Diari digital d'Andorra Bondia
Andorra, art contemporani, Koons, Hirst, galeria Riberaygua, Joan Gil
Andorra, art contemporani, Koons, Hirst, galeria Riberaygua, Joan Gil

El crític Joan Gil sosté que és un bon moment per invertir en art contemporani


Escrit per: 
Redacció / Foto: Màximus

La sala Christie’s de Nova York va donar al maig la campanada adjudicant un acrílic de Basquiat per 50 milions d’euros. El preu més alt pagat mai per una obra del des­aparegut artista nord-americà, i la major operació de l’any en el mercat de l’art contemporani. I naturalment, l’adjudicatari era un col·leccionista “asiàtic”. Un eufemisme rere el qual s’ocultava molt probablement un inversor xinès. Res de sorprenent perquè la Xina ha sobrepassat aquest any els EUA i la Gran Bretanya i s’ha situat a la primera posició mundial pel que fa al valor total de vendes d’art contemporani: el gegant asiàtic ja és la primera potència en aquest àmbit, però és que a més 130 artistes xinesos figuren al rànquing dels 500 artistes contemporanis que mouen més volum de negoci: 130! Perquè ens en fem una idea, en aquesta selecta llista tan sols hi figuren tres autors espanyols: Plensa, Barceló i Juan Muñoz. Aquestes són algunes de les dades que el crític i comissari Joan Gil va desgranar ahir a la galeria Riberaygua en la molt il·lustrativa xerrada Mercat d’art: noves regles i estratègies. A eons, ja es veu, del nostre humil mercat d’art, però no per això menys il·lustratiu. Els 50 milions de Basquiat s’expliquen, diu Gil, perquè l’obra d’art s’ha convertit en un valor tangible a l’altura de l’or i el petroli, en una pura inversió, i perquè artistes, galeristes i col·leccionistes dissenyen estratègies encaminades a inflar els preus. ¿Com s’ho fan? Controlant i dosificant la quantitat d’obres d’un artista que forma part d’aquesta tropa d’elit –Hirst, Cattelan, Murakami i anar fent– que surten a la venda, per exemple. I Basquiat no té el rècord: aquest lloc de privilegi és naturalment per a Jeff Koons, que el 2013 va col·locar el seu Balloon Dog per 52 milions. I això, adverteix Gil, que els preus s’han moderat després de quinze anys bojos: entre el 2000 i el 2015 es va inaugurar més museus que en els dos segles anteriors. Museus que naturalment calia omplir. El boom s’ha frenat. I la bona notícia és que és un moment òptim, assegura, per invertir en art. Potser no en els noms de Champions, que només han experimentat descensos d’entre el 20% i el 30% en la cotització; però sí en els de Divisió d’Honor, que s’han depreciat entre un 50% i un 60%. Però també n’hi ha una de dolenta: els indicis que tot plegat podria acabar petant a l’estil de la bombolla immobiliària de fa uns anys. Podria. I hi ha una cosa clara: si peta, qui tingui Balloon Dog al búnquer molt probablement s’hi enganxarà els dits.

Andorra
art contemporani
Koons
Hirst
galeria Riberaygua
Joan Gil

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte