El ‘Digest’ misteriós que no era un ‘Digest’, sinó un ‘Politar’

La nova edició del Digest té torna. Fins ara se’n coneixien deu còpies totals o parcials –tres del segle XVIII, i la resta, del XIX. Villaró n’inclou una nova de nova, que bateja amb la clau MdZ i que descriu com “el misteriós Manual Digest de mossèn Antoni Puig”. La referència era coneguda: el jesuïta Lluís Ignasi Fiter –descendent d’un germà del nostre Antoni, perquè tot quadri– afirma a la seva Història y novena de Nostra Senyora de Meritxell (1874) que ha consultat per a la redacció de l’opuscle una còpia del Manual Digest de les Valls d’Andorra escrita per Antoni Puig, l’autor del Politar, el 1797. “És probable, especula Villaró, que malgrat que conservi el títol original de l’obra de Fiter, es tracti d’una nova còpia o versió del Politar”. Admet que es tracta d’una estricta “conjectura” mentre no aparegui l’exemplar que va consultar Lluís Ignasi Fiter... però resulta que la còpia ha aparegut. A casa de cert col·leccionista, que el va recuperar –diu Massa, que l’ha consultat– entre els fons de certa casa pairal que s’estava reformant. La sorpresa va ser majúscula perquè a la portada d’aquest exemplar “misteriós” hi figura inequívocament el títol del llibre de Fiter i Rossell: Manual Digest de les Valls d’Andorra. I hauria sigut una de les tres úniques còpies del XVIII –Francisco de Zamora se’n va gestionar una quarta, però molt fragmentada– si no fos perquè resulta que no és un Digest sinó –com proposa Villaró– un Politar. Que no està malament, però és clar, no és el mateix. Ja que en parlem, cal recordar aquí que el mateix Consell va reeditar fa tres cursos el Politar, i la pròxima cita serà amb un estudi historiogràfic i documental sobre el privilegi del 1419 a càrrec de Carles Gascón i Ignasi Biages.