El curs que ve, més òpera

Al gener va omplir el Claror amb Carmen, així que s’ha atrevit a programar dues funcions, dues, de La viuda alegre. La cita, segur que ho recorden, és el 4 (20.30 hores) i el 5 de juny (18 hores). I les expectatives són tan altes que ja fa dies que Jonaina Salvador cuina la que serà la segona temporada d’Andorra Lírica. Per parlar amb propietat, la primera completa, amb les tres funcions que en endavant integraran el calendari operístic del nostre racó de món.

Ara sembla quasi evident, però si ens ho haguessin dit fa un lustre, ningú no hi hauria cregut. Doncs resulta que sí, que era possible. I si en aquesta mena de prova pilot hauran desfilat pel Claror dos dels títols majors del repertori, el cartell del curs que ve serà encara més formidable: per començar, La flauta màgica, que obrirà el 19 de novembre la temporada; per acabar, Rigoletto (10 de juny), i entremig, una opereta o potser una sarsuela encara per confirmar (4 de març).

Tot això, és clar, serà si La viuda alegre confirma els bons presagis de Carmen. Com diu Salvador, que exerceix de dona orquestra d’aquesta aventura, “artísticament estem molt satisfets del resultat, i l’afluència de públic ha sigut òptima”. Queda un serrell: els pistrinquis, és clar. Els dos patrocinadors principals, Andbank i Tabandor, sembla que continuaran –així ho van augurar ahir en la presentació oficial de La viuda alegre–, però “caldrà que se n’hi incorporin de nous si volem que la temporada es consolidi i creixi”. Convé tenir en compte que aixecar les dues funcions del juny comporta una despesa de 60.000 euros. Això, sobre el paper, és clar, perquè tothom s’ha arremangat perquè aquesta singladura arribi a bon port, i el cert és que la factura final es reduirà a la meitat. Però el voluntarisme té data de caducitat, el recurs a amics, coneguts i saludats perquè col·laborin graciosament té data de caducitat, i Salvador n’és conscient.

De moment, el repte és tornar a omplir el Claror. Els ingredients hi són: una opereta eminentment popular, de regust còmic, quasi un musical, amb un repertori que combina uns papers principals de primer nivell –el tenor Albert Deprius com el comte Danilo; la soprano Maria Ponsatí (Valencienne) i la mateixa Salvador (la viuda Hanna)– amb secundaris professionals –els tenors Alexandre Guerrero (Camille) i Jordi Casanova (Saint Brioche), el baix baríton Andrés Jiménez (Zancada) i el baríton Jofre Belles (Zeta)–, i que es completa amb un batalló d’intèrprets de casa: Guillem Forné, Joan Carles Rodríguez i Sergi Riba –tots tres procedents del Cor de Cambra, com les seves esposes en la ficció–, les sis grisettes, sortides de l’elenc del Cor Jove, i l’Esbart Laurèdia, que estrenarà una coreografia de Jaume Torra. Es tractava de fer xup-xup, de donar sortida als artistes locals, i Andorra Lírica ha complert. Ara li toca al públic.