ben aviat en castellà. I ho farà, atenció, a Suma de Letras, el segell de Penguin Random House –poca broma!– especialitzat en el llibre amb vocació comercial que no renuncia a una certa ambició literària.

El volum arribarà a les llibreries el 16 de juny, en paper i també en l’edició digital, i com és natural Maymó es mostrava ahir exultant amb la criatura. El siervo, que així és com es titula la traducció revisada –matisa– de la novel·la, segueix el periple dels tres fills del duumvir Valeri, figura prominent de la Tàrraco del segle I i personatge històric que, sembla, va residir als Munts, jaciment avui patrimoni de la humanitat: Menandre, destinat a fer carrera política i que s’enrola com a tribú de la IX Gemina; Silvia, a qui li arregla un matrimoni amb un ric patrici romà, i Licini, mut i estrafet, amb vel·leïtats filosòfiques –per això l’envien a estudiar a Massalia– i el narrador de la història. A tots tres els ha dissenyat Valeri un destí que la vida s’encarregarà de tòrcer. I els periples de tots tres acaben confluint a Jerusalem, posem que cap al 33 de la nostra era, després de passar per les Gàl·lies i naturalment per Roma, i per culpa del Servi del títol, amic d’infància de la família enrolat a la guàrdia amb què el bon Ponç Pilat, exgovernador de la Tarraconense, es va envoltar quan va ser destinat a Judea. Es veu que els guerrers ibers eren més fiables que els legionaris romans, més donats a les conspiracions. Una història sensacional, aquesta de la guàrdia ibera de Pilat, que encara circula com a llegenda i que és el punt de partida de la novel·la.

Però tot això ja ho sabíem. La novetat és el salt al castellà, i a més en un segell de primera fila com és Suma de Letras, que li garanteix una distribució d’àmbit espanyol. El mèrit, insisteix l’autor, és de la seva agent, que no és altra –segona sorpresa– que María José Puigsubirà: l’expresidenta del Cercle d’Economia ha reorientat la seva carrera professional cap a un àmbit fins ara inèdit en aquest racó de món nostre. I amb èxit notable si l’hem de jutjar pel fitxatge de Maymó per Random House. ¿Què hi va veure, la primera multinacional de l’univers editorial, per fixar-se en el debut d’un autor de la perifèria literària? “Sempre he cregut que és un bon llibre i una bona història, i el cert és que va tenir una bona acollida. La meva agent els el va proposar, i alguna cosa hi devien veure”, diu. I tant, perquè la segona part de Servi ja està en marxa. Però sense presses. El camí és aquest, diu: primer en català; si funciona, traducció al castellà; i si torna a sonar la flauta, mirar més enllà. A l’anglès, per exemple: “El que no té gaire sentit és pretendre saltar del català a l’anglès, que és el sostre de vidre fins i tot d’autors consagrats.”

Però tot això ja ho veurem. L’estricta realitat és aquest Siervo acabat de sortir de la impremta, “una novel·la històrica que parteix de fets perfectament documentats però on l’important són els personatges, que es rebel·len contra un destí aparentment escrit. Atenció al cameo de Jesucrist, secundari de luxe en aquesta història i el molest agitador –des de l’òptica romana, és clar– a qui Pilat elimina utilitzant per aconseguir-ho els seus molts enemics, amb lloc destacat per a fariseus i saduceus. I rentant-se les mans, és clar.

Per a la segona part caldrà una mica més de paciència. Però poden matar l’espera amb els dos primers títols de Maymó, El periple d’un idealista valent i Pit fort i amunt, tots dos de caràcter biogràfic i que relaten el periple de dos parents seus –Diego Siuraneta i Martí Gatell– a la Guerra Civil Espanyola, la seva altra dèria històrica.